Els mòbils milloren l’autonomia i faciliten l’aprenentatge de les persones amb necessitats especials

Així ho indica un estudi de la Fundació d’Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona

Els dispositius mòbils, i la seva utilització pedagògica, són un factor clau i milloren els processos educatius i l’autonomia de les persones amb necessitats especials. Així es desprèn d’un estudi realitzat amb les experiències dels darrers 3 cursos de les 5 escoles per a persones amb necessitats especials de la Fundació d’Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona.

Aquestes escoles atenen una mitjana de 500 alumnes per curs, amb edats que van entre els 3 i els 21 anys, i que tenen diferents necessitats educatives especials. La causa d’aquestes necessitats és diversa: discapacitat intel·lectual, trastorns de l’espectre autista, trastorns de conducta, malaltia mental i alumnes amb entorns socioeconòmicament desafavorits.

La societat actual està desenvolupant-se fent un ús de les tecnologies de manera habitual. Aquests usos, com ara fer recerca d’informació a través d’internet, comunicar-se mitjançant les xarxes socials, accedir a continguts informatius a través de mitjans digitals, s’han traslladat a les activitats curriculars.

Els docents d’aquests centres han desenvolupat dinàmiques que fan servir com a eines pedagògiques els diferents dispositius tecnològics mòbils. Les escoles ofereixen recursos, eines i estratègies als alumnes, que han millorat i guanyat en autonomia. D’aquesta manera es preparen millor per ser part activa de la societat en que viuen.

El mòbil com a eina

La idea que s’ha treballat aquests anys és que les tecnologies són una eina més que ajuda a treballar les competències amb els alumnes, que els normalitza envers la població general, a més de facilitar fer aprenentatges funcionals i transferibles a la vida diària. A més han constatat que són un reclam atractiu que ajuda a centrar l’atenció dels alumnes. Amb els iPads, per exemple, es pot accedir a moltes aplicacions que fan que els continguts acadèmics siguin més atractius (jocs, pantalles interactives, colors, sons…), o que els utilitzin també per comunicar-se en casos de persones amb dificultats motores o sensorials.

Tecnològicament a les aules s’utilitzen ordinadors, projectors, iPads i petits robots (Blue-bots), però també en alguns centres les xarxes socials serveixen per donar a conèixer l’activitat a les famílies. Es dóna un cas pràctic on s’ha fet un pas més per facilitar l’autonomia dels alumnes, donant-los també la gestió d’algun canal específic, com ara Instagram. Les càmeres dels mòbils també serveixen per enregistrar vídeos i fer fotos amb les quals després es poden fer muntatges audiovisuals.

Buscant també aquesta autonomia personal els alumnes de secundària aprenen a obrir-se un compte de correu i a fer un ús adequat (per comunicar-se, per compartir treballs, …). De tota manera algunes dinàmiques marquen que els mòbils dels alumnes es guarden en una caixa cada matí, però quan la programació d’aula ho requereix, es fan servir per aprenentatges concrets o de manera funcional: per buscar al Google Maps una adreça, fer servir l’agenda, el rellotge i el despertador, etc.