Pau VI, el Papa del Concili Vaticà II

(Diumenge, 2/08/2015)

El 19 d’octubre de l’any passat, el mateix dia que se celebrava a Roma la cloenda del Sínode extraordinari de bisbes sobre la família, el papa Francesc va presidir la beatificació de Pau VI. És just recordar aquest Sant Pare que fou el principal artífex del Concili Vaticà II, de la mort del qual es complirà el proper dia 6 el 37è aniversari. El seu pontificat, de 15 anys de duració, començà el 21 de juny de 1963, dia de la seva elecció, i acabà el 6 d’agost de 1978, festa de la Transfiguració del Senyor i dia de la seva mort als 80 anys a Castelgandolfo, prop de Roma.

S’ha escrit que Pau VI va ser un Papa al qual encara li hem de fer justícia, i més encara quan ja han estat canonitzats el seu antecessor i un successor seu: Joan XXIII i Joan Pau II. Recordem que Pau VI va rebre el Concili Vaticà II de mans de Joan XXIII, que morí quan tot just s’havien iniciat els treballs de la gran assemblea conciliar, i el va portar fins a la conclusió, tenint cura de la seva primera aplicació en les dècades dels 60 i 70, uns anys molt difícils per al govern de l’Església.

Recordem també que va ser el primer Sant Pare que va fer un pelegrinatge a Terra Santa, on hi va tenir una trobada memorable amb el patriarca Atenàgores, amb aquella gran abraçada entre els màxims representants de les Esglésies d’Orient i d’Occident, un gest que portaria, al final del Concili Vaticà II, a anul·lar les mútues excomunions entre Roma i Constantinoble, que venien del segle XI.

Pau VI va ser el Papa que va fer cardenals Karol Wojtyla (el 1967) i Joseph Ratzinger (el 1977), tots dos successors seus, que han esdevingut sant Joan Pau II i Benet XVI, avui Papa emèrit.

També va ser el Papa que va començar els viatges apostòlics, a més del ja esmentat pelegrinatge a Terra Santa durant el Concili Vaticà II, a les Esglésies locals dels cinc continents. Entre les moltes coses que es poden recordar d’aquest Sant Pare hi ha l’encíclica Populorum Progressio (del 1967), escrita al final del colonialisme, quan naixien i creixien al món noves nacions i  nous estats. Després va publicar la Humanae Vitae (del 1968), l’encíclica sobre el control de la natalitat i els valors de la família. De la darrera etapa del seu pontificat és la seva exhortació apostòlica sobre l’anunci de l’Evangeli, Evangelii Nuntiandi, del 8 de desembre de 1975, un text que encara avui és un punt de referència quan es parla de l’evangelització.

Recordo que el papa Francesc, que té una gran admiració pel papa Montini, en l’audiència que ens va concedir als participants en el recent Congrés de la Pastoral de les Grans Ciutats, el 27 de novembre de 2014, va concloure les seves paraules fent un gran elogi de Pau VI: “En els escrits del beat Pau VI quan era arquebisbe de Milà –ens va dir–, hi ha una veritable reserva de coses que ens poden ajudar a portar l’Evangeli a les grans ciutats”. 

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona