Beat Joan Nepomucè Chrzan, prevere i màrtir

Beat Joan Nepomucè Chrzan, prevere i màrtir

En Joan (“Déu és propici”) va néixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seva parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament. Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999.

1. Commemoració de sant Aaron (Aaró), de la tribu de Levi, a qui el seu germà Moisès va ungir primer sacerdot de l’antiga aliança amb l’oli sagrat. A la seva mort va ser sepultat a la muntanya d’Hor (s. XIII aC).
2. Sant Martí, bisbe. A Viena, ciutat la Gàl·lia Celta (s. III ex.).
3. Sant Domicià, abat. Primer va dur vida eremítica a Bebron i, després d’haver reunit molts seguidors al seu voltant perquè es dediquessin al servei de Déu, va fixar la seva mirada al cel i va deixar aquest món en una venerable vellesa. Al monestir de Bebron, a la regió de la Gàl·lia Celta (s. V).
4. Sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi. Al territori de Nèustria de Reims (533).
5. Sant Eparqui, prevere. Va passar trenta-nou anys en completa solitud lliurat a la pregària. Als deixebles, els ensenyava: «La fe no tem la fam». A Angulema, a Aquitània (581).
6. Sant Golvè, bisbe. Es diu que, després de portar vida solitària, va succeir sant Pau de Lleó. A la Bretanya Menor (s. VI).

7. Sant Carilef, abat. Al monestir d’Anille, a la Gàl·lia dels cenomans (s. VI).
8. Beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs. Condemnats a la pena capital per ser sacerdots, passant per cruels turments van aconseguir la palma del martiri en temps de la reina Elisabet I. A Londres, Anglaterra (1591).
9. Beat Tomàs Maxfíeld, prevere i màrtir. Durant el regnat de Jaume I, va ser condemnat a la pena capital per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot i va morir al patíbul de Tyburn, que havia estat adornat amb flors pels fidels, clara manifestació del gran amor que li tenien. A Londres, Anglaterra (1616).
10. Sant Oliver Plunkett, bisbe d’Armagh i màrtir. En temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant el patíbul, envoltat d’una gran multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. A Londres, Anglaterra (1681).
11. Beats Joan Baptista Duvemeuil, carmelita descalç, i Pere Aredius Labrouche de Laborderie, canonge de Clermont, preveres i màrtirs. Durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus on els van deixar morir consumits per la fam i la malaltia. Al mar, davant de la costa de Rochefort, a França (1794).
12. Beat Ignasi Falzon. Clergue que va consagrar la seva vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana. Va posar gran interès a ajudar els soldats i mariners perquè, abans de marxar cap a la guerra, abracessin la fe catòlica. A La Valletta, a l'illa de Malta (1865).
13. Sant Zhang Huailu, màrtir. Perseguit pels seguidors del moviment Yihétuàn, essent solament catecumen va confessar espontàniament que era cristià i, armat amb el senyal de la creu, va merèixer ser batejat en Crist amb la seva pròpia sang. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província d’Hunan, a la Xina (1900).
14. Sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs. Durant la persecució desencadenada en aquest país, pel Regne de Crist junts van ser assassinats. A Rancho de las Cruces, petit poble de Guadalajara, Mèxic (1928).
15. Beat Joan Nepomucè Chrzan, polonès, prevere i màrtir. En temps de guerra va morir al camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant els seus perseguidors. Prop de Munic, ciutat de Baviera, Alemanya (1942).