L’Arquebisbat de Barcelona informa sobre l’estat del projecte de construcció dels nous espais de la parròquia Sant Josep de Badalona

Des de l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia Sant Josep, de Badalona, es continua treballant per a l’enderrocament del Centre Sant Josep, una operació que és clau per al desenvolupament del futur projecte de construcció dels nous espais de la parròquia badalonina. El procés d’enderrocament està pendent del permís de l’Ajuntament de Badalona i de […]

05 Març, 2025
Església de Barcelona

Des de l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia Sant Josep, de Badalona, es continua treballant per a l’enderrocament del Centre Sant Josep, una operació que és clau per al desenvolupament del futur projecte de construcció dels nous espais de la parròquia badalonina.

El procés d’enderrocament està pendent del permís de l’Ajuntament de Badalona i de resoldre un detall tècnic relatiu al desplaçament de l’enllumenat.

En relació amb el buidatge dels espais, s’ha sol·licitat a les entitats que buidin els espais del centre abans de l’enderrocament. S’ha fixat un termini en diverses setmanes. El Club de Bàsquet Sant Josep ja l’ha iniciat, i també ho faran la resta d’entitats. Finalment, seran la parròquia i l’Arquebisbat els qui acabin el buidatge.

L’enderrocament és una operació delicada, atès que l’edifici està situat prop d’habitatges. Els treballs es preveuen que durin uns dos mesos i mig, amb una vigilància especial per minimitzar qualsevol impacte en la zona.

Actualment, l’Ajuntament de Badalona està tramitant un Pla Especial específic. Aquest planejament estableix els usos futurs de l’espai. El projecte manté l’estructura original: una instal·lació esportiva i la renovació total del centre social (locals parroquials). La part residencial serà molt menor i no formarà part del Pla Especial.

El centre social serà un espai multifuncional d’usos religiosos, socials i culturals, obert a la ciutat de Badalona, objectiu del qual serà fomentar integració i la participació ciutadana.

La part esportiva tindrà un ús comunitari i estarà oberta a la ciutadania. Aquesta inclourà espais multifuncionals destinats a l’esport, així com altres activitats complementàries.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)