Santa Eulàlia de Mèrida, verge i màrtir

Santa Eulàlia de Mèrida, verge i màrtir.

Noia noble de Mèrida (segle III), la qual, segons el poeta Prudenci, sofrí grans tortures fins a morir. El foc que cremà el seu petit cos (12 anys) féu que brillés més encara la seva fe: «(Els màrtirs) resistíreu amb fermesa el món, donàreu a Déu un espectacle gloriós, fóreu exemple pels germans que han de seguir-vos» (Sant Cebrià).

Dedicació de la catedral de Terrassa

El 15 de juny de 2004 el papa Joan Pau II va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació de l’arquebisbat de Barcelona, i la basílica del Sant Esperit seria la nova catedral. Així es recuperà l'antic bisbat d’Egara (segles V i VIII), i que tenia com a seu el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. La parròquia de Sant Pere fou traslladada al Sant Esperit quan es va aixecar la nova basílica, entre els segles XVI i XVII. El 2006 s’erigí el Seminari Major Diocesà Sant Joan Baptista i el 2011 el Seminari Menor Diocesà Mare de Déu de la Salut. El mateix any 2011 es va crear també el Tribunal Eclesiàstic.

1. Santa Eulàlia, verge i màrtir, que, segons es diu, essent encara jove no va dubtar a oferir la seva vida per la confessió de Crist. A Mèrida, Lusitània (ara Extremadura) (304).
2. Sant Maur (Maure), màrtir, a qui el papa sant Damas celebra com un nen innocent, al qual els turments no van aconseguir apartar de la fe. A Roma, al cementiri de Trasona, a la via Salària Nova (~ s. IV).
3. Sant Gemei, màrtir. A Ancira, Galàcia (~ s. IV).
4. Sant Gregori III, papa, que va procurar la predicació de l’Evangeli als germans i, en contra dels iconoclastes de la Urbs, va adornar les esglésies amb imatges sagrades. A Roma, a la basílica de Sant Pere (741).
5. Sant Lluc, bisbe d’Insula (Isola Capo Rizzuto), que va treballar amb insistència en favor dels pobres i en la formació dels monjos. Al monestir de Sant Nicolau de Viotorito, Calàbria (1114).
6. Sants màrtirs Edmond Gennings, prevere, i Swithuni Wells, els quals, en temps de la cruel persecució durant el regnat d’Elisabet I, van ser condemnats a la pena capital, el primer per ser sacerdot, i el segon per haver-lo acollit a casa seva, van ser penjats a la porta de casa seva i torturats fins a la mort. A Londres, Anglaterra (1591).
7. Sants Polidori Plasden i Eustaci White, preveres, i també els beats Brian Lacy, Joan Mason i Sydnei Hodgson, tots ells màrtirs, que al mateix any van patir el mateix turment a Tyburn, els primers perquè, essent sacerdots, havien entrat a Anglaterra, i els altres perquè els havien ajudat. A Londres (1591).
8. Sant Joan Roberts, de l’orde de Sant Benet, i el beat Tomàs Somers, preveres i màrtirs, els quals, condemnats en temps del rei Jaume I a causa del seu sacerdoci, i havent abraçat setze lladres, van ser penjats en el mateix patíbul. A Tyburn, Londres (1610).
9. Beat Gonçal Vinyes Masip, prevere i màrtir, el qual, en temps de persecució, va lluitar un insigne combat per Crist. Al poble de Vallès, comarca valenciana de la Costera (1936).
10. Beats màrtirs Antoni Martín Hernández, prevere, i Agustí García Calvo, religiosos de la Societat Salesiana, els quals, a la persecució, per la fe de Crist van rebre el vestit de la glòria. A la caserna valenciana del Picadero de Paterna (1936).