(Diumenge, 26/09/2010)
Del 3 al 5 del proper octubre, Barcelona acollirà la 25a edició de la Trobada Internacional de Pregària per la Pau, en la qual participaran líders de les principals religions del món. En escrits anteriors he fet referència als seus orígens i al compromís de les religions a favor de la pau en el món d’avui. En aquest comentari voldria reflexionar sobre la dimensió mediàtica d’aquest esdeveniment sobre la nostra realitat.
Els informes sociològics sobre les creences i les institucions religioses a la societat catalana afirmen un creixement de la pluralitat, aspecte ben visible en la nostra societat actual. El nostre repte és conviure i aportar elements positius a la societat.
La trobada interreligiosa del proper octubre s’inscriu clarament en l’ensenyament del Concili Vaticà II sobre les relacions entre el cristianisme i les religions del món. És ben significatiu que Joan Pau II fes l’anunci de la famosa Trobada d’Assís el dia 25 de gener de 1986, festa de la Conversió de sant Pau, i ho fes a la basílica romana de Sant Pau Extramurs. En el mateix lloc on, el 25 de gener de 1959, Joan XXIII anuncià la convocatòria del Concili Vaticà II.
En efecte, el Concili Vaticà II va permetre una visió diferent de les relacions ecumèniques i interreligioses. Pel que fa a les primeres publicà un decret sobre ecumenisme i quant a les segones va preparar una declaració titulada Nostra Aetatae, en la qual tracta de manera positiva la relació entre cristianisme, judaisme, islam i altres grans religions. “Amb prudència i caritat –demana als cristians aquesta declaració conciliar-, a través del diàleg i la col·laboració amb els fidels d’altres religions, sempre donant testimoniatge de fe i de vida cristiana, els cristians reconeguin, conservin i facin progressar els valors espirituals, morals i socioculturals que els mouen”.
Amb els fenòmens de la globalització i de la immigració en la nostra societat són més presents els cristians d’altres confessions i els creients de les grans religions. En aquest sentit, serà bo que els immigrants –penso concretament en els musulmans- vegin aquí els seus líders religiosos invitats a intervenir lliurement i a col·laborar en un clima que desitgem que sigui de respecte mutu, de convivència i de pau, en especial de pau religiosa, per la responsabilitat que hi tenim les institucions i confessions religioses.
Pel que fa a la diòcesi de Barcelona, la celebració de la Trobada Interreligiosa de Pregària per la Pau em sembla que pot representar un impuls per portar a la pràctica un dels objectius de l’actual Pla Pastoral Diocesà. Aquest Pla té tres objectius. El tercer, titulat “Participar els immigrants en les comunitats cristianes”, es planteja la integració plena dels immigrants catòlics en les nostres comunitats. Però també es proposa “atendre els col·lectius que presenten més dificultats socials per ajudar-los en les seves necessitats i procurar oferir-los una correcta integració en la convivència social”.
Com vaig escriure en la carta pastoral de presentació del nou Pla Pastoral, “la presència dels immigrants d’altres religions a casa nostra ens fa més palès que un repte important del cristianisme contemporani és el de viure en la pluralitat religiosa. Respectar les identitats ens indica una nova experiència de vida en el camí de la fraternitat, tant intercristiana com interreligiosa. Però alhora que respectem la identitat dels germans, necessitem viure intensament la pròpia identitat. Només és possible l’enriquiment mutu si coneixem, valorem i estimem la pròpia identitat”.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
