L’Església de Barcelona seguirà les indicacions del papa Francesc i participarà activament en l’Any dedicat a la Divina Misericòrdia. Així ho ha especificat el cardenal Lluís Martínez Sistach en la seva nova carta pastoral titulada Sigueu misericordiosos i que està destinada, sobretot, a “disposar els nostres esperits per a una bona celebració del Jubileu en […]
L’Església de Barcelona seguirà les indicacions del papa Francesc i participarà activament en l’Any dedicat a la Divina Misericòrdia. Així ho ha especificat el cardenal Lluís Martínez Sistach en la seva nova carta pastoral titulada Sigueu misericordiosos i que està destinada, sobretot, a “disposar els nostres esperits per a una bona celebració del Jubileu en la nostra Església metropolitana de Barcelona”.
L’arquebisbe de Barcelona ha prioritzat en aquesta carta, seguint la butlla pontifícia Misericordiae vultus, unes actuacions pastorals amb l’objectiu d’oferir “amb major intensitat els signes de la presència i de l’apropament de Déu”. Aquesta carta pastoral, molt en consonància també amb les conclusions del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, és el complement perfecte per al nou Pla Pastoral titulat Misericordiosos com el Bon Pastor, establert per als propers anys, que repassa i amplia els tres objectius pastorals ambientats entorn al tema de la misericòrdia: l’acolliment amarat de la misericòrdia, la participació de la mirada misericordiosa del Bon Pastor i l’atenció material i espiritual als pobres.
La publicació d’aquesta carta pastoral coincidint amb la festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu, li dóna un ampli sentit al ser mare de l’Església i mare de la Misericòrdia.
Acollir, dialogar i acompanyar
L’Església ha d’estar present a les grans ciutats, que estan dominades per l’anonimat, la soledat, l’individualisme, la violència i la por, per tal de transformar-les en “veritables comunitats cristianes que humanitzin la vida urbana”. Per això, s’han de portar a terme activitats eclesials que sorgeixin del “cor misericordiós” dels cristians: “La credibilitat de l’activitat eclesial passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu”, constata l’arquebisbe de Barcelona.
Una de les activitats que marca el primer objectiu del pla pastoral és l’acolliment amarat de misericòrdia: s’ha d’acollir a tothom però especialment a aquells qui estan en les perifèries existencials. Només així, imitant al Bon Pastor, es descobrirà a Crist en els pobres. Però aquest acolliment ha d’anar acompanyat d’un diàleg, “ben connatural a l’Església”.
La misericòrdia i el perdó
“S’ha escrit molt sobre el sagrament de la reconciliació com un sagrament en crisi”, reflexiona el cardenal Martínez Sistach. Però es tracta d’un sagrament que s’ha de posar al centre amb convenciment. Només així serà possible participar de la mirada misericordiosa del Bon Pastor, segon objectiu del Pla Pastoral. Aquesta, ha de ser “una mirada misericordiosa i evangelitzadora amb el desig de donar a conèixer Jesús a aquells que no el coneixen”, de manera que es construeixi una Església en sortida que vagi a trobar a la gent i obri les seves portes a tots els qui desitgin entrar-hi. Però s’ha d’anar amb compte amb alguns paranys com la corrupció –a la qual l’arquebisbe de Barcelona anomena “lacra social”. I és que la misericòrdia “no és contrària a la justícia, sinó que expressa el comportament de Déu cap al pecador, oferint-li una possibilitat ulterior per examinar-se, convertir-se i creure”.
Seguint les línies del Concili Vaticà II
És evident que el Jubileu que Francesc proposa s’inscriu directament en el gran objectiu del Concili Vaticà II. Òbviament la pràctica de les obres corporals de misericòrdia han d’anar unides a les obres espirituals, com especifica el tercer objectiu del pla pastoral. I és que no ens podem quedar en les obres materials perquè també cal oferir “atenció espiritual als pobres per superar la pitjor discriminació que sofreixen”. I afegeix que “l’opció preferencial pels pobres ha de traduir-se principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària”. Així es poden descobrir “moltes maneres d’estimar més i més germans i practicar la virtut de la caritat, que ens condueix a la santedat”.
