Sant Carles Borromeu, de Barcelona

http://arxiprestatdegracia.cat/

DIUMENGES i FESTIUS
a les 11:00 h. (bi)

PREGÀRIA DE VESPRES
Diumenges a les 19:00 h.

DIMECRES i DIVENDRES
EUCARISTIA a les 9:00 h. Amb la pregària de Laudes.

CÀRITAS
Dimecres de 10:30 a 13:00h.

CATEQUESI D'INFANTS
Dijous de 18 a 19 hores

ASISTÈNCIA RELIGIOSA A MALALTS, CÀRITAS
Dimecres de 10:30 a 13:00h.

CATEQUESI D'INFANTS
Dijous de 18 a 19 hores

ASISTÈNCIA RELIGIOSA A MALALTS

DESPATX PARROQUIAL UNIFICAT AMB PARRÒQUIA SANT MIQUEL DELS SANTS
Carrer Sors, 30 - baixos A

DIMARTS I DIVENDRES de 19 a 20h. (excepte vigilies de festius)

Història de la Parròquia
Parròquia creada el 9 d'octubre de 1945. Mn. Joaquim Masdexexart és nomenat Capellà Encarrregat de Sant Miquel dels Sants i Sant Carles Borromeo.
En un escrit històric signat el el 7 de setembre 1947 Mn. Masdexexart en fa una resenya dels inicis de les dues parròquies recentment creades: “Primer aniversario de la creación de las Parroquias de San Miguel de los Santos y de San Carlos Borromeo”. En aquest escrit hitòric Mn. Masdexexart en fa un elenc dels inicis d’ambues parròquies que havien estat recentment creades, de les quals en va ser “Cura Ecónomo de la Parroquia de San Miguel de los Santos y encargado de la de San Carlos Borromeo, ámbas de esta Ciudad”, nomenat pel bisbe Don Gregorio Modrego el 29 d’agost del 1946.
El 20 d’abril del 1947, tigué lloc la benedicció i col•locació de la Primera Pedra del Temple parroquial pel bisbe Don Gregorio Modrego.
Des del març de 1949 serà nombrat el primer rector Mn. Dionis Soler (1945-1983). Que juntament amb els arquitectes Antoni Fisas i Albert Argimón, portaren a terme la construcció del temple actual, inaugurat al març del 1970.
Casulament és donà la circunstancia de que les dues parròquies van esser dirigides per els mateixos arquitectes Fisas i Arguimón.

Han estar Rectors els Mns. Esteve Arrese (1983-2000); Mn. Josep Cortina (2000-2010); Mn. Jesús Sanz, com Administrador i P. Victor Barrallo, Vicari (2010-2013).

Des del 4 de novembre del 2013, la Parròquia de Sant Carles, inicia un projecte pastoral renovador, i tornà a constituirse l’Agrupació amb la Parròquia de Sant Miquel dels Sants, totes dues del mateix arxiprestat de Gràcia.
D’aquesta conjuntura pastoral en surt l’agrupació parroquial Sant Miquel dels Sants i Sant Carles Borromeo. Essent Rector, Mn. Antoni Babra, amb comunió al càrrec de la Parròquia de Sant Miquel dels Sants., Història de la Parròquia
Parròquia creada el 9 d'octubre de 1945. Mn. Joaquim Masdexexart és nomenat Capellà Encarrregat de Sant Miquel dels Sants i Sant Carles Borromeo.
En un escrit històric signat el el 7 de setembre 1947 Mn. Masdexexart en fa una resenya dels inicis de les dues parròquies recentment creades: “Primer aniversario de la creación de las Parroquias de San Miguel de los Santos y de San Carlos Borromeo”. En aquest escrit hitòric Mn. Masdexexart en fa un elenc dels inicis d’ambues parròquies que havien estat recentment creades, de les quals en va ser “Cura Ecónomo de la Parroquia de San Miguel de los Santos y encargado de la de San Carlos Borromeo, ámbas de esta Ciudad”, nomenat pel bisbe Don Gregorio Modrego el 29 d’agost del 1946.
El 20 d’abril del 1947, tigué lloc la benedicció i col•locació de la Primera Pedra del Temple parroquial pel bisbe Don Gregorio Modrego.
Des del març de 1949 serà nombrat el primer rector Mn. Dionis Soler (1945-1983). Que juntament amb els arquitectes Antoni Fisas i Albert Argimón, portaren a terme la construcció del temple actual, inaugurat al març del 1970.
Casulament és donà la circunstancia de que les dues parròquies van esser dirigides per els mateixos arquitectes Fisas i Arguimón.

Han estar Rectors els Mns. Esteve Arrese (1983-2000); Mn. Josep Cortina (2000-2010); Mn. Jesús Sanz, com Administrador i P. Victor Barrallo, Vicari (2010-2013).

Des del 4 de novembre del 2013, la Parròquia de Sant Carles, inicia un projecte pastoral renovador, i tornà a constituirse l’Agrupació amb la Parròquia de Sant Miquel dels Sants, totes dues del mateix arxiprestat de Gràcia.
D’aquesta conjuntura pastoral en surt l’agrupació parroquial Sant Miquel dels Sants i Sant Carles Borromeo. Essent Rector, Mn. Antoni Babra, amb comunió al càrrec de la Parròquia de Sant Miquel dels Sants.

Resum històric de la vida de Sant Carles
Carles Borromeo, neix al Castell de Roca d’Arona, tocant al llac Major, el 2 d’octubre del 1538. La vida de Carles experimenta un tomb inesperat quan el seu oncle matern Giovani Angelo de Mèdici, es elebat al pontificat amb el nom de Pius IV, per Nadal de l’any 1559. Rebrè els ordes sagrats el 1558 i en poc temps fou ordenat prevera i consagrat bisbe, i a la edat de vint-i-un any és nomenat cardenal.
En una de les coses en què Carles fa més costat al papa Pius IV és en la represa del Concili de Trento, que fa deu anys que ha quedat interromput. Instal•lat en la seu de Sant Ambròs, Carles es converteix en el prelat que es pren seriosament les orientacions del Concili de Trento i s’esforça a posar-les en pràctiqua d’una manera tan modélica que l’ambaixador venecià a Roma proclama davant del Papa que l’exemple de Borromeo té més valor que tots els decrets del Concili de Trento.
Carles Borromeo, te la ferma convicció que l’estat deplorable en què es trova bona part del clegat de la seva época es deu a la manca d’una formació adequada dels aspirants a rebre als ordes sagrats, per asegurar la formació intel•lectual, espiritual i pastoral dels candidats al sacerdoci. Per això, atenen-se a les directives donades pel Concili, establí l’obligació de constituí a cada bisbat un seminari
Dirigí la contrarreforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi de Milà. Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa. Malgrat la seva actitud de severitat i austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576. Davant la impotencia de les autoritats civils per a fer front de l’externsió de l’epidèmia, estableix un pla sanitari i pastoral, per posar remei als estralls de la pesta.
En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Felip II de Castella, sota el domini del qual estaba el Milanesat (1579).
L’any 1584, en tornà a Milà despreès d’una visita pastoral, comença a presentar símtomas d’esgotament, es veu obligat a parar-se a Arona, al noviciat del Jesuites, afectat d’ un accés de febre.
El 2 de noviembre arriba mig moribund a Milà, i durant la nit del 3 al 4 mor despès de rebre els darrers sagrameents.
L’1 de novembre del 1610 el Papa Pau V l’eleva a la santedat., Resum històric de la vida de Sant Carles
Carles Borromeo, neix al Castell de Roca d’Arona, tocant al llac Major, el 2 d’octubre del 1538. La vida de Carles experimenta un tomb inesperat quan el seu oncle matern Giovani Angelo de Mèdici, es elebat al pontificat amb el nom de Pius IV, per Nadal de l’any 1559. Rebrè els ordes sagrats el 1558 i en poc temps fou ordenat prevera i consagrat bisbe, i a la edat de vint-i-un any és nomenat cardenal.
En una de les coses en què Carles fa més costat al papa Pius IV és en la represa del Concili de Trento, que fa deu anys que ha quedat interromput. Instal•lat en la seu de Sant Ambròs, Carles es converteix en el prelat que es pren seriosament les orientacions del Concili de Trento i s’esforça a posar-les en pràctiqua d’una manera tan modélica que l’ambaixador venecià a Roma proclama davant del Papa que l’exemple de Borromeo té més valor que tots els decrets del Concili de Trento.
Carles Borromeo, te la ferma convicció que l’estat deplorable en què es trova bona part del clegat de la seva época es deu a la manca d’una formació adequada dels aspirants a rebre als ordes sagrats, per asegurar la formació intel•lectual, espiritual i pastoral dels candidats al sacerdoci. Per això, atenen-se a les directives donades pel Concili, establí l’obligació de constituí a cada bisbat un seminari
Dirigí la contrarreforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi de Milà. Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa. Malgrat la seva actitud de severitat i austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576. Davant la impotencia de les autoritats civils per a fer front de l’externsió de l’epidèmia, estableix un pla sanitari i pastoral, per posar remei als estralls de la pesta.
En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Felip II de Castella, sota el domini del qual estaba el Milanesat (1579).
L’any 1584, en tornà a Milà despreès d’una visita pastoral, comença a presentar símtomas d’esgotament, es veu obligat a parar-se a Arona, al noviciat del Jesuites, afectat d’ un accés de febre.
El 2 de noviembre arriba mig moribund a Milà, i durant la nit del 3 al 4 mor despès de rebre els darrers sagrameents.
L’1 de novembre del 1610 el Papa Pau V l’eleva a la santedat.