Davant els brots de violència als carrers de Barcelona
Missatge de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.
‘Viatge a Orient’, una reflexió sobre l’Orient real i el que s’ha imaginat
L’exposició inclou obres de Fortuny, Sorolla, Fabrés i Costa, Masriera, Agrasot, Benlliure o Sánchez Barbudo, en diàleg amb la mirada del pare Ubach El Museu Diocesà i la Catedral de Barcelona han inaugurat avui l’exposició Viatge a Orient amb olis de Fortuny, Sorolla, Fabrés i Costa, Masriera, Agrasot, Benlliure o Sánchez Barbudo en diàleg amb […]
13 Gen, 2022
L’exposició inclou obres de Fortuny, Sorolla, Fabrés i Costa, Masriera, Agrasot, Benlliure o Sánchez Barbudo, en diàleg amb la mirada del pare Ubach
El Museu Diocesà i la Catedral de Barcelona han inaugurat avui l’exposició Viatge a Orient amb olis de Fortuny, Sorolla, Fabrés i Costa, Masriera, Agrasot, Benlliure o Sánchez Barbudo en diàleg amb altres mirades a Orient, com la que ofereix el pare Ubach, monjo biblista benedictí, en les seves expedicions. A més, s’inclouen altres elements que complementen el discurs i que van des d’un manual de màgia andalusina a un braçalet Masriera que acompanya a una odalisca pintada per Lluís Masriera.
L’exposició Viatge a Orient ofereix una reflexió sobre l’Orient real i el que s’ha imaginat per pintors i escriptors d’un dels corrents estètics més rellevants del segle XIX que perviu fins a principis del segle XX, l’orientalisme.
El comissari de l’exposició, el Dr. J. Óscar Carrascosa, especialista en relacions entre arts plàstiques i literatura, ha afirmat que aquesta mostra parteix del fet que la mirada occidental a Orient és sempre una mirada a l’altre, usualment vinculada a la fabulació. Per aquesta raó, com dues cares d’una mateixa moneda, al costat de la representació plàstica i literària d’Orient, en l’altra cara es troba la mirada aventurera del pare Ubach, qui transmet a través dels seus diaris i fotografies la passió pel coneixement directe de la geografia de l’Antic Testament, la qual cosa el porta a recórrer les ribes del Tigris i l’Eufrates.
La selecció d’obres d’aquesta exposició, amb artistes com Marià Fortuny, Joaquim Sorolla, Joaquim Agrasot, Lluís Masriera, Josep Benlliure, Sánchez Barbudo, o Fabrés i Costa, procedeix de sis prestadors, entre ells el Museu de Montserrat, la Fundació Pedrera Martínez, la Fundació Fran Daurel, col·leccions privades, així com una selecció de peces procedents dels fons del Museu Diocesà que mostra de la presència i l’intercanvi d’Occident amb Orient a través dels segles.
Després dels més de 80 mil visitants que han acudit a les diferents exposicions del Museu Diocesà des que el passat 15 de juliol inaugurés la mostra Chagall. Els estats de l’ànima, l’exposició Viatge a Orient podrà visitar-se fins al pròxim 22 de maig.
Es pot accedir al Dossier de Premsa AQUÍ
T’interessarà…
Seguiu-nos
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029
tinyurl.com
El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías
Agenda
