dilluns i dimecres, de 18:00 a 19:30 (excepte vigílies)

feiners: 9h (castellà), 20h (català)
disabtes i festes civils no religioses: 9h i 20h (català)
diumenges i festius: 9h i 13h (castellà), 12h i 20h (català)

Confessións:
mitja hora abans de cada missa

-Baptisme (cada quart diumenge de mes).

-Matrimoni. A hores convinguedes

-Atenció als malalts: amb visita periòdica i administració de l´eucaristia.

- Catequesi infantil i familiar, Confirmació.

- Grups de reflexió i formació permanent: Federació de Cristians de Catalunya, catequesi d´adults, Grup de Gent Gran, equip de litúrgia, Grup de joves del Roser.

- Vocalia de cultura i biblioteca: préstec de llibres, conferències, ballades de sardanes, concerts i altres actes culturals.

- Coral del Roser. A càrrec de Mn. Francesc Galceran

Serveis: - Acció social.

- Centre Parroquial del Roser: promociona i organitza actes educatius, recreatius, culturals, esportius, etc.

Cal situar-nos en aquells anys en què Barcelona havia desbordat el seu nucli i s´expansionava de riu a riu i s´annexionava a poc a poc els municipis del seu voltant, com Sant Martí de Provençals, on, al seu extrem sud-oest, s´hi troba el Roser. El 1907 es fundà una capelleta dependent de Sant Pere de les Puelles. L´any 1920 la capelleta es constitueix en tinença parroquial. La construcció de l´actual església comença l´any 1923, i és erigida parròquia l´any 1936. Els pilars del creixement espiritual foren la devoció a Maria i a Jesús mitjançant les "Filles de Maria" i de la "Congregació del Sant Crist". L´ànima de tot aquest entusiasme era Mn. Salvador Vial, primer ecònom, que tenia la preocupació de conèixer i viure les peculiaritats humanes i socials de la demarcació parroquial. Demarcació constituïda per molts solars, indústries, no massa cases, barraques ... amb gent de tota mena, principalment treballadors, sense oblidar els gitanos. Durant el període 1936-1939 els murs de l´església cremada varen servir per a estructurar un edifici dedicat a escoles pel barri. Acabada la guerra, en lloc de reconstruir el temple, es destinen les captes a la creació d´un modèlic Secretariat de la Caritat. Tots els esforços s´abocaven a una pastoral social alhora que es promovien moltes associacions pietoses. Un cop estructurat el Secretariat de la Caritat, s´impulsà la construcció de la Capella del Santíssim inaugurada l´any 1949. La intensitat de la vida parroquial centrada entorn de l´eucaristia aportà a la "família del Roser" molts fruits vocacionals. L´any 1945 es reestructura la diòcesi i al Roser li neixen dues filles: les parròquies de Sant Oleguer i Sant Francesc de Sales, les quals, juntament amb el Roser, formaren un únic arxiprestat.