Lluís Recoder, nuevo presidente del Patronato de la Universitat Ramon Llull Fundació

Francina Alsina (presidenta de la "Taula del Tercer Sector Social de Catalunya" de 2017 a 2024) también se incorpora como miembro del Patronato.

26 Nov, 2024
Església de Barcelona

El Patronato de la Universidad Ramon Llull ha nombrado a Lluís Recoder como nuevo presidente del Patronato de la Fundación Universidad Ramon Llull para los próximos cuatro años, a partir del 1 de diciembre. Lluís Recoder i Miralles sucede a Antoni Millet Abbad, quien ha ocupado el cargo desde noviembre de 2020.

En su discurso, Millet ha agradecido el apoyo recibido por parte de los órganos de gobierno de la URL y ha hecho un balance de su mandato (2020-2024). El presidente saliente ha destacado que la URL, en un contexto de profunda crisis social y del sistema universitario (pospandemia, cambios legislativos, etc.), ha logrado progresar en su fortalecimiento interno como institución y, al mismo tiempo, ha reforzado su presencia internacional a través de las alianzas SACRU (Strategic Alliance of Catholic Research Universities) y ENGAGE.EU.

El nuevo presidente del Patronato, Lluís Recoder, ha querido resaltar “el gran desafío que tenemos por delante, como es adecuar la universidad a un mundo en cambio permanente y profundizar en nuestros referentes: el humanismo cristiano y la calidad”. En su intervención, el nuevo presidente también ha querido agradecer la labor de Antoni Millet: “ha sido un referente por su liderazgo y dedicación. Espero estar a su altura y hacerme merecedor de la confianza que el Patronato ha depositado en mí”.

Recoder tiene una larga trayectoria tanto en el ámbito público como en el privado

Lluís Recoder i Miralles es licenciado en Derecho por la Universidad de Barcelona y tiene un posgrado en Derecho Urbanístico por la Escuela de Administración Pública de Cataluña. En el ámbito público, Recoder ha sido miembro del Congreso de los Diputados (1986-1999), miembro de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa y de la Asamblea Parlamentaria de la Unión Europea Occidental (1993-1999), alcalde de Sant Cugat del Vallés (1999-2010), miembro del Parlamento de Cataluña (1999-2007 y 2010-2013), vicepresidente de la Diputación de Barcelona (2007-2010) y consejero de Territorio y Sostenibilidad (2010-2012).

En el sector privado, ha ejercido la abogacía y actualmente es socio de la firma Ineo Corporate; anteriormente fue socio de KPMG Abogados, entre otras. Ha sido profesor asociado de Gobernanza Mundial Medioambiental en Blanquerna-URL (2014-2021). Desde 2022 es presidente del Consejo Asesor del Plan Estratégico de ECOEMBES, presidente de Cruz Roja Sant Cugat-Rubí y del Consejo Asesor de la Fundación Ayuda y Esperanza.

Es cofundador del Banco de Alimentos de Cataluña, miembro del Climate Project y del Círculo de Economía. También es miembro del Consejo Asesor de la Fundación Oncolliga, de la Fundación Pere Tarrés y de Alcaldes.eu. Fue miembro del Consejo de Empresa de la Escuela Técnica Superior de Edificación de Barcelona (UPC), del Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria de Barcelona (1999-2003), del Consejo de Administración de Túneles de Barcelona y Cadí (1999-2010) y de Esade-Creapolis (2005-2010).

Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya de 2017 a 2024

Alsina es licenciada en Grafología por la Union pour la Culture et l’Avenir Professionnel en Europe (UCAPE) de Bruselas y en pericia caligráfica judicial y pericia grafopsicológica por la Universidad Autónoma de Barcelona. Voluntaria de Arrels Fundació desde 1989, colaboró con la ONG Yamuna y fue la responsable del programa en India desde 2005 hasta 2010. Ejerció la presidencia de la Federación Catalana de Voluntariado desde 2010 hasta 2018.

En 2017 fue nombrada presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, cargo que ha ocupado hasta este mes de noviembre. La Taula del Tercer Sector agrupa y representa a 37 federaciones y organizaciones que engloban a más de 3.000 entidades sociales catalanas, las cuales trabajan por la cohesión social y la igualdad de oportunidades. Actualmente, Alsina también forma parte del Patronato de Arrels Fundació desde 2019 y del Patronato de la Fundación Carles Blanch de Badalona desde 2020.

Fuente: URL

Te interesará…

Síguenos

Facebook

7 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)