Normativa Canònica Diocesana

Decret 25 de febrer de 1977,
fundacions pies i dipòsits

Normes sobre fundacions pies i dipòsits a l’Arquebisbat de Barcelona

 

Decret del Sr. Cardenal-Arquebisbe

  1. Finalitat. D’acord amb el cànon 1544, l’Arquebisbat de Barcelona rebrà els béns que li siguin lliurats amb l’obligació de destinar les rendes anuals que produeixin a la celebració d’algunes misses o d’altres funcions eclesiàstiques, o de practicar determinades obres pietoses o de caritat, com poden ser l’ajuda a entitats eclesiàstiques, a les missions catòliques, etc.

Les fundacions pies, de les quals tracten aquestes normes, no gaudeixen de personalitat moral com els instituts eclesiàstics no col·legiats (cànon 1489), raó per la qual llurs béns formen part del patrimoni de l’Arquebisbat.

  1. Béns de la Fundació. Les fundacions pies podran ser constituïdes pel lliurament de qualsevol tipus de béns, però l’Arquebisbat es reserva de decidir sobre l’acceptació de béns determinats, si estima que és difícil d’obtenir-ne una renda adequada.

En el cas que la donació consisteixi en béns altres que el diner efectiu, el donant haurà de subscriure els documents necessaris per tal que l’Arquebisbat pugui vendre els esmentats béns al seu prudent arbitri, amb vista a una millor inversió i al millorament de la renda.

Totes les fundacions que es constitueixin al Bisbat seran perpètues i, per tant, la donació irrevocable.

No obstant, s’autoritzarà al fundador, si ho demana, a rebre, mentre visqui o per un temps determinat, una certa renda anual que es calcularà i modificarà seguint un percentatge del tipus d’interès fixat oficialment pel Banc d’Espanya. També es pot reservar aquestes rendes a favor dels pares, cònjuge, fills del fundador o altres persones afectes al fundador, per exemple les servidores del sacerdot. Mentre persisteixin aquestes obligacions quedaran en suspens les de complir les càrregues de la Fundació.

  1. Compliment de les càrregues. El fundador determinarà clarament les càrregues pietoses o caritatives que s’han de complir, les quals podran no ser admeses per l’Arquebisbat si no s’estimen adients o si les rendes dels béns lliurats no són suficients per costejar decorosament les càrregues proposades.

L’estimació de les rendes es farà en la forma establerta a la norma 2.

  1. Distribució de les rendes. L’Arquebisbat lliurarà les rendes convingudes a la persona que —designada pel fundador o per l’Arquebisbat si aquell no ho hagués fet— ha de complir les càrregues, en els terminis que es determinin i que, en principi, seran trimestrals.

EI lliurament podrà fer-se globalment de totes les rendes que corresponguin a una mateixa persona eclesiàstica, física o moral, però sempre s’especificaran separadament les diverses càrregues a complir i les rendes que corresponguin a cadascuna.

  1. Pagament de les rendes. Totes les rendes es pagaran mitjançant transferències als comptes o llibretes que assenyali la persona perceptora.
  2. Reducció de càrregues. D’acord amb el que preveu el cànon 1551, paràgraf 1, el fundador accepta expressament que, si hi hagués una causa justa i necessària, les càrregues puguin ser reduïdes per l’Ordinari diocesà sense necessitat d’acudir a la Seu Apostòlica. El perceptor podrà indicar la conveniència d’augmentar les rendes o de disminuir les càrregues. De la petició, se’n donarà compte al fundador si visqués i fos conegut. Sense un Decret exprés de reducció de càrregues, no podrà practicar-se aquesta per la persona perceptora de les rendes.
  3. Extinció de les obligacions. Si les càrregues annexes a una fundació tinguessin un termini determinat o per qualsevol causa resultés totalment impossible el seu compliment, els cabals destinats a elles s’hauran de dirigir a altres finalitats el més semblants possible a les fixades inicialment. Del canvi, se’n donarà compte al fundador si fos viu i pogués ser conegut.
  4. Constitució de la fundació. La persona que vulgui fer una fundació pia serà instruïda de les normes anteriors i si s’hi conforma, haurà dc subscriure una instància segons el model adjunt. La instància passarà al Sr. Arquebisbe o al seu delegat, el qual, si ho creu convenient, admetrà la fundació mitjançant diligència al peu de la pròpia instància i ho comunicarà a l’interessat. Formalitzat el lliurament dels béns s’entendrà constituïda la fundació i començaran a complir-se les obligacions assumides per l’Arquebisbat.
  5. Tramitació administrativa. Els béns de la fundació passaran a la Caixa Diocesana per tal de procedir a la seva inversió, i Comptaduria farà el que calgui per al lliurament periòdic de les rendes establertes.
  6. Dipòsits. L’Arquebisbat admetrà dipòsits de diner, o de béns realitzables en diner, fets per entitats o persones eclesiàstiques a la Caixa Diocesana de l’Arquebisbat per un termini determinat, temps indefinit o finalitat específica a complir en el temps previst.

En tots els casos, però, l’Arquebisbat es reserva el dret de retornar el dipòsit, si circumstàncies sobrevingudes no li permetessin complir amb les obligacions assumides.

Complert el termini, reclamada la devolució (mitjançant el preavís que es convingui) o realitzada la finalitat prevista, es cancel·larà el dipòsit i cessaran totes les obligacions de l’Arquebisbat.

La Caixa Diocesana lliurarà un rebut del dipòsit en el qual s’assenyalarà el nom del dipositant, la quantitat rebuda, el termini o finalitat i els 124 interessos que, mentre duri el dipòsit, hauran de ser abonats, calculats en la forma establerta en la norma 2.

S’aplicarà a aitals dipòsits la tramitació establerta en la norma 9.

  1. Règim transitori. Les normes anteriors s’aplicaran també a les fundacions i dipòsits avui existents, separant uns i altres per acomodar-los a les normes respectives.

Si aquesta acomodació suposés un canvi en els convenis vigents amb els fundadors o dipositants, es demanarà l’autorització oportuna de la Santa Seu en tots els casos que faci falta.

En els casos que existeixi la facultat de recuperar el capital i es tracti de fundacions pies, es demanarà la renúncia als interessats i, si no l’accepten o bé per altres raons no es pot modificar la clàusula, es consideraran com a dipòsits.

Barcelona, 25 de febrer del 1977.

+ NARCIS JUBANY,

Cardenal-Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal-Arquebisbe

Jaume Traserra,

Secretari General

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Sou els fills dels qui van assassinar els profetes.

(Mt 23,27-32)