(Diumenge, 19/01/2014) Estem celebrant la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, com moltes esglésies i confessions cristianes d’arreu del món. És una setmana de pregària, és a dir, és sobretot un esdeveniment espiritual. Se celebra cada any del 18 al 25 de gener. En aquest dia s’escau la festa de la Conversió de […]
18 Gen, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 19/01/2014)
Estem celebrant la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, com moltes esglésies i confessions cristianes d’arreu del món. És una setmana de pregària, és a dir, és sobretot un esdeveniment espiritual. Se celebra cada any del 18 al 25 de gener. En aquest dia s’escau la festa de la Conversió de sant Pau, fet que ens recorda que en el moviment ecumènic té una gran importància l’anomenat ecumenisme espiritual, que ha estat sempre present en els esforços d’aproximació i d’estimació entre els cristians des de l’inici mateix del moviment ecumènic.
Aquest any la Setmana de pregària té un lema molt interpel·lador. És una breu pregunta que, precisament, fa sant Pau en la seva primera carta als cristians de Corint: “És que el Crist està dividit?” A la comunitat cristiana de Corint hi havia divisions i Pau els invita a tots a viure la comunió i la fraternitat, dient-los que les divisions dificulten la proposta de Crist, és a dir, el testimoniatge cristià i l’evangelització, que no s’ha de confondre mai amb el proselitisme. Joan Pau II, parlant als joves, els va dir una frase molt recordada: “La fe en Crist es propaga, però no s’imposa”.
El papa Francesc, en la seva recent Exhortació apostòlica La joia de lafe, que recull i proposa a tota l’Església els treballs del Sínode de l’any 2012 sobre l’evangelització, ens ho diu molt clarament: “L’Església, avui, ha de tenir un esperit missioner. L’Església ha de sortir”. I què vol dir això? Significa que ha de ser missionera, i aquesta és per a ella una exigència des del seu inici perquè l’Església existeix per evangelitzar.
Ja ho va dir un document encara molt actual, l’Evangelii nuntiandi,de Pau VI. L’Església ha de servir per evangelitzar, si no no serveix per a res, perquè ha estat fundada per Jesucrist amb la missió d’anunciar el Messies.
En la exhortació apostòlica del papa Francesc també hi és molt present aquesta dimensió de la reforma de l’Església, que cal que estigui present en tots els estaments; el Sant Pare diu, fins i tot, que reformarà el que calgui en la manera d’exercir el seu servei de bisbe de Roma i primat de l’Església catòlica. Ja ho va dir Joan Pau II amb aquestes paraules: “Ajudeu-me a fer aquelles reformes que calguin, mantenint allò més substancial i essencial del pontificat i del primat”.
Tots hem d’estar oberts a aquesta reforma necessària: els bisbes, les diòcesis, les parròquies, els moviments, els religiosos i els laics també ens hem d’anar reformant. I reformar-se vol dir convertir-se. Per això he esmentat la importància que té l’espiritualitat en el camí ecumènic. Si som més fidels a Jesucrist i a les mocions de l’Esperit Sant, donarem un testimoniatge més creïble davant del món d’avui.
El papa Francesc ens diu que l’objectiu de la reforma eclesial és la missió perquè, insisteixo, l’Església existeix per evangelitzar. Hem d’estar disposats a reformar el que calgui de l’Església perquè aquesta pugui acomplir la seva missió essencial.
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less