
- Adreça: Sant Lluís 89-93
- Població: Barcelona
- Codi postal: 08024
- Telèfon: 932 130 733
- Correu electrònic: eldespatxdegracia@gmail.com
- Web: tresdegracia.com

Resum històric de la vida de Sant Carles
Carles Borromeo, neix al Castell de Roca d’Arona, tocant al llac Major, el 2 d’octubre del 1538. La vida de Carles experimenta un tomb inesperat quan el seu oncle matern Giovani Angelo de Mèdici, es elebat al pontificat amb el nom de Pius IV, per Nadal de l’any 1559. Rebrè els ordes sagrats el 1558 i en poc temps fou ordenat prevera i consagrat bisbe, i a la edat de vint-i-un any és nomenat cardenal.
En una de les coses en què Carles fa més costat al papa Pius IV és en la represa del Concili de Trento, que fa deu anys que ha quedat interromput. Instal•lat en la seu de Sant Ambròs, Carles es converteix en el prelat que es pren seriosament les orientacions del Concili de Trento i s’esforça a posar-les en pràctiqua d’una manera tan modélica que l’ambaixador venecià a Roma proclama davant del Papa que l’exemple de Borromeo té més valor que tots els decrets del Concili de Trento.
Carles Borromeo, te la ferma convicció que l’estat deplorable en què es trova bona part del clegat de la seva época es deu a la manca d’una formació adequada dels aspirants a rebre als ordes sagrats, per asegurar la formació intel•lectual, espiritual i pastoral dels candidats al sacerdoci. Per això, atenen-se a les directives donades pel Concili, establí l’obligació de constituí a cada bisbat un seminari
Dirigí la contrarreforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi de Milà. Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa. Malgrat la seva actitud de severitat i austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576. Davant la impotencia de les autoritats civils per a fer front de l’externsió de l’epidèmia, estableix un pla sanitari i pastoral, per posar remei als estralls de la pesta.
En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Felip II de Castella, sota el domini del qual estaba el Milanesat (1579).
L’any 1584, en tornà a Milà despreès d’una visita pastoral, comença a presentar símtomas d’esgotament, es veu obligat a parar-se a Arona, al noviciat del Jesuites, afectat d’ un accés de febre.
El 2 de noviembre arriba mig moribund a Milà, i durant la nit del 3 al 4 mor despès de rebre els darrers sagrameents.
L’1 de novembre del 1610 el Papa Pau V l’eleva a la santedat., Resum històric de la vida de Sant Carles
Carles Borromeo, neix al Castell de Roca d’Arona, tocant al llac Major, el 2 d’octubre del 1538. La vida de Carles experimenta un tomb inesperat quan el seu oncle matern Giovani Angelo de Mèdici, es elebat al pontificat amb el nom de Pius IV, per Nadal de l’any 1559. Rebrè els ordes sagrats el 1558 i en poc temps fou ordenat prevera i consagrat bisbe, i a la edat de vint-i-un any és nomenat cardenal.
En una de les coses en què Carles fa més costat al papa Pius IV és en la represa del Concili de Trento, que fa deu anys que ha quedat interromput. Instal•lat en la seu de Sant Ambròs, Carles es converteix en el prelat que es pren seriosament les orientacions del Concili de Trento i s’esforça a posar-les en pràctiqua d’una manera tan modélica que l’ambaixador venecià a Roma proclama davant del Papa que l’exemple de Borromeo té més valor que tots els decrets del Concili de Trento.
Carles Borromeo, te la ferma convicció que l’estat deplorable en què es trova bona part del clegat de la seva época es deu a la manca d’una formació adequada dels aspirants a rebre als ordes sagrats, per asegurar la formació intel•lectual, espiritual i pastoral dels candidats al sacerdoci. Per això, atenen-se a les directives donades pel Concili, establí l’obligació de constituí a cada bisbat un seminari
Dirigí la contrarreforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi de Milà. Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa. Malgrat la seva actitud de severitat i austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576. Davant la impotencia de les autoritats civils per a fer front de l’externsió de l’epidèmia, estableix un pla sanitari i pastoral, per posar remei als estralls de la pesta.
En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Felip II de Castella, sota el domini del qual estaba el Milanesat (1579).
L’any 1584, en tornà a Milà despreès d’una visita pastoral, comença a presentar símtomas d’esgotament, es veu obligat a parar-se a Arona, al noviciat del Jesuites, afectat d’ un accés de febre.
El 2 de noviembre arriba mig moribund a Milà, i durant la nit del 3 al 4 mor despès de rebre els darrers sagrameents.
L’1 de novembre del 1610 el Papa Pau V l’eleva a la santedat.