Pujar a Jerusalem

(Diumenge, 24/03/2013) El diumenge de Rams comença la Setmana Santa. Els cristians acompanyem Jesús que va pujar a Jerusalem. El camí cap a Jerusalem va portar el Senyor a la seva passió, a la seva mort i a la seva resurrecció. És el que commemorem aquests dies sants. Aquests esdeveniments històrics han incidit fortament en […]

23 Març, 2013
Església de Barcelona

(Diumenge, 24/03/2013)

El diumenge de Rams comença la Setmana Santa. Els cristians acompanyem Jesús que va pujar a Jerusalem. El camí cap a Jerusalem va portar el Senyor a la seva passió, a la seva mort i a la seva resurrecció. És el que commemorem aquests dies sants. Aquests esdeveniments històrics han incidit fortament en la vida de la humanitat, especialment del nostre occident.

Jesús va fer aquest camí cap a Jerusalem acompanyat dels seus deixebles. I mentre caminaven des de molt lluny anava explicant-los en què consistia anar a aquella ciutat santa. “Llavors començà a ensenyar-los que calia que el Fill de l’home patís molt i fos rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels escribes, fos mort i, després de tres dies, ressuscités. I els ho deia ben clarament”.

Davant d’aquest anunci de Jesús hi ha la reacció de Pere que venia a sintetitzar la de tots els altres apòstols: “Aleshores, Pere, pensant-se afavorir-lo, es posà a reprendre’l”. És el rebuig innat a la creu, a la mort, al fracàs humà. És entendre la vida i l’obra del Messies en clau únicament d’èxits, de resurrecció. Tanmateix Jesús reitera el seu anterior ensenyament sobre el que succeiria a Jerusalem, renya Pere i li diu: “Fuig del meu davant, Satanàs, perquè els teus sentiments no són els de Déu, sinó els dels homes”. L’amenaça més perillosa per a l’Església i per als cristians és el rebuig de la creu de Crist.

A mesura que anaven caminant cap a Jerusalem, el Senyor reiterà la mateixa catequesi sobre la seva mort i resurrecció, i, davant les reaccions d’incomprensió per part dels deixebles, Jesús els donà aquests ensenyaments que són cabdals per a la vida cristiana, que significa seguir el Senyor en el camí cap a Jerusalem. Els digué: “Si algú vol ser el primer, es farà el darrer i servidor de tots”, i també: “El qui vulgui arribar a ser gran entre vosaltres serà el vostre servent, i el qui vulgui ser el primer entre vosaltres, serà esclau de tots; com també el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per a una multitud”.

Sant Pau va entendre molt bé el misteri de la creu com a font de saviesa i de vida. Es dirigeix als cristians de Corint amb aquestes paraules: “Mentre que els jueus demanen prodigis i els grecs volen saviesa, nosaltres prediquem un Messies crucificat, escàndol per als jueus i niciesa per a les altres nacions; però per als qui han rebut la vocació, un Messies que és poder i saviesa de Déu”.

La creu és el signe de la identitat cristiana. És abominada per molts, però continua atraient milers i milers de creients que es postren per adorar qui, sense deixar de ser Déu, va voler salvar els homes. La creu es va convertir en el signe definitiu de l’amor fidel de Déu a tots nosaltres.

El camí cap a Jerusalem portà al Calvari. En la creu del Calvari el dolor i la mort s’abracen amb l’amor i la vida. Qui en aquest món no ha sofert mai, no sap pas què vol dir estimar. Hi ha una simbiosi profunda i íntima entre dolor i amor. La creu de Crist ens fa entendre el veritable sentit del dolor i del sofriment que acompanya la vida de tots els homes i les dones. Claudel ha dit que “Déu no va venir a la terra per suprimir el sofriment, sinó per omplir-lo de la seva presència; una presència que sorprenentment és amor infinit”. Davant el misteri del mal i del sofriment, la contemplació de Jesucrist clavat a la creu dóna llum per poder entendre amb pau i profunditat aquest punyent misteri present en tota persona humana.

Tanmateix el camí cap a Jerusalem no va acabar al Calvari. Jesús morí en creu, però ressuscità. Aquesta és la victòria definitiva que venç el mal, el sofriment i la mort.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)