(Diumenge, 19/05/2013) Després de la Pasqua florida celebrem la Pasqua granada. El dia de la Pentecosta es va complir la promesa de Jesús: els apòstols van rebre el do de l’Esperit Sant. La vinguda de l’Esperit Sant significa la transferència que fa Jesús del seu propi Esperit i de la seva missió a l’Església, que […]
18 Maig, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 19/05/2013)
Després de la Pasqua florida celebrem la Pasqua granada. El dia de la Pentecosta es va complir la promesa de Jesús: els apòstols van rebre el do de l’Esperit Sant. La vinguda de l’Esperit Sant significa la transferència que fa Jesús del seu propi Esperit i de la seva missió a l’Església, que comença a expandir-se aquell dia de Pentecosta.
Jesús ressuscitat s’aparegué als apòstols i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant”. Així es va anar realitzant l’obra de la salvació de Jesucrist a tot arreu i per sempre. El Concili Vaticà II ens recorda que “l’Esperit Sant unifica tota l’Església en la comunió i el misteri, l’enriqueix amb els dons jeràrquics i carismàtics, vivificant, com si en fos l’ànima, les institucions eclesiàstiques i insinuant en el cor dels fidels el mateix esperit missioner que havia impulsat Crist en persona”.
L’Esperit vivifica l’Església, la fa permanentment jove i disposada a la missió, oberta a renovar-se i adaptar-se a les necessitats de cada temps i a donar resposta als signes dels temps. Sant Agustí afirmava que “el que és l’ànima per al cos, això és l’Esperit Sant per al cos de Crist, que és l’Església”. I continua dient: “L’Esperit Sant fa en tota l’Església allò que fa l’ànima en tots els membres del cos”.
L’Esperit Sant és el principi vital de l’Església. Ell renova constantment el poble de Déu. Ell suscita sempre nous fruits en el si de les comunitats cristianes i respostes als reptes actuals. Ell fa que l’Església sigui, en cada moment i en cada lloc, signe clar i eficaç de l’amor de Déu a tothom. Sense l’acció interior de l’Esperit, que obre els cors a Jesucrist i al seu Evangeli, no hi pot haver una evangelització eficaç. Això és especialment urgent viure-ho en aquest Any de la Fe.
En la carta per a la celebració de l’Any de la Fe, Benet XVI ens invitava a anunciar a tots sense temor la pròpia fe i ens recordava que “és el do de l’Esperit Sant el que capacita per a la missió i enforteix el nostre testimoniatge, tot fent-lo franc i coratjós”.
La nostra arxidiòcesi viu aquesta Pentecosta pelegrinant a Roma, anant a visitar el nou papa Francesc. Així celebrarem també l’Any de la Fe, resant el Credo a la basílica de Sant Pere sobre el sepulcre del primer dels Apòstols de Jesús. El nombre de persones que viurem aquest pelegrinatge ja s’ha completat fa mesos, però voldria demanar a tots els diocesans que es vulguin unir als pelegrins en esperit i fent també una confessió del símbol de la fe, com ens va demanar Benet XVI i ara ens ho demana el nou Sant Pare.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...