Posar noms cristians

(Diumenge, 04/09/2011)              

L’estiu, segons el calendari cristià, queda caracteritzat per dues festes de la Mare de Déu: la de la seva Assumpció al cel, el 15 d’agost, i la de la seva Nativitat, el 8 de setembre. El dia 15 d’agost celebren la seva onomàstica la major part de les dones que porten el nom de Maria.

I el 8 de setembre el celebren moltes altres els noms de les quals fan referència al títol  dels nostres santuaris marians. M’informen que el nom de Maria, en les seves diverses variants –sense oblidar aquell tan barceloní de Mercè- afortunadament és el que s’imposa, o es torna a imposar, a moltes nenes en el moment de rebre el baptisme.

Benet XVI, que a l’inici d’aquest any, el darrer 9 de gener, en la festa del Baptisme del Senyor, administrà a la Capella Sixtina el baptisme a vint-i-un nounats, vuit nenes i tretze nens, fills d’empleats del Vaticà, en la celebració litúrgica va fer només una discreta al·lusió a la conveniència d’imposar als nens i les nenes noms cristians en les seves paraules pronunciades aquell mateix dia a l’hora de l’àngelus: “No és casualitat que tot batejat adquireixi el caràcter de fill a partir del nom cristià, signe inconfusible que l’Esperit Sant fa néixer de nou l’home del si de l’Església.”

Aquesta frase pot semblar una sàvia reflexió en boca del Papa teòleg, però els vaticanistes italians la van destacar molt i la interpretaren com una clara voluntat del Pontífex de defensar l’ús del santoral cristià en el moment  d’imposar noms als nens i les nenes, i de criticar certes vel·leïtats a l’hora de l’elecció del nom.

El Sant Pare, com és lògic, centrà les seves paraules en el sagrament del baptisme, la porta de tots els altres sagraments. “Benvolguts amics –digué-, el baptisme és l’inici de la vida espiritual, que troba la seva plenitud per mitjà de l’Església. En l’hora propícia del sagrament, mentre la comunitat eclesial resa i encomana a Déu un nou fill, els pares i padrins es comprometen a acollir el nou batejat tot sostenint-lo en la formació i en l’educació cristiana. És una gran responsabilitat que deriva d’un gran do.”

El Papa, a l’homilia de la missa en què administrà el sagrament, també insistí que l’Església, que acull els batejats entre els seus fills, s’ha de fer càrrec, conjuntament amb els pares i padrins, d’acompanyar-los en el camí de creixement en la fe. I afegí que la col·laboració entre la comunitat cristiana i la família és més necessària que mai en el context social actual, “en què la institució familiar es veu amenaçada per diferents factors i ha d’afrontar no poques dificultats en la seva missió d’educar la fe”.

Entre aquestes dificultats esmentà “la pèrdua de referències culturals estables”, expressió amb què insinuava el context en què faria la seva petició d’imposar noms cristians als nens en rebre el baptisme.

El Codi de dret canònic, ple de saviesa, recomana que “els pares, els padrins i el rector procurin que no sigui imposat (al batejat) un nom aliè al sentit cristià”. I el Catecisme de l’Església Catòlica fa una afirmació que crec que poden compartir cristians i no cristians: “Déu crida cadascú pel seu nom. El nom de tota persona és sagrat. El nom és la imatge de la persona. I reclama respecte com a signe de la dignitat de qui el porta.”

   † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO