Pasqua, la “festa de les festes”

(Diumenge, 24/04/2011) La resurrecció de Jesús és l’esdeveniment central de la història de la salvació. La creu i la mort de Jesucrist el portaren a la seva resurrecció. Per això, la Pasqua és la primera i principal de totes les festes cristianes de l’any. Tota la Quaresma és un camí cap a la Pasqua, de […]

23 Abr, 2011
Església de Barcelona

(Diumenge, 24/04/2011)

La resurrecció de Jesús és l’esdeveniment central de la història de la salvació. La creu i la mort de Jesucrist el portaren a la seva resurrecció. Per això, la Pasqua és la primera i principal de totes les festes cristianes de l’any.

Tota la Quaresma és un camí cap a la Pasqua, de la qual Benet XVI diu que és “la festa més joiosa i solemne de tot l’any litúrgic”. El Catecisme de l’Església Catòlica abunda en aquesta valoració quan diu que la Pasqua no és simplement una festa entre altres: és la “festa de les festes”, “la solemnitat de les solemnitats”, així com l’Eucaristia és el sagrament dels sagraments. Sant Atanasi l’anomena “el Gran Diumenge”, com la Setmana Santa és anomenada a l’Orient la “Gran Setmana”.

A partir del Tridu Pasqual, com de la seva font de llum, el temps nou de la Resurrecció omple tot l’any litúrgic amb la seva claror. El misteri de la Resurrecció, en el qual el Crist ha vençut la mort, penetra el nostre temps vell amb la seva energia poderosa fins que tot li sigui sotmès.

Que Crist ha ressuscitat significa que existeix la força que pot crear justícia i que de fet crea justícia. Aquest és el sentit de l’expressió “aquest és el dia en què ha obrat el Senyor”. És a dir, com diu Benet XVI, “Déu Pare ha fet justícia a l’amor immolat del seu Fill fins a la Creu. Per això, el missatge de la Resurrecció no és tan sols un himne a Déu, sinó també un himne al poder del seu amor, i per això un himne a l’home, a la terra i a la matèria. Tot és salvat. Déu no deixa que cap part de la seva creació caigui silenciosament en el pretèrit”. Per això, la resurrecció dels morts forma part del contingut de la fe cristiana. La Pasqua ens diu que el projecte de Déu per a una nova humanitat ja està iniciat i està en gestació, i que es complirà. Hem estat salvats: in spe salvi, “en esperança hem estat salvats”, que és el títol de la segona encíclica de Benet XVI.

Si aquesta és la centralitat de la festa de Pasqua en tota l’espiritualitat cristiana i en l’any litúrgic, seria molt desitjable que tots els cristians celebréssim aquesta festa el mateix dia.

Al Concili de Nicea (de l’any 325) totes les Esglésies es posaren d’acord perquè la Pasqua cristiana fos celebrada el diumenge següent a la lluna plena (14 del mes de Nissan) després de l’equinocci de primavera. La reforma del calendari a Occident –el calendari anomenat gregorià pel nom del Papa Gregori XIII- introduí un desfasament d’uns quants dies amb el calendari oriental. I aquesta és la raó de la diferència en la data de la celebració. Tanmateix, les Esglésies occidentals i orientals busquen actualment un acord a fi d’arribar una altra vegada a celebrar el mateix dia la Resurrecció del Senyor.

Davant la Pasqua d’aquest any de gràcia de 2011, malgrat tants sofriments com veiem en la nostra societat, sobretot a causa de la greu i persistent crisi econòmica i les amenaces a la pau entre els pobles, els cristians, amb humilitat però també amb plena confiança en Déu, som invitats a donar raó de la nostra esperança, que no és altra que el missatge de la Resurrecció del Crist. Els nostres germans, els cristians d’Orient, el dia de Pasqua se saluden amb aquestes paraules: “Crist ha ressuscitat! Veritablement ha ressuscitat!”

Desitjo per a tots una santa i joiosa Pasqua de Resurrecció!

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)