(Diumenge, 10/08/2014) Maria és un nom molt freqüent a casa nostra. A mig mes d’agost els cristians celebrem la festa de Maria Assumpta. És una diada molt entranyable, en la qual són moltes les poblacions que celebren la seva festa major. L’Assumpció de Maria al cel és un dogma que va proclamar el papa Pius […]
08 Ag, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 10/08/2014)
Maria és un nom molt freqüent a casa nostra. A mig mes d’agost els cristians celebrem la festa de Maria Assumpta. És una diada molt entranyable, en la qual són moltes les poblacions que celebren la seva festa major.
L’Assumpció de Maria al cel és un dogma que va proclamar el papa Pius XII l’any 1950. La veritat de l’Assumpció ha estat reafirmada pel concili Vaticà II, que expressa així la fe de l’Església: “La Verge Immaculada, que havia estat preservada de qualsevol taca de pecat original, acabat el curs de la seva vida terrenal, fou emportada en cos i ànima vers la glòria del cel i exaltada per Déu en qualitat de Reina de l’univers perquè tingués una més plena semblança amb el seu Fill, Senyor dels senyors i vencedor del pecat i de la mort.”
La festa de l’Assumpció de Maria proporciona als cristians una ocasió molt propícia per reflexionar sobre el futur de la seva existència en el més enllà, en el cel nou i la terra nova de què parla la revelació. Allà, després de la mort i purificat de tota culpa, l’home trobarà la seva glorificació definitiva en Déu. Ens hi precedeix Maria, la Mare de Jesús, assumpta en cos i ànima al cel.
El Concili Vaticà II afirma que Maria, assumpta al cel, “no s’ha desentès de la seva dedicació salvadora, sinó que amb la seva intercessió múltiple continua procurant-nos els dons de la salvació eterna”. La mediació de Maria continua en la història de l’Església i del món. Maria Assumpta, amb el seu amor matern, té cura dels germans del seu Fill que encara peregrinen i es troben en perills i angoixes fins que siguin conduïts a la pàtria benaurada.
La Mare de Jesús, glorificada en cos i ànima al cel, és una imatge i un començament de l’Església que ha d’arribar a la plenitud en la glòria futura. Per això Maria és un signe d’esperança ferma i de consol per al Poble de Déu en marxa fins que arribi el dia del Senyor.
El Catecisme de l’Església Catòlica exposa tot això bellament amb aquestes paraules: “La Santíssima Verge Maria, acabat el curs de la seva vida terrenal, fou enduta a la glòria del cel en cos i ànima. Allí ja participa en la glòria de la Resurrecció del seu Fill, anticipant la resurrecció de tots els membres del seu cos.”
Felicito totes les dones que porten el nom de Maria i totes les localitats i comunitats cristianes que en aquest dia, enmig de l’estiu, celebren la seva festa major. Que aquesta festa de Maria faci que també en els nostres temps siguin molts els qui s’acostin a Jesús i, com ens diu sovint el papa Francesc, experimentin la misericòrdia de Déu Pare, que sempre surt a trobar tots aquells que s’acosten a Ell. Que la Verge Maria ens beneeixi a tots en aquesta festa de la seva Assumpció!
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...