Santa Maria de Gràcia
Dades
- Adreça
- C/Sant Pere Màrtir 5 C/.Gracia 3
- 08012 Barcelona
- Telèfon
- 93 218 75 72
- Mòbil
- 722 16 15 40
- Correu electrònic
- santamaria203@arqbcn.cat
- Web
- https://santamariadegracia.cat/ca/inici
- Arxiprestat
- http://arxiprestatdegracia.cat/
Santa Maria de Gràcia
La parròquia
Despatx parroquial
Despatx parroquial:
Dimarts de 10 a 12 i Dijous de 18 a 19,30
C/ Sant Pere Màrtir 5.
Dimarts de 10 a 12 i Dijous de 18 a 19,30
C/ Sant Pere Màrtir 5.
Horari de misses
Horari de Misses:
Feiners: 8:15 (català) i 19:30 (castellà)
Dissabtes i vigílies: 12:30 i 19:30 Bilingües
Diumenges: 11:00 català
12:30 castellà
Feiners: 8:15 (català) i 19:30 (castellà)
Dissabtes i vigílies: 12:30 i 19:30 Bilingües
Diumenges: 11:00 català
12:30 castellà
Activitats pastorals
- Confessions:
Cada dia: 1/2 hora abans de les misses
Diumenges: abans de les Misses
- Adoració del Santíssim:
Primer dijous de mes 08:00 a 20:00h.
De dilluns a divendres de 18 a 19:30.
- Sant Rosari:
Tots els dies a les 18:15.
- Catequesi d'infants: Dissabtes a la tarda. Demaneu informació a la sagristia, de dilluns a divendres de 18:00 a 19:30
Cada dia: 1/2 hora abans de les misses
Diumenges: abans de les Misses
- Adoració del Santíssim:
Primer dijous de mes 08:00 a 20:00h.
De dilluns a divendres de 18 a 19:30.
- Sant Rosari:
Tots els dies a les 18:15.
- Catequesi d'infants: Dissabtes a la tarda. Demaneu informació a la sagristia, de dilluns a divendres de 18:00 a 19:30
Història
1- Gràcia als inicis del segle XIX:
En començar el segle XIX el territori de Gracia, i concretament el que avui s´aplega sobre la Diagonal, era poc poblat i estava molt dispers. El solcaven torrenteres i hi abundaven camps de conreu. D´ací i d’allà emergien masies i cases pairals, destinades a marcar fortament la fesomia del nou barri, que aviat esdevindria vila independent, per uns pocs anys en les dècades del 1820 i de11830, i amb més forta estabilitat del 1850 al 1897 .
Fou també des dels inicis dels anys vint que es maldava a Gracia per aconseguir parròquia pròpia. Resulta de bon punt més difícil, que arribar a la plasmació i reconeixement d´una unitat ciutadana, que seria la base d´un nou municipi. La realitat d´aquest posaria en relleu l’exigència d´una cura pastoral unificada, i en definitiva, de la creació d´una parròquia. Les funcions de la cura d’ànimes es polaritzaven aleshores a l´entorn de dos convents religiosos, ben populars a la zona: el dels Carmelites Descalços de Sant Josep i el dels Franciscans Observants de Jesús. Però costa molt que en un dels dos -definitivament en el segon- s´hi erigís l´any 1835 la primera parròquia de Gracia.
2- L´Ajuntament de Gràcia vol parròquia propia:
L’Ajuntament constitucional de Gràcia, que estrenava independència l’any 1820, no trigà a posar especial interès per obtenir parròquia pròpia, que subratllés la realitat del consistori autònom. I com a conseqüència de les peticions adreçades a Madrid per a l’establiment de parròquia a Gràcia, s’obtingué finalment una resposta favorable el juliol de 1823. Però no es pogué dur a terme perquè va coincidir amb la caiguda del període constitucional. Calgué tenir d’esperar fins al 1835.
3- "Santa Maria " , la primera parròquia erigida a Gràcia
Un edicte del 25 de setembre de 1835, promulgat conjuntament per l’autoritat eclesiàstica i la civil de Barcelona va establir un nou pla de parròquies i s’amplià el nombre de les de Barcelona, figurant-hi en últim lloc la de Gràcia, de la que es diu: “Se formará en Gracia la correspondiente demarcación de límites parroquiales “. Consta que la Parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia va quedar constituïda i operant el mes de novembre de 1835, segons un ofici del 12 de febrer de 1867 en el que Mn. Joan Torras precisa: “Ell 1 de Noviembre de 1835 este barrio empezó a ser parroquia siendo nombrado un ecónomo para regirla, quien como todos los demás párrocos, se constituyó en esta casa exconvento de Jesús y San José “....”siendo la titular de Jesús... la Asunta, la parroquia se titula ·Santa Maria de Gracia· y en el 15 de Agosto la población celebra su fiesta mayor”.
En el decret del Bisbe Dr. Palau i Tèrmens, del 12 gener de 1858, dividint la diòcesi en arxiprestats, i el catàleg de parr`qouies agruapdes per deganats, de Gràcia s’esmenta una única parròquia: “Santa Maria”.
4. El temple Parroquial de Santa Maria de Gràcia:
La primitiva edificació de la que fou parròquia de Santa Maria i Jesús de Gràcia des de 1835 era la que havia estat l’església del Convent dels Frares Menors Observants, instal.lats a Gràcia des del 1427 fins a la seva exclaustració definitiva el 1835.
El 1817 el bisbe de Barcelona Pau Sichar col.locà la primera pedra del nou temple. Aquesta segona edificació de modestes proporcions presentava una planta de creu llatina amb una sola nau amb capelles laterals i un creuer- Amb el temps seria insuficient per contenir una feligresia que pels voltants de 1870 devia apropar-se a trenta mil persones.. Així, es començaren unes obres d’ampliació que s’acabaren el 1873 sota el rector Francesc Esteve Nadal. Amb l’eixamplament, el temple tenia 30.80 metres de llargada per 10.70 d’amplada..
La creixença continuada de Santa Maria i Jesús de Gràcia feia cada vegada més urgent la construcció d’un nou temple, doncs tot i l’ampliació del 1873, continuava essent petit. Tot i les continues demandes al bisbe (1877, 1895, 1918...) no va ser fins el 26 de Juliol de 1935 que el bisbe de Barcelona Dr. Manuel Irurita va aprovà els plànols i la primera pedra es col.locà el dia 1 de novembre de 1935, fent coincidir aquest acte amb el primer centenari de l’erecció de la parròquia.
5- La vida Parroquial entre 1835 i 1895:
Mn. Pau Rossell recollí el cens de la parròquia elaborat el 1884 amb molta cura i detall. La demarcació parroquial tenia tres places, 109 carrers, 7.689 habitatges, 38.207 habitants i 3.063 cases.
El 1890 hi ha una dada que mostra que la vida parroquial era força activa, doncs consta que es repartiren vuit mil comunions. I sols al temple parroquial (sense comptar les alumnes de les escoles religioses que feien la Comunió a la seva escola), 447 infants feren la Primera Comunió. El 1895 consta que la meitat dels 35.000 veïns de Gràcia reberen la Comunió.
Una altra mostra de vitalitat eren les confraries i altres associacions religioses. El 1895 la parròquia en tenia 11, algunes d’elles de gran antiguitat com la Confraria del Sant Crist fundada al Convent de Jesús el 1427. L’Arxiconfraria de la Cort de Maria (1842) la de la Minerva (1843), la Cort Angèlica de St. Lluís Gonzaga (1852), les Conferències de St. Vicenç de Paül per a homes (1860) i per a dones (1862), el Moviment de la Caritat Cristiana (1863), la Confraria de Santa Llúcia, la de la Mare de Déu dels Dolors, l’Apostolat de l’Oració i l’Associació de les Filles de Maria (1878).
En començar el segle XIX el territori de Gracia, i concretament el que avui s´aplega sobre la Diagonal, era poc poblat i estava molt dispers. El solcaven torrenteres i hi abundaven camps de conreu. D´ací i d’allà emergien masies i cases pairals, destinades a marcar fortament la fesomia del nou barri, que aviat esdevindria vila independent, per uns pocs anys en les dècades del 1820 i de11830, i amb més forta estabilitat del 1850 al 1897 .
Fou també des dels inicis dels anys vint que es maldava a Gracia per aconseguir parròquia pròpia. Resulta de bon punt més difícil, que arribar a la plasmació i reconeixement d´una unitat ciutadana, que seria la base d´un nou municipi. La realitat d´aquest posaria en relleu l’exigència d´una cura pastoral unificada, i en definitiva, de la creació d´una parròquia. Les funcions de la cura d’ànimes es polaritzaven aleshores a l´entorn de dos convents religiosos, ben populars a la zona: el dels Carmelites Descalços de Sant Josep i el dels Franciscans Observants de Jesús. Però costa molt que en un dels dos -definitivament en el segon- s´hi erigís l´any 1835 la primera parròquia de Gracia.
2- L´Ajuntament de Gràcia vol parròquia propia:
L’Ajuntament constitucional de Gràcia, que estrenava independència l’any 1820, no trigà a posar especial interès per obtenir parròquia pròpia, que subratllés la realitat del consistori autònom. I com a conseqüència de les peticions adreçades a Madrid per a l’establiment de parròquia a Gràcia, s’obtingué finalment una resposta favorable el juliol de 1823. Però no es pogué dur a terme perquè va coincidir amb la caiguda del període constitucional. Calgué tenir d’esperar fins al 1835.
3- "Santa Maria " , la primera parròquia erigida a Gràcia
Un edicte del 25 de setembre de 1835, promulgat conjuntament per l’autoritat eclesiàstica i la civil de Barcelona va establir un nou pla de parròquies i s’amplià el nombre de les de Barcelona, figurant-hi en últim lloc la de Gràcia, de la que es diu: “Se formará en Gracia la correspondiente demarcación de límites parroquiales “. Consta que la Parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia va quedar constituïda i operant el mes de novembre de 1835, segons un ofici del 12 de febrer de 1867 en el que Mn. Joan Torras precisa: “Ell 1 de Noviembre de 1835 este barrio empezó a ser parroquia siendo nombrado un ecónomo para regirla, quien como todos los demás párrocos, se constituyó en esta casa exconvento de Jesús y San José “....”siendo la titular de Jesús... la Asunta, la parroquia se titula ·Santa Maria de Gracia· y en el 15 de Agosto la población celebra su fiesta mayor”.
En el decret del Bisbe Dr. Palau i Tèrmens, del 12 gener de 1858, dividint la diòcesi en arxiprestats, i el catàleg de parr`qouies agruapdes per deganats, de Gràcia s’esmenta una única parròquia: “Santa Maria”.
4. El temple Parroquial de Santa Maria de Gràcia:
La primitiva edificació de la que fou parròquia de Santa Maria i Jesús de Gràcia des de 1835 era la que havia estat l’església del Convent dels Frares Menors Observants, instal.lats a Gràcia des del 1427 fins a la seva exclaustració definitiva el 1835.
El 1817 el bisbe de Barcelona Pau Sichar col.locà la primera pedra del nou temple. Aquesta segona edificació de modestes proporcions presentava una planta de creu llatina amb una sola nau amb capelles laterals i un creuer- Amb el temps seria insuficient per contenir una feligresia que pels voltants de 1870 devia apropar-se a trenta mil persones.. Així, es començaren unes obres d’ampliació que s’acabaren el 1873 sota el rector Francesc Esteve Nadal. Amb l’eixamplament, el temple tenia 30.80 metres de llargada per 10.70 d’amplada..
La creixença continuada de Santa Maria i Jesús de Gràcia feia cada vegada més urgent la construcció d’un nou temple, doncs tot i l’ampliació del 1873, continuava essent petit. Tot i les continues demandes al bisbe (1877, 1895, 1918...) no va ser fins el 26 de Juliol de 1935 que el bisbe de Barcelona Dr. Manuel Irurita va aprovà els plànols i la primera pedra es col.locà el dia 1 de novembre de 1935, fent coincidir aquest acte amb el primer centenari de l’erecció de la parròquia.
5- La vida Parroquial entre 1835 i 1895:
Mn. Pau Rossell recollí el cens de la parròquia elaborat el 1884 amb molta cura i detall. La demarcació parroquial tenia tres places, 109 carrers, 7.689 habitatges, 38.207 habitants i 3.063 cases.
El 1890 hi ha una dada que mostra que la vida parroquial era força activa, doncs consta que es repartiren vuit mil comunions. I sols al temple parroquial (sense comptar les alumnes de les escoles religioses que feien la Comunió a la seva escola), 447 infants feren la Primera Comunió. El 1895 consta que la meitat dels 35.000 veïns de Gràcia reberen la Comunió.
Una altra mostra de vitalitat eren les confraries i altres associacions religioses. El 1895 la parròquia en tenia 11, algunes d’elles de gran antiguitat com la Confraria del Sant Crist fundada al Convent de Jesús el 1427. L’Arxiconfraria de la Cort de Maria (1842) la de la Minerva (1843), la Cort Angèlica de St. Lluís Gonzaga (1852), les Conferències de St. Vicenç de Paül per a homes (1860) i per a dones (1862), el Moviment de la Caritat Cristiana (1863), la Confraria de Santa Llúcia, la de la Mare de Déu dels Dolors, l’Apostolat de l’Oració i l’Associació de les Filles de Maria (1878).