La Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna celebra su 30 aniversario con un acto institucional y festivo

El discurso del decano fundador de la Facultad de Comunicación Blanquerna, Dr. Miquel Tresserras, ha recibido una ovación por parte del público.

16 Jun, 2025
Església de Barcelona

Foto: Blanquerna – Universitat Ramon Llull

La Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna – Universitat Ramon Llull ha celebrado este viernes por la noche su 30 aniversario. Lo ha hecho con un acto institucional en el auditorio del centro, seguido de un encuentro festivo en la cafetería de la Facultad. El acto ha reunido a estudiantes, alumni, profesorado, personal de administración y servicios, así como miembros de la dirección de la Fundación Blanquerna e invitados institucionales.

El acto ha comenzado con la proyección de un vídeo conmemorativo. El decano, Dr. Marc Polo, ha dado la bienvenida recordando cómo la Facultad nació con «la convicción de que la comunicación y las relaciones internacionales eran claves para entender y transformar el mundo». «Queríamos formar a personas capaces de llevar eso a la práctica con rigor, compromiso y sensibilidad», ha enfatizado.

A continuación, el Dr. Jordi Riera, director general de la Fundación Blanquerna, ha querido reconocer a los fundadores: «La magnitud del reto de crear una facultad de comunicación solo podían asumirla personas de la altura, la visión y el talento de Miquel Tresserras, Albert Sáez y Josep A. Rom».

Seguidamente, ha llegado el turno del Dr. Salvador Pié, presidente de la Fundación Blanquerna en el momento de la fundación de la Facultad. Ha destacado la importancia de las facultades de comunicación en las universidades de inspiración cristiana. Así, ha recordado las palabras del papa Francisco sobre la necesidad de llevar a cabo una «valiente revolución cultural a partir de la comunicación».

Ovación al decano fundador de la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna

A continuación, el Dr. Miquel Tresserras, decano fundador de la Facultad, ha compartido varias anécdotas de su mandato. Sobre la comunicación y la labor social de los comunicadores, ha afirmado que «una verdad obvia puede esconder otra más profunda que permitirá entenderla en toda su complejidad». Su intervención ha sido interrumpida en varias ocasiones por los aplausos de los asistentes y ha terminado con una ovación general de pie.

El Dr. Josep A. Rom ha ofrecido una intervención más distendida. Ha glosado los inicios de la Facultad a partir de tres viñetas creadas para la ocasión, inspiradas en la mitología del western cinematográfico.

El decano Marc Polo ha dado paso posteriormente a cuatro intervenciones representativas de la comunidad Blanquerna: Cristina Feixas, en nombre del PAS; Míriam Algueró, alumni de la primera promoción; Carme Basté, profesora también de la primera promoción, y Regina Hernández, estudiante actual. Las cuatro han compartido vivencias y reflexiones en primera persona.

El discurso de clausura institucional ha estado a cargo del Dr. Josep Maria Carbonell, actual presidente de la Fundación Blanquerna y decano de la Facultad entre 2011 y 2022. Carbonell ha destacado la continuidad y el compromiso del proyecto formativo de la Facultad: «En un mundo incierto, convulso, sacudido nuevamente por las guerras, hoy más que nunca es una exigencia moral manifestar nuestro compromiso en favor de la paz».

Una vez finalizada esta primera parte más institucional, los asistentes se han dirigido a la cafetería para continuar la celebración. Las autoridades académicas han descubierto un mosaico conmemorativo realizado con fotografías de los asistentes que formaban el logotipo de los 30 años, momento en que el decano ha propuesto un brindis. La velada ha continuado con una cena y música a cargo del dj Jansen, nombre artístico del alumni de Blanquerna Jan Bifolco.

Fuente: Blanquerna – Universitat Ramon Llull

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)