Salvar el diumenge

(Diumenge, 3/07/2011)               En el Parlament Europeu hi ha una iniciativa en curs per tal de protegir el diumenge com un dia de descans setmanal en la legislació dels Estats membres i comunitària de la Unió Europea. Es tracta d’una moció molt important i considero que cal fer-hi costat. No hi ha dubte que la pèrdua […]

02 Jul, 2011
Església de Barcelona

(Diumenge, 3/07/2011)              

En el Parlament Europeu hi ha una iniciativa en curs per tal de protegir el diumenge com un dia de descans setmanal en la legislació dels Estats membres i comunitària de la Unió Europea. Es tracta d’una moció molt important i considero que cal fer-hi costat.

No hi ha dubte que la pèrdua del diumenge com a dia festiu i l´ampliació dels horaris comercials i dels dies festius que podrien obrir els comerços comportaria que augmentés el nombre de persones que haurien de dedicar aquells dies festius o aquelles hores al treball. Això faria que minvés la dedicació de moltes persones a la seva família especialment en les festes. També és ben previsible que en els matrimonis i les famílies en què treballi algun dels seus membres no sempre coincidirien ni els horaris ni sobretot els dies festius que un o l´altre hagi de treballar. Això dificultaria que tota la família pugui trobar-se reunida en alguns moments del dia i especialment en els dies festius.

Aquesta incidència negativa sobre la família té molta importància i convé valorar-la degudament per tal d´evitar un procés que pugui portar a una total liberalització dels horaris comercials. Perquè el matrimoni i la família són institucions cabdals per al bé de les persones i de la societat mateixa. És per això que la Constitució espanyola «assegura la protecció social, econòmica i jurídica de la família».

La família necessita d´unes determinades condicions per formar-se i, sobretot, per estabilitzar-se en termes positius. Una d´aquestes condicions és el temps. Els membres de la família precisen del temps suficient per a conviure i créixer en l´amor i l´ajut mutu. La nostra societat coneix molt bé quina és la importància que té el temps per construir la relació interpersonal que dóna sentit a la família.

El Concili Vaticà II ens recorda que «el Creador del món establí la societat conjugal com a origen i fonament de la societat humana. La família és, doncs, la cèl·lula primera i vital de la societat». La relació entre els membres de la família ha de ser d´acolliment cordial, d´encontre i de diàleg, de disponibilitat desinteressada, de servei generós i de solidaritat fecunda. Per això la promoció d´una autèntica relació, trobament i comunió dels membres de la família esdevé un aprenentatge fonamental i insubstituïble de la vida social.

En una societat com la nostra on hi ha una tendència creixent a l´individualisme i on moltes persones, especialment infants i adolescents, sofreixen la soledat i la manca d´acolliment afectuós, convé potenciar el clima familiar, afavorint que els membres de la família es puguin trobar diàriament i puguin celebrar junts amb joia i fraternitat els diumenges i els dies festius.

El diumenge és per a tots els ciutadans un dia important de repòs, de joia i de solidaritat. Per als cristians, el diumenge és també el dia del Senyor, que està en perfecta harmonia amb el dia de l´home. El profit econòmic i el progrés tècnic fred i no sempre supeditat a un progrés autèntic de la persona humana i del bé comú no ens ha de fer perdre el valor riquíssim del diumenge, que té una llarguíssima tradició en la nostra cultura i que amb les seves múltiples manifestacions ha anat creant cultura i donant sentit i joia a la vida de les persones i de les famílies.

  Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)