L’Arquebisbat de Barcelona intervé tres fundacions diocesanes per garantir-ne la bona administració
Comunicat emès per l'Oficina de Comunicació de l'Arquebisbat de Barcelona
L’arquebisbe Omella i el bisbe auxiliar Taltavull presenten l’instrument de treball per a la preparació del nou Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi
BARCELONA, 7 de març de 2017.- L’arquebisbe metropolità de Barcelona, Joan Josep Omella, acompanyat del bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, han presentat aquest matí el document de treball que posarà les bases del nou Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona. En la cloenda de l’Any de la Misericòrdia i al final de l’acte celebrat a Santa […]
07 Març, 2017
BARCELONA, 7 de març de 2017.- L’arquebisbe metropolità de Barcelona, Joan Josep Omella, acompanyat del bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, han presentat aquest matí el document de treball que posarà les bases del nou Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona.
En la cloenda de l’Any de la Misericòrdia i al final de l’acte celebrat a Santa Maria del Mar el 19 de novembre de l’any passat, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va proposar iniciar un treball amb projecció de futur: la preparació personal i comunitària d’un Pla Pastoral que ajudés a fer realitat la pràctica de la misericòrdia.
El bisbe Taltavull, ha explicat detalladament la manera de participar de persones i entitats de l’Església a l’Arxidiòcesi de Barcelona. També ha destacat que “només a partir d’unes actituds renovades, fruit de la conversió personal i pastoral, podrem afrontar els reptes que se’ns presentin i donar-los resposta amb les accions concretes que de forma sinodal ens proposarem”.
Tal com explica l’arquebisbe Omella, “aquest Pla Pastoral ha de ser la nostra resposta a la insistent invitació del papa Francesc a dur a la pràctica les orientacions exposades a l’Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium”.
L’arquebisbe, també ha insistit en la necessitat de “deixar volar la imaginació i provocar una pluja d’idees que ens ajudin a elaborar el futur Pla Pastoral Diocesà”.
T’interessarà…
Seguiu-nos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
