Setmana Santa

(Diumenge, 29/03/2015)

En la Setmana Santa que iniciem avui ens endinsem en el misteri central de la fe cristiana. Aquest misteri consisteix en el fet que Jesucrist, lliurat a la mort per a la nostra redempció, ressuscita al tercer dia.

            “Jesucrist no va jugar amb la seva mort, com tampoc no ho va fer amb la seva vida”, deia el cardenal Bergoglio –avui papa Francesc- en uns exercicis espirituals que donà essent arquebisbe de Buenos Aires. Els textos han estat recollits en el llibre Ment oberta, cor creient (Editorial Claret).

            Amb ment oberta i amb cor creient –totes dues coses- som invitats a entrar en la celebració de la Setmana Santa, contemplant el final del camí terrenal del Senyor i allò que ens diu sant Pau en els textos de la litúrgia d’avui: “Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau […], i s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu”.

            Jesús manté la seva llibertat i fa donació de la seva vida en llibertat, fidel al designi del Pare. La seva llibertat és tal que accepta tant el designi del Pare –ser lliurat- com les circumstàncies i persones concretes que el portaran a la creu i a la mort. Resplendeix així la dignitat de Crist, que ens porta a exclamar amb el llibre de l’Apocalipsi: “Digne és l’Anyell que ha estat degollat de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança”. Sant Pau afegirà: “Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom al cel, a la terra i sota la terra doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare”.

            En el fonament de tota dignitat –deia el cardenal Bergoglio als seus exercitants-, hi trobem sempre llibertat i abandó. Jesucrist assumeix lliurement en la nit fosca de Getsemaní el seu anorreament, que arriba fins a la mort en creu. Jesús no va poder tenir la satisfacció final de morir donant testimoniatge del veritable significat de la seva existència davant del seu poble. Ho va poder fer als seus, al grup reduït i espantat dels seus seguidors.

El seguiment de Jesús en el seu camí d’anorreament i de creu mena el deixeble a avançar en aquest mateix camí per amor al seu Senyor. Molts sants ens recorden que sense participar de l’anorreament de Crist no estem en el bon camí sinó en el camí del que el Papa anomena la ”mundanitat espiritual” o la “temptació empresarial” de l’evangelització. Això em fa recordar la filòsofa Edith Stein, que seria la gran carmelita descalça santa Beneta de la Creu, portada a la fe per la lectura de la vida de santa Teresa de Jesús. Ella fou una de les més profundes estudioses del pensament de sant Joan de la Creu i glossà admirablement, en el seu pensament i en la seva vida com a jueva immolada a Auschwitz, aquella sentència cristiana que diu “Salve, o crux, spes unica”: “Salve, oh creu, la nostra única esperança”.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona