10 DE GENER

Sant Gregori Nissè, bisbe

Sant Melquíades, papa, oriünd dÀfrica, que va conèixer la pau concedida per l’emperador Constantí a l’Església, però víctima dels atacs dels donatistes, es va distingir pels seus esforços encaminats a obtenir la concòrdia. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (314).

Sant Pau, ermità, un dels primers a abraçar la vida monàstica. A Tebaida (ara Egipte) (s. IV).

Sant Gregori, bisbe, germà de sant Basili el Gran, admirable per la seva vida i doctrina, el qual, per haver confessat la fe verdadera, va ser expulsat de la seva seu per l’emperador arrià Valent. A la ciutat de Nissa, a la regió de Capadòcia (ara Turquia) (abans del 400).

Sant Joan, bisbe, que en temps de la controvèrsia sobre la doctrina ortodoxa va treballar intrèpidament en favor de la fe catòlica i de la pau a l’Església. A Jerusalem (417).

Sant Petroni, bisbe, que abans havia abraçat la vida monàstica a l’illa de Lerins. A la ciutat de Dia, a la regió de la Gàl·lia Vienesa (ara França) (després de 463).

Sant Marcià, prevere, que es va distingir en l’ornamentació de les esglésies i en l’ajuda prestada als pobres. A Constantinoble (Istanbul, ara Turquia) (471).

Sant Valeri, que va portar vida solitària. A la ciutat de Llemotges, Aquitània (ara França) (s. VI).

Sant Domicià, bisbe, que va treballar amb afany en la conversió dels perses. A Malatya, ciutat d’Armènia (c. 602).

Sant Agató, papa, que va mantenir íntegra la fe davant els errors dels monotelites i va promoure la unitat de l’Església convocant sínodes. A Roma, a la basílica de Sant Pere (681).

Sant Arcont, bisbe. A la regió de Vivièrs, prop del Roine (ara França) (c. 740-745).

Sant Pere Ursèol, el qual, essent duc de Venècia, es va fer monjo, i es va distingir per la seva pietat i austeritat i va viure en un ermitatge proper al monestir. Al monestir de Cuixà, als Pirineus (ara França) (c. 987/988).

Beat Benincasa, abat, que va enviar cent monjos a Sicília per restaurar la vida regular a l’abandonat cenobi de Monreale. Al monestir de Cava, a la Campània (ara Itàlia) (1194).

Sant Guillem, bisbe, que, desitjós de solitud i meditació, es va fer monjo al monestir cistercenc de Pontigny. Més tard va ser abat de Chaalis i, després, elegit bisbe de Bourges. No va abandonar mai l’austeritat de la vida monàstica i es va distingir pel seu amor als clergues, als captius i als desgraciats. A la ciutat de Bourges, Aquitània (ara França) (1209).

Beat Gonçal, prevere de Braga, que després d’una llarga peregrinació per Terra Santa va ingressar a l’orde dels Predicadors i més tard es va retirar a una ermita. Va ajudar a construir un pont i va treballar pel bé dels habitants del lloc amb la seva pregària i predicació. A Amarante, Portugal (c. 1259).

Beat Gregori X, papa, que, essent arxidiaca de Lieja, va ser elevat a la seu de Pere, des d’on va afavorir enèrgicament la comunió amb els grecs, i per aplacar les divergències entre els cristians i recuperar Terra Santa, va convocar el Concili II de Lió. A la ciutat d’Arezzo, a la Toscana (ara Itàlia) (1276).

Beat Egidi (Bemardí) Di Bello, religiós de l’orde dels Germans Menors, que va viure tancat en una cova. A Laurenzana, a la Lucània (ara Itàlia) (1518).

Beata Anna dels Àngels Monteagudo, verge de l’orde dels Predicadors, que amb els seus dons de consell i profecia es va dedicar a promoure el bé de tota la ciutat. A la ciutat d’Arequipa, Perú (1686).

Beata Francesca de Sales (Léonie) Aviat, verge, que es va dedicar amb amor matem i sagacitat a l’educació de les joves i va fundar les Oblates de Sant Francesc de Sales. A Perusa, ciutat d’Itàlia (1914).

Beata Maria Dolors Rodríguez Sopena, verge, la qual va donar mostres de la seva gran caritat cristiana en dedicar-se als més abandonats de la societat del seu temps, apropant-se especialment als suburbis de les grans ciutats, i per anunciar l’Evangeli i atendre els pobres i els obrers en qüestions socials, va fundar l’institut de Dames Catequistes i l’Obra de la Doctrina. A Madrid (1918).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Fills de la Sagrada Família: Trobada de Jesús en el Temple.

La pluja de gener, al camp sempre va bé.

La pluja de gener, al camp sempre va bé.