Vides per a Déu i per als germans

(Diumenge, 11/05/2014) Hem pensant en el servei que fan els religiosos i les religioses en l’Església i en la societat? Hi ha moltíssimes persones i moltes famílies que tenen relació amb aquestes persones consagrades a Déu. Pensem en col•legis, residències d’ancians, hospitals, món de la marginació, etcètera. I encara que el fet de ser sacerdot […]

09 Maig, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 11/05/2014)

Hem pensant en el servei que fan els religiosos i les religioses en l’Església i en la societat? Hi ha moltíssimes persones i moltes famílies que tenen relació amb aquestes persones consagrades a Déu. Pensem en col•legis, residències d’ancians, hospitals, món de la marginació, etcètera. I encara que el fet de ser sacerdot ha perdut rellevància social i el de ser servidor de la fe i de l’Evangeli de Jesús no té gaire reconeixement públic en la societat actual, la feina dels sacerdots i diaques en les parròquies és socialment molt valuosa, com es demostra especialment en aquests temps de crisi econòmica.

Aquest diumenge celebrem la Jornada de Pregària per les Vocacions a la vida consagrada i al sacerdoci. Això vol dir que tots els cristians som responsables de demanar a Déu que avui augmentin aquestes vocacions, perquè enriqueixen l’Església i fan un servei magnífic a la societat. Pensem en la tasca meravellosa que realitzen tants missioners i missioneres en circumstàncies molt difícils.
«Tota vocació –diu el papa Francesc en el missatge que ha fet per a aquesta Jornada-, malgrat la pluralitat dels camins, requereix sempre un èxode d’un mateix per centrar la pròpia existència en Crist i en el seu evangeli. Tant en la vida conjugal com en les diverses formes de consagració religiosa i en la vida sacerdotal, cal superar les maneres de pensar i d’actuar no concordes amb la voluntat de Déu. Es tracta de viure un èxode que ens condueix a viure un camí d’adoració al Senyor i de servei a ell i als germans i les germanes».

Els religiosos són homes i dones que, dòcils a la crida del Pare i a la moció de l’Esperit, han escollit aquest camí d’especial seguiment de Jesucrist per dedicar-se radicalment al servei de Déu i dels germans. És magnífic el testimoniatge que donen els missioners en els països més pobres del món.
Des de l’inici de l’Església, sempre hi ha hagut cristians que, moguts per l’Esperit, s’han consagrat totalment a Déu escoltant aquelles paraules de Jesús: «Vine i segueix-me». La vocació és un fruit que madura en el cor d’aquells que estan ben disposats a posar-se a l’escolta de la veu de Crist que ressona en l’Església per comprendre quina és la seva vocació. Fent meves les paraules del Sant Pare, invito els joves cristians a escoltar i seguir Jesús i a deixar-se transformar interiorment per les seves paraules, que «són Esperit i són vida». Maria, Mare de Jesús i nostra, especialment en aquest mes dedicat a ella, repeteix també als joves d’avui les paraules que va pronunciar a Canà de Galilea: «Feu tot el que Jesús us digui».

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)