Normativa Canònica Diocesana

Decret 22/25 de 14 de maig de 2025,
creació de la Comissió de Millora dels Espais Parroquials (CMEP).

DECRET 22/25. Barcelona, 14 de maig de 2025

Amb la finalitat de treballar per a la millora dels espais parroquials de l’Arxidiòcesi, assegurar el manteniment del nostre patrimoni i complir la legislació vigent;

Atès que s’ha vist prioritari vetllar per la seguretat de les persones i garantir també la seguretat de les instal·lacions i les activitats que es desenvolupen en els espais parroquials;

Atesos els suggeriments i informes dels diversos òrgans de decisió diocesans a qui s’ha presentat el projecte (Consell Episcopal, Consell per als Assumptes Econòmics, Col·legi de Consultors i Consell d’Assumptes Jurídics);

PEL PRESENT decret s’aprova el projecte de Millora dels Espais Parroquials (MEP) i es constitueix la Comissió de Millora dels Espais Parroquials (CMEP), la qual es regeix pel Reglament que s’adjunta a aquest document i que en regula el funcionament intern i la coordinació de treball, amb l’objectiu de poder gestionar de manera convenient i legal la millora dels espais parroquials de l’Arxidiòcesi.

Ho decreta i signa l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe
Màrion Roca Sagués
Secretària General i Cancellera

REGLAMENT MILLORA DELS ESPAIS PARROQUIALS

Es constitueix la Comissió de Millora dels Espais Parroquials (CMEP), amb caràcter temporal, que depèn directament del Consell Episcopal. Aquesta Comissió, amb la contractació d’una empresa especialitzada en gestió de projectes, ha de dur a terme les següents cinc línies de millora dels espais parroquials (MEP):

Així com:

Composició de la Comissió

Aquesta Comissió és presidida pel bisbe auxiliar que tingui delegada la gestió del Servei d’Economia de l’Arquebisbat, i ha de ser integrada per:

La Comissió també ha de comptar amb un equip d’assessors, format, com a mínim, per un membre del Consell d’Assumptes Jurídics (CAJ) i un membre del Consell per als Assumptes Econòmics (CAE), amb el suport dels serveis d’administració de l’Arxidiòcesi.

Funcionament de la Comissió

La Comissió ha de reunir-se setmanalment, convocada per un ordre del dia, i ha de presentar les actes dels acords a què hagi arribat.

La Comissió ha de tenir com a funció principal l’elaboració de propostes i plans d’acció que permetin complir els objectius establerts i que són elevats al Consell Episcopal. Un cop aprovats, aquests plans d’acció retornen a la Comissió com a mandats d’execució. Aquests mandats són executats per l’empresa de gestió (management) contractada, amb els recursos humans interns/externs (tècnics especialistes) i econòmics destinats a la MEP.

Coordinació de la CMEP amb l’empresa de gestió (management) i l’equip d’arquitectes del Departament de Béns Immobles de l’Arquebisbat

L’empresa de gestió (management) contractada té l’encàrrec, a través d’un contracte programa anual —fruit del mandat d’execució de la CMEP—, de liderar l’execució del projecte i de gestionar els serveis integrals associats a les línies 1 a 3 de la MEP.

Actualment hi ha tres empreses externes que realitzen aquests serveis de manera integral, així com altres equips d’enginyeria, que estan finalitzant projectes iniciats en anys anteriors o en curs durant l’any 2025.

Aquestes empreses externes especialistes poden variar i canviar a mesura que la CMEP ho vagi determinant.

L’empresa de gestió (management) compta amb la col·laboració del Departament de Béns Immobles de l’Arquebisbat, concretament del cap dels arquitectes i de l’equip de quatre arquitectes que actualment tenen repartides les parròquies per zones. En el cas dels béns catalogats, és necessària la coordinació amb el Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural.

Pel que fa al Departament de Béns Immobles, el cap dels arquitectes i els quatre arquitectes tenen la tasca d’implementar les línies 4 i 5 de la MEP (4. Instal·lació de línies de vida als espais parroquials i de la mitra, i 5. Ordenació dels espais utilitzats per tercers propietat de l’Arquebisbat o de les parròquies), i gestionar el manteniment ordinari, preventiu i normatiu dels espais parroquials.

Organigrama funcional del projecte de Millora dels Espais Parroquials (MEP)

Barcelona, maig de 2025

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)