Una santa en els camps de batalla

(Diumenge, 2/10/2011)              

El proper dissabte, a la catedral de la Seu d’Urgell, el cardenal Angelo Amato, en representació del Sant Pare Benet XVI, presidirà la beatificació de la mare Anna Maria Janer Anglarill (Cervera 1800 – Talarn 1885), fundadora de l’institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. Serà la tercera vegada en els temps moderns que es viurà a Catalunya una cerimònia de beatificació. Les anteriors foren les del doctor Josep Samsó, a la basílica de Santa Maria de Mataró, i el P. Josep Tous i Soler, a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona.

La vida de la mare Anna Maria Janer és un gran testimoni de l’amor cristià i de la caritat feta d’obres. Als 18 anys va entrar a formar part de la Germandat de Caritat de l’Hospital de Castelltort de Cervera. Les germanes tenien cura dels malalts i pobres de l’hospital i feien classes i  catecisme en el Real Colegio de Educandas, de la mateixa ciutat.

L’any 1833 va esclatar la primera guerra carlina i l’Hospital de Castelltort es va convertir en hospital militar. El 1836 la junta de l’hospital va expulsar les germanes. Després de la batalla de Gra, Anna Maria Janer va marxar cap a Solsona per posar-se a disposició de la diòcesi. La seva arribada va coincidir amb l’arribada de Carles de Borbó, que li va demanar que coordinés els hospitals de la zona carlina. I així, amb les seves germanes de religió, es va fer càrrec dels hospitals de campanya de Solsona, Berga, la Vall d’Ora i la Boixadera.

Les tres guerres carlines del segle XIX, que ella visqué, foren una gran prova en la seva vida. Acabada la primera guerra carlina, ella i tres germanes varen ser fetes presoneres i van haver d’exiliar-se a l’Hospital de Sant Josep de La Grave, a Toulouse. Però quan l’any 1844 retorna al país, la trobem novament a l’hospital de Cervera. Diu molt del seu heroisme cristià el fet que els combatents dels dos bàndols la reconeguessin com la Mare.

El 1859 va acceptar la petició del bisbe d’Urgell, Josep Caixal Estradé, i va establir una germandat de caritat a l’hospital de pobres malalts de la ciutat. El 29 de juny de 1859 va fundar l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, dedicat a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians. El 1860 el bisbe d’Urgell va aprovar les regles i constitucions de l’institut.

La mare Anna Maria Janer forma part, des d’ara, d’aquell nombrós grup de fundadors i fundadores que en el nostre convuls segle XIX varen comprendre que calia respondre a les noves necessitats de la societat del seu temps, fenomen que ha estat qualificat com el pas dels sants. Ella ho va fer sobretot fundant col·legis i enviant les seves religioses a les escoles dels pobles, on les germanes obtenien per concurs la plaça oficial de mestra. Durant la seva vida va crear vint-i-tres fundacions, entre les quals l’asil per a ancians de Sant Andreu de Palomar, l’any 1866.

Amb agraïment per la bona feina que continuen fent les religioses fundades per la mare Janer a la nostra diòcesi, ens unirem, el proper dissabte, a la joia de la diòcesi urgel·litana i a la de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, que viuran l’elevació als altars d’aquesta gran cristiana de la nostra terra. Ella fou una gran apòstol de la caritat, posant-se al servei de la formació dels infants i de l’atenció als ancians. Durant la seva vida va obrir vint-i-tres fundacions. Va morir l’11 de gener de 1885, a Talarn (Pallars Jussà). Ella, tan santa, va demanar morir a terra, en actitud de penitència i com agraïment a Jesucrist, que per ella i per tots va morir a la creu.

   † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO