Muere Mn. Lluís Bonet Armengol, impulsor de la causa de beatificación de Antoni Gaudí

Fue rector de la Sagrada Família durante 25 años y dedicó buena parte de su vida a difundir la figura y la dimensión cristiana del arquitecto.

08 Ago, 2026
Església de Barcelona

Mn. Lluís Bonet Armengol ha fallecido este viernes 7 de agosto, a los 95 años. Fue rector de la parroquia de la Sagrada Família de Barcelona durante 25 años, entre 1993 y 2018, y dedicó buena parte de su vida a difundir la figura y el legado cristiano del arquitecto Antoni Gaudí.

Hijo del arquitecto Lluís Bonet i Garí, discípulo contemporáneo de Gaudí, y hermano del arquitecto Jordi Bonet i Armengol, durante años director de las obras de la Sagrada Família, Mn. Lluís Bonet estuvo estrechamente vinculado al templo gaudiniano.

En 1998 fue nombrado vicepostulador de la causa de beatificación de Antoni Gaudí, iniciada a nivel diocesano en 1994. Desde este cargo impulsó la investigación sobre la vida y la fe del arquitecto y promovió diversas iniciativas para dar a conocer su dimensión cristiana. Entre ellas, destaca la colección Gaudí, dedicada a recoger testimonios y estudios sobre la vida, la obra y la fe del arquitecto.

Precisamente el pasado 10 de junio, con motivo de la visita del papa León XIV a Barcelona, Mn. Lluís Bonet participó en la misa celebrada en la Sagrada Família. Al finalizar la celebración, el Santo Padre se acercó a saludarlo e intercambió unas palabras con él.

Mn. Lluís Bonet había donado su cuerpo a la ciencia y, por este motivo, no se celebrará ahora el funeral. En septiembre está prevista una celebración de carácter diocesano y parroquial, de la que próximamente se dará más información.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si tuvierais fe, nada os sería imposible.

(Mt 17,14-20)