BARCELONA, 8 d’abril de 2016.- Amoris Laetitia (AL – “L’alegria de l’amor”) és el títol de l’Exhortació apostòlica postsinodal sobre l’amor a la família. El document, fruit dels dos Sínodes sobre la Família duts a terme al Vaticà el 2014 i el 2015, ha estat presentat aquest migdia, a l’Aula Joan Pau II de l’oficina […]
BARCELONA, 8 d’abril de 2016.- Amoris Laetitia (AL – “L’alegria de l’amor”) és el títol de l’Exhortació apostòlica postsinodal sobre l’amor a la família. El document, fruit dels dos Sínodes sobre la Família duts a terme al Vaticà el 2014 i el 2015, ha estat presentat aquest migdia, a l’Aula Joan Pau II de l’oficina de Premsa de la Santa Seu. Han intervingut en la presentació el cardenal Lorenzo Baldisseri, secretari general del Sínode dels Bisbes i el cardenal Christoph Schönborn, O.P., arquebisbe de Viena i també el matrimoni format per Francesco Miano, professor de filosofia moral a la Universitat d’Estudis de Roma Tor Vergata i Giuseppina De Simone in Miano, professora de filosofia a la Facultat Teològica d’Itàlia Meridional de Nàpols.
El Papa ha fet un document extens i molt sinodal en el sentit que té molt en compte les propostes que es van fer en els dos Sínodes sobre la família. També cita els documents dels seus predecessors sobre l’amor i la família i situa el seu document en l’esperit de l’Any Sant de la Misericòrdia. Com ja ha succeït en altres documents magisterials, el Papa fa ús també de les contribucions de diverses Conferències episcopals del món (Kènia, Austràlia, Argentina…) i de citacions de personalitats significatives com Martin Luther King o Eric Fromm. És particular una citació de la pel·lícula “La festa de Babette”, que el Papa recorda per explicar el concepte de gratuïtat.
L’Exhortació apostòlica Amoris Laetitia, estructurada en nou capítols, confirma amb força la rica i complexa realitat de la família, no situant-la en el terreny del que és ideal sinó en la quotidianitat del dia a dia. El seu contingut evoca una mirada oberta, profundament positiva, que es nodreix no d’abstraccions o projeccions ideals, sinó d’una atenció pastoral a la realitat. El document és una lectura densa de suggeriments espirituals i de saviesa pràctica, útil a cada parella humana o a persones que desitgen construir una família. Es percep sobretot que és fruit d’una experiència concreta amb persones que saben per experiència què és la família i el viure junts per molts anys. L’Exhortació parla de fet el llenguatge de l‘experiència.
El capítol vuitè de l’Exhortació convida a la misericòrdia i al discerniment pastoral davant situacions que no responen plenament a allò que el Senyor proposa. El Papa utilitza tres verbs molt rellevants: “acompanyar, discernir i integrar” que són fonamentals per afrontar situacions de fragilitat, complexes o irregulars. Aquí el Papa presenta la necessària gradualitat en la pastoral, la importància del discerniment, les normes i circumstàncies atenuants en el discerniment pastoral i en fi, aquella que ell defineix la “lògica de la misericòrdia”. En aquest capítol, el Pontífex assumeix el que ha estat fruit de les reflexions del Sínode sobre temàtiques controvertides. També es confirma què és el matrimoni cristià i s’afegeix que “altres formes d’unió contradiuen radicalment aquest ideal, però algunes el realitzen com a mínim de manera parcial i anàloga”. En la darrera secció del capítol, assenyala que “a vegades ens costa molt donar lloc a la pastoral a l’amor incondicional de Déu. Posem tantes condicions a la misericòrdia que la buidem de sentit concret i de significació real, i així és la pitjor manera de liquar l’Evangeli”.
