Vides per a Déu i els germans

(Diumenge, 25/10/2015)

El dissabte 21 de novembre, a dos quarts de dotze, tindrà lloc a la catedral de Barcelona la solemne beatificació del caputxí fra Frederic de Berga i vint-i-cinc companys de martiri, en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.

Fou Benet XVI que va determinar que les beatificacions, que fins aleshores se celebraven habitualment a Roma, es poguessin celebrar a les Esglésies locals o a les diòcesis en què varen viure i donar testimoniatge de la seva fe els servents de Déu beatificats. A la nostra diòcesi ja vàrem viure recentment la beatificació a Santa Maria de Mataró del sacerdot diocesà Josep Samsó i a la catedral del caputxí Josep Tous, fundador de la Congregació de les religioses de la Mare del Diví Pastor.

Ara, dintre d’un mes, viurem a la nostra diòcesi la beatificació d’un nombrós grup de caputxins que van donar la vida per Crist durant la persecució religiosa de l’any 1936. El divendres 5 de juny el papa Francesc signà a Roma el document que autoritzava la promulgació del decret de martiri del caputxí Frederic de Berga i vint-i-cinc religiosos més de la província de Framenors Caputxins de Catalunya.

Aquests màrtirs enriqueixen la nostra Església diocesana. La seva beatificació és una oportunitat per donar gràcies a Déu per la seva fidelitat i pel seu testimoniatge fins a donar la vida per Crist, i s’escau dins de l’Any de la Vida Consagrada, que s’inicià el 30 de novembre de 2014, primer diumenge d’Advent, i es clourà el 2 de febrer de 2016, festa de la Presentació del Senyor i Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Per això, em sembla que és una oportunitat per donar gràcies a Déu i valorar la vida dels religiosos i les religioses actuals, homes i dones que, dòcils a la moció de l’Esperit Sant, han escollit un camí d’especial seguiment de Jesucrist per dedicar-se radicalment al servei de Déu i dels germans.

La vida consagrada és una prova eloqüent que com més es viu en Crist més es pot servir-lo en els altres, arribant fins a les avançades de la missió i acceptant els riscos més grans, i fins i tot la mort. Aquestes vides dels caputxins màrtirs mostren, d’aquesta manera, amb l’eloqüència del do de la pròpia vida, que la caritat divina és fonament i estímul de l’amor gratuït i operant.

La persecució religiosa va aniquilar materialment la província dels Caputxins de Catalunya, però, acabada la guerra, el pare Josep de Besalú manifestà la seva gran satisfacció en saber que durant la persecució religiosa cap religiós no renegà de la seva fe, i escrivia: “Dono les més sinceres gràcies a Déu que no ha permès que ni un sol dels fills de la nostra província catalana hagi flaquejat en la fe durant el període de sagnant persecució religiosa que tan satànica i salvatge es va mostrar”. Invito tots els diocesans a unir-se a aquesta acció de gràcies a Déu amb motiu de la propera beatificació.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona