Tot una cultura que cal remodelar

(Diumenge, 29/09/2013) Davant del nou curs que es posa en marxa a tots els nivells acadèmics aquestes setmanes, m’han ajudat a reflexionar unes declaracions del pare Adolfo Nicolás, prepòsit general de la Companyia de Jesús, que –com el recordat pare Pedro Arrupe- va ser durant molts anys missioner al Japó. Després d’haver visitat la província […]

28 Set, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 29/09/2013)

Davant del nou curs que es posa en marxa a tots els nivells acadèmics aquestes setmanes, m’han ajudat a reflexionar unes declaracions del pare Adolfo Nicolás, prepòsit general de la Companyia de Jesús, que –com el recordat pare Pedro Arrupe- va ser durant molts anys missioner al Japó.

Després d’haver visitat la província jesuítica de Castella, diu que no ha tornat des del seu país a Roma amb un regust amarg, però sí amb no poca sorpresa, “perquè la crisi és molt més profunda del que pensava –ha dit- i el moment actual de crisi i de ruptura és comú a tots els països occidentals”.

Afirma que “s’està produint un canvi de model de societat i de gestió. Si no arribem a copsar això, els remeis són bastant mecànics”. En opinió del superior general dels jesuïtes, “és tot un poble i una cultura la que cal remodelar, i per això desitja que en els centres d’ensenyament, especialment a les universitats, es faci un discerniment més gran per tal de sortir d’aquesta situació.

Després de citar aquest concepte tan ignasià del discerniment, afegeix el que segueix: “M’interessen els llibres sobre el discerniment perquè no només et donen informació sobre un determinat període, sinó que també t’ajuden a pensar què és el que es pot fer d’ara en endavant”.

Allò que proposa el pare general com a prioritat per aquesta hora és un esforç de discerniment i de creativitat, perquè “sense creativitat no serem capaços d’acompanyar ningú”. I afegeix que “la gent avui cerca saviesa”. Ho explica així: “Fins fa poc, jo creia que això era propi de l’Àsia, perquè a l’Àsia han estat els savis els qui han dirigit el pensament. Però veig que això també es dóna a Europa. Hem de fer néixer savis en la nostra societat. Si hem de fer canvis en la nostra educació, aquests canvis han d’estar orientats a produir savis”.

Savi és una paraula molt elevada que podria semblar inaccessible, però equival a poder comptar amb unes persones dotades d’uns hàbits de reflexió, de discerniment, de pensament profund, “que pugui superar la superficialitat en què està entrant la nostra societat”, diu el pare Adolfo Nicolás.

Sens dubte, aquest és un dels gran reptes d’aquest moment, especialment en el camp de l’educació. Davant d’una present molt dur, sobretot per als joves, “hem de saber que el futur depèn del fet que ens posem en una situació creativa. En aquest moment, l’Església espera de nosaltres que caminem cap a l’aprofundiment, la creativitat i la vida en l’esperit”.

En aquestes declaracions que estic comentant, el superior general ens fa aquesta confidència: “Això és el que dic als jesuïtes joves: sense creativitat no serem capaços d’acompanyar ningú en la recerca de les noves respostes. Perquè, en la nostra formació, hem après a respondre les preguntes del passat, però les preguntes noves són diferents. I per això hem de ser capaços d’acompanyar les persones en aquesta recerca de la saviesa i de la profunditat”. No és pas aquest un compromís menor, però sens dubte és un dels reptes fonamentals d’aquesta hora.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)