‘Viatge a Orient’, una reflexió sobre l’Orient real i el que s’ha imaginat

L’exposició inclou obres de Fortuny, Sorolla, Fabrés i Costa, Masriera, Agrasot, Benlliure o Sánchez Barbudo, en diàleg amb la mirada del pare Ubach El Museu Diocesà i la Catedral de Barcelona han inaugurat avui l’exposició Viatge a Orient amb olis de Fortuny, Sorolla, Fabrés i Costa, Masriera, Agrasot, Benlliure o Sánchez Barbudo en diàleg amb […]

13 Gen, 2022
Església de Barcelona

L’exposició inclou obres de Fortuny, Sorolla, Fabrés i Costa, Masriera, Agrasot, Benlliure o Sánchez Barbudo, en diàleg amb la mirada del pare Ubach

El Museu Diocesà i la Catedral de Barcelona han inaugurat avui l’exposició Viatge a Orient amb olis de Fortuny, Sorolla, Fabrés i Costa, Masriera, Agrasot, Benlliure o Sánchez Barbudo en diàleg amb altres mirades a Orient, com la que ofereix el pare Ubach, monjo biblista benedictí, en les seves expedicions. A més, s’inclouen altres elements que complementen el discurs i que van des d’un manual de màgia andalusina a un braçalet Masriera que acompanya a una odalisca pintada per Lluís Masriera.

L’exposició Viatge a Orient ofereix una reflexió sobre l’Orient real i el que s’ha imaginat per pintors i escriptors d’un dels corrents estètics més rellevants del segle XIX que perviu fins a principis del segle XX, l’orientalisme.

El comissari de l’exposició, el Dr. J. Óscar Carrascosa, especialista en relacions entre arts plàstiques i literatura, ha afirmat que aquesta mostra parteix del fet que la mirada occidental a Orient és sempre una mirada a l’altre, usualment vinculada a la fabulació. Per aquesta raó, com dues cares d’una mateixa moneda, al costat de la representació plàstica i literària d’Orient, en l’altra cara es troba la mirada aventurera del pare Ubach, qui transmet a través dels seus diaris i fotografies la passió pel coneixement directe de la geografia de l’Antic Testament, la qual cosa el porta a recórrer les ribes del Tigris i l’Eufrates.

La selecció d’obres d’aquesta exposició, amb artistes com Marià Fortuny, Joaquim Sorolla, Joaquim Agrasot, Lluís Masriera, Josep Benlliure, Sánchez Barbudo, o Fabrés i Costa, procedeix de sis prestadors, entre ells el Museu de Montserrat, la Fundació Pedrera Martínez, la Fundació Fran Daurel, col·leccions privades, així com una selecció de peces procedents dels fons del Museu Diocesà que mostra de la presència i l’intercanvi d’Occident amb Orient a través dels segles.

Després dels més de 80 mil visitants que han acudit a les diferents exposicions del Museu Diocesà des que el passat 15 de juliol inaugurés la mostra Chagall. Els estats de l’ànima, l’exposició Viatge a Orient podrà visitar-se fins al pròxim 22 de maig.

Es pot accedir al Dossier de Premsa AQUÍ

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)