Paraules del Sr. Cardenal en l’acte acadèmic d’oferiment del volum “E digué l’amic a l’amat”

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte acadèmic d’oferiment del volum “E digué l’amic a l’amat”, miscel·lània d’homenatge al Dr. Josep Perarnau i Espelt. Facultat de Teologia de Catalunya, 26 de febrer de 2014. Ens hem aplegat per acompanyar l’estimat sacerdot i professor Dr. Josep Perarnau i Espelt, en […]

27 Febr, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte acadèmic d’oferiment del volum “E digué l’amic a l’amat”, miscel·lània d’homenatge al Dr. Josep Perarnau i Espelt. Facultat de Teologia de Catalunya, 26 de febrer de 2014.

Ens hem aplegat per acompanyar l’estimat sacerdot i professor Dr. Josep Perarnau i Espelt, en aquest homenatge que li oferim i que té molt merescut,  presentant el volum “E digué l’amic a l’amat”, miscel·lània en honor al professor Perarnau. Estem en la casa mare de la dedicació al treball intel·lectual i de recerca del Dr. Perarnau: la nostra estimada Facultat de Teologia de Catalunya, on ell ha esmerçat el servei eclesial de l’ensenyament, de la recerca i de la publicació.

Aquest reconeixement que li fem tots els seus amics, col·legues i ex-alumnes i que em plau moltíssim presidir, és mot merescut, malgrat que el Dr. Perarnau no desitjaria per la seva senzillesa i pel seu concepte de servei eclesial que pren l’esperit evangèlic de que som servents inútils i fem el que hem de fer. Em permetran que surti el filó de l’amistat que m’ha unit amb Mn. Perarnau, d’alguna manera des dels temps del Concili Ecumènic II, ara ja fa 50 anys, on ens trobàvem a Roma. Aquí voldria agrair al Dr. Perarnau el gran servei que ha prestat amb la traducció i comentari de diferents documents del Concili, ajudant així a conèixer més i més els seus continguts i a aplicar-los a la vida de l’Església.

Desitjo posar en relleu la seva talla sacerdotal, el seu amor a l’Església que ha servit sempre i vol servir sempre, fent el que considera que és la voluntat del Senyor. El seu sentit eclesial el va anar portant a servir diferents camps: a la pastoral, a la docència, als mitjans de comunicació social i a la recerca. La vastitud de la seva obra i la tenacitat i l’eficàcia de la seva dedicació al treball és reconeguda per tots. El tret més destacat de la tasca de Perarnau en el seu treball intel·lectual a l’antiga Corona d’Aragó, el realitza a totes les biblioteques grans, petites i mitjanes d’Occident. Us puc dir que quan l’he trobat a l’estranger, ha estat en una biblioteca o al redós d’una biblioteca.

Com sabem hi ha quatre autors medievals catalans que han cridat l’atenció de Mn. Josep Perarnau: Francesc Eiximenis, Sant Vicenç Ferrer, el Beat Ramon Llull i Arnau de Vilanova. I ha treballat molt i molt bé per a oferir-nos versions i edicions crítiques de les seves obres en una col·lecció de molts volums que va creixent any rere any i que desitgem que Déu li concedeixi molts anys de vida i de lucidesa mental per a poder-ne publicar molts més.

Hem d’agrair al nostre estimat homenatjat el seu treball de recerca i les aportacions que ha fet i està fent per reorientar parers estereotipats, parcials o allunyats de la veritat històrica, que han ajudat a revaloritzar il·lustres personatges, com és el cas, per exemple, de Ramon Llull, que fou objecte de la persecució de l’inquisidor Eimeric, al segle XIV. És opinió fonamentada de que Perarnau és un dels lul·listes més importants del tombant del segle XX al XXI. Si els estudis sobre Ramon Llull a Itàlia han entrat en una fase d’organització productiva es deu al nostre professor, soci fundador, des de la Scuola Superiore di Studi Medievali e Francescani de Roma (l’Antonianum) del Centro Italiano di Lullismo. És una iniciativa semblant a la que tenim a Barcelona, amb l’Aula Lul·liana, una realitat compartida per la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filosofia de Catalunya i vinculada a la Universitat Ramon Llull i la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. I cal posar en relleu l’Arxiu de Textos Catalans Antics (ATCA), anuari dedicat a l’edició i estudi de textos catalans anteriors al segle XIX, fundat l’any 1982, una publicació d’alta recerca reconegut per la Unió Internacional d’Acadèmies, coeditat per la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans (abans la Fundació Jaume Bofill).

Penso que aquest merescut homenatge al Dr. Perarnau, sacerdot diocesà i professor emèrit de la nostra Facultat, és per a tots un testimoni, un exemple eximi de l’exercici del seu ministeri presbiteral en el camp de la recerca, com una estimació a Déu i a l’Església, i també al món, per enriquir la cultura i oferir els continguts religiosos de molts personatges que ens han precedit a casa nostra.

Considero que hem d’agrair-li aquest testimoniatge i els més joves que participen en aquest acte a un intel·lectual que conserva la senzillesa profunda i eloqüent de la seva llar familiar on va créixer i es va formar com a home i com a cristià. És per a tots, però també per a ells un exemple que cal seguir. Només amb aquest esperit que ha inspirat sempre a l’estimat Dr. Perarnau, es pot arribar amb els anys a realitzar un servei generós, fecund i fidel en els diferents camps de la realització de l’única missió de l’Església.

Molt estimat Mn. Josep Perarnau i Espelt, com a expressió de la nostra amistat i del nostre reconeixement a les meravelles que el Senyor ha fet en tu, em plau dir-te en nom de tots, moltes gràcies i per molts anys.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)