Comunicat de l’Arquebisbat de Barcelona
Nota de premsa arran de la publicació en alguns mitjans d’una informació sobre el cas de Mn. J-A.P i Mn. Senabre
El Museu Diocesà i l’ICAA exploren les cosmovisions andina i cristiana amb l’exposició “Rutuchicuy i baptisme”
Fins al 15 de febrer de 2026 es podrà visitar una mostra que viatja al segle XVI per descobrir els dos rituals d’entrada a la comunitat El Museu Diocesà de Barcelona i l’Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA), en col·laboració amb l’Arxidiòcesi de Barcelona i la Catedral de Barcelona, presenten l’exposició “Rutuchicuy i baptisme: La […]
02 Oct, 2025
Fins al 15 de febrer de 2026 es podrà visitar una mostra que viatja al segle XVI per descobrir els dos rituals d’entrada a la comunitat
El Museu Diocesà de Barcelona i l’Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA), en col·laboració amb l’Arxidiòcesi de Barcelona i la Catedral de Barcelona, presenten l’exposició “Rutuchicuy i baptisme: La benvinguda a la comunitat”. La mostra, que es podrà visitar a la Casa de l’Almoina del 2 d’octubre de 2025 al 15 de febrer de 2026, ofereix una anàlisi de dos rituals de pas que, malgrat tenir l’origen en dos universos religiosos diferents, actualment conviuen en un clar exemple de sincretisme religiós i cultural.
L’exposició transporta el visitant al segle XVI i a dues cosmovisions molt allunyades: l’andina i la cristiana. D’una banda, la del món andí, governat pels inques, es caracteritzava per una gran diversitat de déus i l’adoració a les huacas, elements de la natura o objectes sacralitzats. D’altra banda, el cristianisme es presentava com una religió monoteista, amb un déu únic i intangible, el culte del qual es realitzava a través de símbols com la creu.
L’exposició se centra en els dos rituals d’entrada a la comunitat que caracteritzaven ambdues religions:
- El Rutuchicuy: Cerimònia inca que donava la benvinguda a un infant com a nou membre de la comunitat. Se celebrava després del deslletament, un cop superada l’etapa de més risc de mortalitat. El ritual consistia a tallar el cabell del nen o nena per primera vegada i donar-li un nom.
- El Baptisme: Sagrament cristià d’entrada a la comunitat de fidels. A causa de l’alta mortalitat infantil de l’època, es realitzava al més aviat possible per assegurar la salvació de l’ànima. La cerimònia inclou la unció amb oli de crisma i l’ús de l’aigua i la llum d’un ciri com a símbols de la fe i la presència de Crist.
Amb l’arribada de Francisco Pizarro als Andes i la posterior conquesta d’Amèrica, el cristianisme es va imposar per sobre de la religió tradicional andina. Lluny de desaparèixer, el Rutuchicuy va sobreviure a la introducció del baptisme, i avui dia ambdues cerimònies se celebren conjuntament en moltes comunitats andines.
Resulta interessant notar que el Rutuchicuy (que actualment rep noms diversos com rutucha, landa o corte de pelo) ha estat portat a Barcelona per les famílies migrades amb orígens als Andes. D’aquesta manera, una cerimònia d’origen inca avui forma part de la pluralitat religiosa de la ciutat.
L’exposició també explora altres rituals que tenien el tall de cabells com a element central: el huarachicuy, la cerimònia de pas a l’edat adulta per als joves de les elits incaiques, i la tonsura cristiana, el ritu d’iniciació per als homes que ingressaven a l’estament clerical.
T’interessarà…
Seguiu-nos
«Els castells són una bella manifestació del que som capaços de fer els éssers humans quan treballem units i amb un mateix fi. Una altra humanitat és possible quan junts mirem cap amunt, quan alcem la mirada cap a Déu, quan units a Ell mirem la humanitat i abordem en equip els diversos reptes que ens planteja», paraules del cardenal Omella durant la vetlla de pregària del papa Lleó XIV, 9 de juny del 2026. ![]()
![]()
🤩Així vam rebre el Sant Pare, amb un 4de8 dels @castellersdevilafranca.![]()
![]()
📸 ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família
«Perdonar no vol dir que allò dolent va estar bé, ni deixar que algú continuï fent mal. No significa oblidar per la força, com si res no hagués passat. Perdonar significa no deixar que l’odi es converteixi en amo del nostre cor. Jesús ens demana perdonar perquè és l’única manera d’experimentar la pau de Déu i de guarir ferides espirituals. Quan perdonem imitem l’exemple de Jesús, que va perdonar els qui el crucificaven. La nostra disposició per perdonar és condició per al perdó que rebem de Déu».![]()
![]()
Papa Lléo XIV, 10 de juny del 2026, parròquia de Sant Agustí de Barcelona.![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón / ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família
Un quilòmetre, un carrer i una ciutat que va unir-se per rebre el Sant Pare.![]()
![]()
El 10 de juny, el papa Lleó XIV va recórrer el carrer del Rosselló a bord del papamòbil, des del Passeig de Gràcia fins a la Sagrada Família.![]()
![]()
Al final del camí, una cita amb la història; la Sagrada Família i la torre de Jesucrist. 🕊️![]()
![]()
Com vas viure aquell moment? #papabcn
En Renzo va robar el cor del papa Lleó XIV i de tots😍. ![]()
![]()
Aquestes són les preguntes que li va fer al Sant Pare a la Trobada del Pontífex amb les realitats de caritat i assistència diocesanes a la parròquia de Sant Agustí.![]()
![]()
🎥 Si vols descobrir què va respondre el Pontífex, pots recuperar el vídeo al següent enllaç: youtu.be/RRNX2kWbif4?si=snuGBEk1FxOGGFap
Agenda
