Treball per a tots

(Diumenge, 02/05/2010)

El mes de maig comença amb un dia dedicat al món del treball. És la festa del treball. En la història d’aquesta diada, hi ha un llarg camí de lluita, sofriment, esperança i èxit. L’Església, amb la seva doctrina social i amb els moviments obrers, ha col·laborat en la transformació social del món laboral.

Avui, amb la crisi econòmica, tenim arreu un problema molt greu que afecta moltes persones i moltes famílies: l’atur. A Espanya ja ha superat els quatre milions. Manca molt treball en el món. L’atur és gravíssim. Joan Pau II hi ha fet referència en moltes ocasions i sempre amb paraules que expressen aquesta gravetat: «el fenomen creixent de l’atur», «la terrible plaga de l’atur», «l’atur que afligeix tantes famílies i tants joves», «la tragèdia de l’atur que mena molts homes i moltes dones a la desesperació o a engruixir les fileres dels marginats socials», etc. I en l’encíclica Laborem exercens, el qualificava com «la clau contemporània de tota la qüestió social».

I no podem oblidar que el treball és un dret fonamental de la persona humana. Molts aturats que recorren a Càritas el que primer demanen és treball. És ben veritat que el treball dignifica l’home. Amb el treball, la persona aconsegueix el sosteniment bàsic i decorós per a ella i per a la seva família. Així mateix, amb el treball, les persones participem d’alguna manera en l’obra creadora de Déu. Són ben conegudes aquelles paraules del Creador adreçades als nostres pares: «Creixeu, multipliqueu-vos i domineu la terra.» Aquest és el significat objectiu del treball. Cal considerar, també, el seu significat subjectiu. En aquest sentit convé tenir sempre present que el treball està en funció de l’home i no l’home en funció del treball.

A la llum de la dignitat del treball i del que representa per a les persones, apareix amb major relleu el drama de la persona que no té treball en la nostra societat. Aquest drama de l’atur comporta per a les persones sense feina, mancances i inseguretats econòmiques que podem traduir en pobresa, i que en moltes ocasions arriba a la misèria i també a frustracions personals. Podem ben dir que l’atur és la plaga moderna que destrossa vides i famílies.

L’atur és, certament, un problema econòmic, polític i social. Però també és un problema d’ordre moral i espiritual perquè és símptoma d’un desordre moral profund. Si els principis morals no presideixen l’activitat econòmica i l’acció social i política, difícilment s’arribarà a la solució desitjada de la crisi econòmica i d’aquest problema tan central que afecta tantes persones i famílies.

És necessari trobar respostes a aquest drama de l’atur. Això demana una constant participació de les organitzacions obreres i patronals, de les institucions autonòmiques i estatals i de la societat sencera. Així mateix és necessària una veritable conversió espiritual, ja que l’egoisme dificulta qualsevol solució per a remeiar aquests greus problemes de la crisi econòmica i de l’atur.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona