L’agenda d’activitats diocesanes del 4 al 10 de febrer de 2019

A continuació, els informem de l’agenda d’actes, conferències i oficis religiosos que s’organitzen a l’arxidiòcesi de Barcelona durant la propera setmana. Mans Unides us convida a celebrar els seus 60 anys. L’acte de presentació de la campanya de Mans Unides se celebrarà el dimecres 6 de febrer, a les 19 h, al Centre d’Estudis de Cristianisme […]

01 Febr, 2019
Església de Barcelona

A continuació, els informem de l’agenda d’actes, conferències i oficis religiosos que s’organitzen a l’arxidiòcesi de Barcelona durant la propera setmana.

Mans Unides us convida a celebrar els seus 60 anys. L’acte de presentació de la campanya de Mans Unides se celebrarà el dimecres 6 de febrer, a les 19 h, al Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia (c/ Roger de Llúria, 13). Introduirà l’acte el filòsof i teòleg Francesc Torralba, director de la Càtedra d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull, amb el tema «Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones». Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, clausurarà l’acte.

Presentació del llibre “La mitra de l’exili”, de Manuel Castellet. Dijous 7 de febrer (19 h), a l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47). Hi intervindran: M. Teresa Cabré, presidenta de la secció filològica de l’IEC, i l’autor.

Institut Emmanuel Mounier de Catalunya. «Pot fer front el sentit del perdó al nihilisme del món actual?». Seminari de 5 sessions, els següents dijous de febrer (19-20.30 h): dia 7, «Vessant filosòfica i antropològica del perdó», per Albert Llorca; dia 14, «Vessant sociopolítica del perdó», per Sergi Mas; dia 21, «Vessant jurídica del perdó», per Joan Ll. Pérez; dia 28, «Vessant teològica del perdó», per Bonaventura Pedemonte. Al c/ Roger de Llúria, 13. Informació: t. 933 172 338.

Taller de cal·ligrafia. Dissabte 9 de febrer (de 9.45 a 18 h). Iniciació a la lletra gòtica, amb la gna. Conxa Adell. Al Monestir de Sant Pere de les Puel·les (c/ Anglí 55, t. 932 038 915). Cal inscripció prèvia.

Concerts solidaris de febrer Església de Sant Gaietà. P. Teatins (c/ Consell de Cent, 293 – Enric Granados, 6). Diumenge 10 (18 h), «El secreto de las musas», amb el Duo Amoria; diumenge 17 (18 h), concert de veu, orgue i arpa; diumenge 24 (17.30 h), presentació del llibre L’Eduard i jo, de M. Àngels Miró; seguidament, concert a càrrec d’exalumnes i amics de l’autora.

Barcelona obre les portes a “Durero, mestre del Renaixement”, una completa exposició sobre l’artista alemany més important de la Història. L’obra d’Alberto Durero arriba a la capital catalana amb una ambiciosa proposta museogràfica. Des del 25 de gener fins al 26 de maig. Una exposició distribuïda simultàniament en tres de les institucions culturals més rellevants del centre de la ciutat, el Reial Cercle Artístic de Barcelona, la Catedral i el Museu Diocesà de Barcelona. L’exposició pot visitar-se fins al 26 de maig. Una entrada única que dona accés als tres espais expositius durant els tres dies consecutius al seu primer ús. El preu general de les entrades és de 10 euros (7,5 euros; preu tarifa reduïda i grups) i podran adquirir-se a la pàgina web o a les taquilles de les tres seus d’exhibició.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)