Pere Claver, esclau dels esclaus

(Diumenge, 26/10/2014) Els jesuïtes han celebrat en el 2013 i en el que va de 2014 dues commemoracions notables de la seva història: el 125è aniversari de la canonització del missioner català sant Pere Claver, que va dedicar la seva vida als esclaus negres a la Colòmbia colonial espanyola del segle XVII, i el bicentenari […]

24 Oct, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 26/10/2014)

Els jesuïtes han celebrat en el 2013 i en el que va de 2014 dues commemoracions notables de la seva història: el 125è aniversari de la canonització del missioner català sant Pere Claver, que va dedicar la seva vida als esclaus negres a la Colòmbia colonial espanyola del segle XVII, i el bicentenari de la restauració de la Companyia després del període en què va estar dissolta (1773-1814).

Sant Pere Claver té una actualitat perenne perquè és un exemple de cristià solidari, de vida compromesa a l’ajuda i l’alliberament dels més febles. El teòleg Josep Maria Rovira Belloso, significativament, menciona Pere Claver en un escrit acadèmic dedicat a sant Tomàs d’Aquino. Diu que, a més de la perfecció formal i lògica, el saber teològic té una dimensió pràctica, que impulsa vers els altres i especialment vers els pobres i marginats. Aquest és un concepte que va més enllà del treball teològic acadèmic, si es vol dir així, però que dóna a la teologia una necessària tensió vers el Regne de Déu proclamat per Jesucrist, que s’ha de manifestar en l’atenció als més pobres i febles de cada societat. El doctor Rovira Belloso escriu amb tota raó: “Hom recorda aquí sant Pere Claver acostant-se als esclaus per donar-los escalf material i vida. La teologia té una dimensió certament veritativa, però també inclou el vessant de la realització pràctica, com ha estat afirmat per sant Tomàs d’Aquino”.

Aquesta dimensió samaritana de la fe i de la teologia brillà en sant Pere Claver, nascut a Verdú (Urgell) l’any 1580. Essent ja clergue del bisbat de Vic, entrà a la Companyia de Jesús el 1602 al noviciat de Tarragona. Cursà les humanitats clàssiques a Girona i la filosofia a Mallorca, on entrà en contacte amb un sant jesuïta famós, tot bondat, saviesa i humilitat, Alfonso Rodríguez, porter del Col·legi de Monti-sion, el qual seria canonitzat el mateix dia que el fill de Verdú per Lleó XIII l’any 1888. Pere Claver també fou ciutadà de Barcelona com a estudiant de teologia de 1608 a 1610.

Marxà cap a les missions del Nou Món i durant 40 anys va viure a Cartagena d’Índies, a Colòmbia, dedicat totalment als esclaus negres que eren portats des d’Àfrica, servint-los de manera abnegada, amb un extraordinari exercici de la solidaritat amb ells. Està considerat un veritable precursor de la  defensa dels drets humans abans que fossin anomenats així. Va treballar per superar les dificultats que alguns grups de la societat colonial plantejava a la seva missió de ser esclau dels esclaus negres: és un text que es conserva escrit de pròpia mà: “Petrus Claver aetíopum semper servus” (“Pere Claver esclau per sempre dels etíops”, que era el terme amb què es denominava els negres).

Morí a Cartagena d’Índies el 8 de setembre de 1654 i actualment aquest sant català és el patró de Colòmbia i, sobretot, és un exemple eminent de la dimensió alliberadora i solidària de la fe. Es va complir en ell allò que va escriure al final de la seva partida de baptisme el sacerdot de Verdú: “Déu el faci bon cristià”.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
Seguim alçant la mirada. ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Els castells són una bella manifestació del que som capaços de fer els éssers humans quan treballem units i amb un mateix fi. Una altra humanitat és possible quan junts mirem cap amunt, quan alcem la mirada cap a Déu, quan units a Ell mirem la humanitat i abordem en equip els diversos reptes que ens planteja», paraules del cardenal Omella durant la vetlla de pregària del papa Lleó XIV, 9 de juny del 2026. 🤩Així vam rebre el Sant Pare, amb un 4de8 dels @castellersdevilafranca.📸 ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Perdonar no vol dir que allò dolent va estar bé, ni deixar que algú continuï fent mal. No significa oblidar per la força, com si res no hagués passat. Perdonar significa no deixar que l’odi es converteixi en amo del nostre cor. Jesús ens demana perdonar perquè és l’única manera d’experimentar la pau de Déu i de guarir ferides espirituals. Quan perdonem imitem l’exemple de Jesús, que va perdonar els qui el crucificaven. La nostra disposició per perdonar és condició per al perdó que rebem de Déu».Papa Lléo XIV, 10 de juny del 2026, parròquia de Sant Agustí de Barcelona.📸 Dr. G. Simón / ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
Un quilòmetre, un carrer i una ciutat que va unir-se per rebre el Sant Pare.El 10 de juny, el papa Lleó XIV va recórrer el carrer del Rosselló a bord del papamòbil, des del Passeig de Gràcia fins a la Sagrada Família.Al final del camí, una cita amb la història; la Sagrada Família i la torre de Jesucrist. 🕊️Com vas viure aquell moment? #papabcn ... See MoreSee Less
View on Facebook
En Renzo va robar el cor del papa Lleó XIV i de tots😍. Aquestes són les preguntes que li va fer al Sant Pare a la Trobada del Pontífex amb les realitats de caritat i assistència diocesanes a la parròquia de Sant Agustí.🎥 Si vols descobrir què va respondre el Pontífex, pots recuperar el vídeo al següent enllaç: youtu.be/RRNX2kWbif4?si=snuGBEk1FxOGGFap ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

S’ha de dir Joan.

(Lc 1,57-66.80)