10 DE GENER

Sant Gregori Nissè, bisbe

Sant Gregori Nissè, bisbe

«Gregori va néixer al voltant del 335; la seva formació cristiana va ser atesa particularment pel seu germà Basili, definit per ell “pare i mestre”, i per la seva germana Macrina. En els seus estudis, li agradava particularment la filosofia i la retòrica. En un primer moment es va dedicar a l’ensenyament i es va casar. Després, com el seu germà i la seva germana, es va dedicar totalment a la vida ascètica. Més tard, va ser elegit bisbe de Nissa, i es va demostrar pastor zelós, fins a conquerir l’estima de la comunitat. Acusat de malversacions econòmiques pels seus adversaris heretges, va haver d’abandonar breument la seva seu episcopal, però després hi va tornar triomfalment, i va continuar comprometent-se en la lluita per defensar l’autèntica fe, participant en el Concili Ecumènic de Constantinoble del 381. Interpretà també la pregària del Senyor, el Parenostre, i les Benaurances. Es desconeix la data de la seva mort» (Papa Benet XVI).

  1. Sant Melquíades, papa, oriünd dÀfrica, que va conèixer la pau concedida per l’emperador Constantí a l’Església, però víctima dels atacs dels donatistes, es va distingir pels seus esforços encaminats a obtenir la concòrdia. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (314).
  2. Sant Pau, ermità, un dels primers a abraçar la vida monàstica. A Tebaida (ara Egipte) (s. IV).
  3. Sant Gregori, bisbe, germà de sant Basili el Gran, admirable per la seva vida i doctrina, el qual, per haver confessat la fe verdadera, va ser expulsat de la seva seu per l’emperador arrià Valent. A la ciutat de Nissa, a la regió de Capadòcia (ara Turquia) (abans del 400).
  4. Sant Joan, bisbe, que en temps de la controvèrsia sobre la doctrina ortodoxa va treballar intrèpidament en favor de la fe catòlica i de la pau a l’Església. A Jerusalem (417).
  5. Sant Petroni, bisbe, que abans havia abraçat la vida monàstica a l’illa de Lerins. A la ciutat de Dia, a la regió de la Gàl·lia Vienesa (ara França) (després de 463).
  6. Sant Marcià, prevere, que es va distingir en l’ornamentació de les esglésies i en l’ajuda prestada als pobres. A Constantinoble (Istanbul, ara Turquia) (471).
  7. Sant Valeri, que va portar vida solitària. A la ciutat de Llemotges, Aquitània (ara França) (s. VI).
  8. Sant Domicià, bisbe, que va treballar amb afany en la conversió dels perses. A Malatya, ciutat d’Armènia (c. 602).
  9. Sant Agató, papa, que va mantenir íntegra la fe davant els errors dels monotelites i va promoure la unitat de l’Església convocant sínodes. A Roma, a la basílica de Sant Pere (681).
  10. Sant Arcont, bisbe. A la regió de Vivièrs, prop del Roine (ara França) (c. 740-745).
  11. Sant Pere Ursèol, el qual, essent duc de Venècia, es va fer monjo, i es va distingir per la seva pietat i austeritat i va viure en un ermitatge proper al monestir. Al monestir de Cuixà, als Pirineus (ara França) (c. 987/988).
  12. Beat Benincasa, abat, que va enviar cent monjos a Sicília per restaurar la vida regular a l’abandonat cenobi de Monreale. Al monestir de Cava, a la Campània (ara Itàlia) (1194).
  13. Sant Guillem, bisbe, que, desitjós de solitud i meditació, es va fer monjo al monestir cistercenc de Pontigny. Més tard va ser abat de Chaalis i, després, elegit bisbe de Bourges. No va abandonar mai l’austeritat de la vida monàstica i es va distingir pel seu amor als clergues, als captius i als desgraciats. A la ciutat de Bourges, Aquitània (ara França) (1209).
  14. Beat Gonçal, prevere de Braga, que després d’una llarga peregrinació per Terra Santa va ingressar a l’orde dels Predicadors i més tard es va retirar a una ermita. Va ajudar a construir un pont i va treballar pel bé dels habitants del lloc amb la seva pregària i predicació. A Amarante, Portugal (c. 1259).
  15. Beat Gregori X, papa, que, essent arxidiaca de Lieja, va ser elevat a la seu de Pere, des d’on va afavorir enèrgicament la comunió amb els grecs, i per aplacar les divergències entre els cristians i recuperar Terra Santa, va convocar el Concili II de Lió. A la ciutat d’Arezzo, a la Toscana (ara Itàlia) (1276).
  16. Beat Egidi (Bemardí) Di Bello, religiós de l’orde dels Germans Menors, que va viure tancat en una cova. A Laurenzana, a la Lucània (ara Itàlia) (1518).
  17. Beata Anna dels Àngels Monteagudo, verge de l’orde dels Predicadors, que amb els seus dons de consell i profecia es va dedicar a promoure el bé de tota la ciutat. A la ciutat d’Arequipa, Perú (1686).
  18. Beata Francesca de Sales (Léonie) Aviat, verge, que es va dedicar amb amor matem i sagacitat a l’educació de les joves i va fundar les Oblates de Sant Francesc de Sales. A Perusa, ciutat d’Itàlia (1914).
  19. Beata Maria Dolors Rodríguez Sopena, verge, la qual va donar mostres de la seva gran caritat cristiana en dedicar-se als més abandonats de la societat del seu temps, apropant-se especialment als suburbis de les grans ciutats, i per anunciar l’Evangeli i atendre els pobres i els obrers en qüestions socials, va fundar l’institut de Dames Catequistes i l’Obra de la Doctrina. A Madrid (1918).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Fills de la Sagrada Família: Trobada de Jesús en el Temple.

La pluja de gener, al camp sempre va bé.

La pluja de gener, al camp sempre va bé.