Sobre el projecte constructiu en l’antic convictori de la residència sacerdotal del barri de les Corts

Davant el comunicat emès avui per la Plataforma “Salvem el Patrimoni de Les Corts”, des de la Fundació Sant Josep Oriol es vol fer públic que: Durant la primera meitat de l’any 2018 la Fundació, seguint tots els criteris i les indicacions de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, es va fer la modificació pertinent […]

05 Febr, 2019
Església de Barcelona

Davant el comunicat emès avui per la Plataforma “Salvem el Patrimoni de Les Corts”, des de la Fundació Sant Josep Oriol es vol fer públic que:

  1. Durant la primera meitat de l’any 2018 la Fundació, seguint tots els criteris i les indicacions de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, es va fer la modificació pertinent del Pla Especial de la zona ja aprovat per canviar usos a residència de gent gran i rebaixar alçades, tal com es va comprometre la Fundació amb els veïns de la zona en diferents reunions.
  2. A data de 15 de juny de 2018, totes les modificacions i els requeriments s’havien enllestit i, des de la Regidoria de les Corts, es va demanar que, abans que el consistori ho portés a aprovació inicial, s’havia de fer una trobada informativa amb els veïns. Aquesta reunió, per causes alienes a la Fundació, no es va produir fins el passat 3 d’octubre de 2018.
  3. A la trobada van assistir el regidor del districte, Agustí Colom, els tècnics d’Urbanisme i una vintena de veïns, a més de representants de la Fundació.
  4. Amb l’aval de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, el consistori el mes de desembre va fer l’aprovació inicial de la modificació plantejada.
  5. Aquest equipament promogut per la Fundació serviria per acollir els capellans jubilats ja atesos a l’edifici actual (prop d’un centenar), però també per oferir 135 places geriàtriques al barri, que està molt necessitat d’aquest tipus de servei.
  6. El dèficit de places geriàtriques a Barcelona és, actualment i segons dades del mateix Ajuntament, de 2.780 places, prop de 700 de les quals al districte de Les Corts.
  7. Des de la Fundació Sant Josep Oriol es confia, en primer lloc, en l’aval tècnic de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona per ajustar un planejament ja aprovat i amb tots els requisits legals. I també, com no pot ser d’una altra manera, en la tasca de la Fiscalia.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)