Acollint a qui cerca refugi: Resposta a la crisi humanitària de la Mediterrània

Càritas Diocesana de Barcelona ha atès en aquests primers sis mesos de l’any a 2.385 famílies provinents de països en conflicte, un 45% més que en el mateix període de l’any passat El Servei d’ajuda a les persones refugiades de Càritas Diocesana de Barcelona està atenent a 104 persones procedents de països que poden optar […]

06 Jul, 2018
Església de Barcelona

Davant de la situació d’emergència que vivim al Mediterrani, Càritas Diocesana de Barcelona i l’Arquebisbat de Barcelona volen posar de manifest el patiment de les persones que arriben a casa nostra. Ens congratulem per l’arribada a Barcelona d’una seixantena de persones durant aquesta setmana que es trobaven en alta mar, i esperem que accions com aquesta puguin ser un exemple per la resta de ciutats que vulguin acollir. Segons la Organització Internacional de les Migracions, en aquest primer semestre de l’any s’ha registrat l’entrada pel Mediterrani de 42.845 persones, en contrast amb les 85.751 en el mateix període del 2017, per tant, han disminuït les entrades per mar.

Les migracions són un fenomen global, però tenen una dimensió local. Afirmem que les persones no marxen dels seus països de manera voluntària, sinó que són expulsats dels països d’origen perquè els hi és impossible viure amb dignitat. Els acords inacceptables que la Unió Europea (UE) ha portat a terme amb països com Turquia i Líbia per externalitzar fronteres només fan que agreujar el drama humà d’aquestes persones. A més, no s’han promogut vies segures i legals, cosa que ha provocat que les persones arrisquin la seva vida al mar i posar-se en mans de xarxes de tràfic de persones. En aquest aspecte, l’acció de les entitats socials és essencial per protegir les vides de persones que fugen de la guerra i de la pobresa. Aquestes persones necessiten vies legals i ports segurs, i rebre una acollida i una atenció adequada i digna.

En aquest context i per petició expressa del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Càritas Diocesana de Barcelona va posar en marxa el setembre de 2015 el Servei d’ajuda a les persones refugiades, un programa complementari al Pla Estatal de Refugi que actualment està atenent a 104 procedents de països que poden optar a asil o refugi. Aquestes persones s’agrupen en 17 famílies i són acollides en pisos de Càritas Diocesana de Barcelona, de parròquies, ordres religiosos o de particulars.

Càritas cobreix aquells buits legals que hi ha en el sistema d’acollida de refugiats a mitjà i llarg termini. Les persones recorren als nostres serveis quan finalitzen el Pla Estatal de d’Acollida a Refugiats, que garanteix una atenció d’un any i mig (dos anys en els casos més vulnerables), però fins i tot hi ha persones que mentre estan dins del Pla Estatal, recorren a Càritas ja que no troben feina ni un habitatge. També atenem aquelles persones que durant el període que estan en el Pla no se’ls reconeix la condició de refugiat, i per tant, queden en una situació administrativa irregular. Constatem que aquest sistema d’acollida és deficitari en recursos i no ofereix una resposta adequada a les persones. El termini és insuficient per considerar que la persona podrà iniciar una nova vida sense cap ajuda social. Les famílies refugiades necessiten més temps per conèixer la llengua, trobar una feina estable i comptar amb un habitatge digne.

Les famílies acollides per CDB compten en tot moment amb un acompanyament social per part de l’equip de professionals i voluntaris de Càritas, sense terminis i amb la finalitat que puguin conèixer la llengua per mitjà de cursos, realitzar orientacions laborals o comptar amb suport jurídic. També se’ls ajuda amb aliments, roba, suport en el pagament d’habitatge o en la recerca de feina.

Des de Càritas Diocesana de Barcelona i l’Arquebisbat de Barcelona ens fem nostres les paraules del Papa Francesc, que ha volgut fer valer l’arribada de migrants i refugiats com a oportunitat per construir una societat més justa, una democràcia més plena i un món més fratern. Acollir, protegir, promoure i integrar són els quatre verbs que han de guiar la nostra feina en favor de migrants i refugiats. En aquest context, demanem als països de la Unió Europea (UE) en general i al Govern Espanyol en concret el compliment dels següents compromisos;

-Garantir la protecció de la vida, tal com estableix el dret internacional del mar que imposa deures jurídics a tots els estats membres

-Garantir el dret a l’asil, que implica unes condicions dignes d’acollida, l’accés als serveis bàsics i el suport de professionals qualificats en l’atenció a migrants i refugiats

-Destinar més recursos al Sistema d’Acollida d’Emergència i comptar amb un Pla Estatal de Refugi que treballi amb processos vitals i no amb terminis rígids de 18 o 24 mesos

-Ampliar les vies legals i segures a Europa per mitjà de visats humanitaris, corredors humanitaris, el reagrupament familiar o els programes de patrocini comunitari

-Garantir que les institucions de la UE i els Estats membres no penalitzin a les ONG que donen suport als migrants, tant en el mar com en terra ferma

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)