Mare de Déu del Roser, de Barcelona

http://sagradafamiliabcn.org/FULLSARXIPRESTALS/fullsarxiprestals.htm

feiners: 9h (castellà), 20h (català)
disabtes i festes civils no religioses: 9h i 20h (català)
diumenges i festius: 9h i 13h (castellà), 12h i 20h (català)

Confessións:
mitja hora abans de cada missa

-Baptisme (cada quart diumenge de mes).

-Matrimoni. A hores convinguedes

-Atenció als malalts: amb visita periòdica i administració de l´eucaristia.

- Catequesi infantil i familiar, Confirmació.

- Grups de reflexió i formació permanent: Federació de Cristians de Catalunya, catequesi d´adults, Grup de Gent Gran, equip de litúrgia, Grup de joves del Roser.

- Vocalia de cultura i biblioteca: préstec de llibres, conferències, ballades de sardanes, concerts i altres actes culturals.

- Coral del Roser. A càrrec de Mn. Francesc Galceran

Serveis: - Acció social.

- Centre Parroquial del Roser: promociona i organitza actes educatius, recreatius, culturals, esportius, etc.

dilluns i dimecres, de 18:00 a 19:30 (excepte vigílies)

Cal situar-nos en aquells anys en què Barcelona havia desbordat el seu nucli i s´expansionava de riu a riu i s´annexionava a poc a poc els municipis del seu voltant, com Sant Martí de Provençals, on, al seu extrem sud-oest, s´hi troba el Roser. El 1907 es fundà una capelleta dependent de Sant Pere de les Puelles. L´any 1920 la capelleta es constitueix en tinença parroquial. La construcció de l´actual església comença l´any 1923, i és erigida parròquia l´any 1936. Els pilars del creixement espiritual foren la devoció a Maria i a Jesús mitjançant les “Filles de Maria” i de la “Congregació del Sant Crist”. L´ànima de tot aquest entusiasme era Mn. Salvador Vial, primer ecònom, que tenia la preocupació de conèixer i viure les peculiaritats humanes i socials de la demarcació parroquial. Demarcació constituïda per molts solars, indústries, no massa cases, barraques … amb gent de tota mena, principalment treballadors, sense oblidar els gitanos. Durant el període 1936-1939 els murs de l´església cremada varen servir per a estructurar un edifici dedicat a escoles pel barri. Acabada la guerra, en lloc de reconstruir el temple, es destinen les captes a la creació d´un modèlic Secretariat de la Caritat. Tots els esforços s´abocaven a una pastoral social alhora que es promovien moltes associacions pietoses. Un cop estructurat el Secretariat de la Caritat, s´impulsà la construcció de la Capella del Santíssim inaugurada l´any 1949. La intensitat de la vida parroquial centrada entorn de l´eucaristia aportà a la “família del Roser” molts fruits vocacionals. L´any 1945 es reestructura la diòcesi i al Roser li neixen dues filles: les parròquies de Sant Oleguer i Sant Francesc de Sales, les quals, juntament amb el Roser, formaren un únic arxiprestat.