Les II Jornades de Campanologia aprofundeixen en el sentit simbòlic de les campanes

Els dies 20 i 21 d’octubre, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, es duran a terme les II Jornades de Campanologia, organitzades pels Campaners del Pi i el Secretariat de Patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona. Enguany, l’eix principal que s’abordarà serà la vinculació amb la immaterialitat de les campanes: la campana es concep amb la finalitat […]

17 Oct, 2023
Església de Barcelona

Els dies 20 i 21 d’octubre, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, es duran a terme les II Jornades de Campanologia, organitzades pels Campaners del Pi i el Secretariat de Patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona. Enguany, l’eix principal que s’abordarà serà la vinculació amb la immaterialitat de les campanes: la campana es concep amb la finalitat de produir un so per comunicar. Es posarà en valor tot allò que fa referència al paisatge sonor, des de la recuperació sonora explícita d’una torre i les seves campanes (amb les problemàtiques materials que es poden plantejar) i el nou plantejament dels campaners: l’associacionisme. També es parlarà del sentit simbòlic de les campanes i la seva relació amb la crida comunitària.  

Divendres, 20 d’octubre 

És per això, per la voluntat de transmissió d’un missatge amb el mitjà de les campanes que s’ha generat un programa divers, multidisciplinari, que permet fer-se a la idea de la varietat de sons que s’emeten, s’han emès i podem emetre des dels campanars. El principal repte que es plantejarà, després de la benvinguda, serà el cumpliment del marc legal actual, per això es comptarà amb la presència del Dr. Ángel López-Sidro, de la Universidad de Jaén, que parlarà de la legalitat i la relació entre «Sonidos sagrados y espacio público», títol de la seva presentació. Seguidament, el mateix divendres, emmarcats en una tarda de benvinguda, es comptarà amb la presència dels Campaners de Cervera, la colla degana del país, que parlaran de la importància del toc manual de campanes, el «Tocar amb ànima, una vocació de servei a Déu i a la comunitat», tot fent esment al seu llegat, essent deixebles del darrer campaner en actiu, Jaume Font, i preveient el seu futur. 

Dissabte, 21 d’octubre 

La darrera jornada tindrà un format de sessions més breus i temàtiques. La primera d’aquestes reflexionarà sobre la vigència del toc de campanes, des del passat fins l’actualitat i el futur, els tres ponents seran: el Dr. Francesc Llop i Bayo, que glossarà sobre «La formació dels nous campaners»; Nil Rider, que parlarà sobre el «toc de campanes a la Barcelona del segle XXI» i Xavier Pallàs, que presentarà les funcions i les idees de «L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas». Després, es comptarà amb una vessant més històrica, d’estudi del paisatge sonor, amb diversos investigadors de la UAB, com són el Dr. Eduardo Carrero, que presentarà una comunicació sobre «Campanars, so i silenci en els monestirs contemplatius» i els Drs. Sergi González, Tess Knighton i Francesc Orts, que explicaran com es mapeja el so de les campanes i la seva significació a l’espai urbà al llarg de la història. El matí de dissabte clourà amb una taula rodona sobre «Problemes al desenvolupar la recuperació del toc manual de campanes», moderada per la periodista Montserrat Rovira. 

La tarda de dissabte es comptarà amb una taula de debat sobre l’actualitat dels campanars. Des de Reus, els campaners de Reus presentaran el seu curiós model de gestió del grup i Amadeu Carbó farà una visió de les «Campanes, campanars i campaners a l’Arquebisbat de Barcelona avui». Finalment, Jordi Sacasas, tot cloent la jornada, reflexionarà sobre la necessitat, no només de treballar interdisciplinarment, sinó també de fer-ho amb una mirada oberta, tot presentant-nos «“El Comitè Assessor pel Sistema de Campanes Alemany”. Un exemple efectiu de col·laboració ecumènica i de normalització al voltant de les campanes». La jornada la clourà amb una visita al campanar de Santa Maria del Pi, per poder compartir, a peu de campana, les aportacions realitzades pels campaners d’aquesta trobada.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)