Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de la restauració dels Pavellons de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, 24 de febrer de 2014
Celebrem la inauguració de la restauració dels Pavellons o millor, sales modernistes, que han acollit durant segles l’estimat i entranyable Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, obra magnífica de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, que encisa els de casa i els de fora i que, com sabem, ha estat declarat Monument Històrico-Artístic el 1978 i Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1997.
I precisament aquest conjunt és com un gran aparador de la ciutat de Barcelona, i ho és sobretot en les seves virtuts cíviques més dignes d’encomi: les motivacions cristianes de la vida i de l’activitat humana, el sentit social, el respecte als valors, el cultiu humanístic i científic de la prestigiosa medicina catalana, i l’estimació per la cultura, en totes les seves manifestacions.
S’ha fet un magnífic treball de restauració, com podem observar. El conjunt és una autèntica joia arquitectònica, artística i cultural. Això ha d’harmonitzar amb un aspecte que fa créixer encara més la bellesa de l’Hospital Modernista: la fidelitat a les finalitats de la Fundació de la Molt Il·lustre Administració, una de les quals parla de solidaritat, d’atenció als pobres, amb aquestes paraules, segons els estatuts estableixen: “Admetre i atendre als malalts pobres i altres que no puguin respondre econòmicament a la seva assistència com a pacients de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, activitat que es podrà desenvolupar directa o indirectament”.
Aquesta finalitat que s’ha d’assolir directa o indirectament, a casa o a fora, aquí i/o en els països del tercer món amb moltes carències d’assistència sanitària, especialment per lluitar contra malalties molt esteses, com la malària i la sida.
El Conveni Institucional de 1990, en relació al Projecte de rehabilitació del recinte històric, determina que el destí dels pavellons que integren el llegat del Sr. Pau Gil haurà de ser objecte d’acord unànime de la Fundació i pel que fa als usos, aquests hauran de ser respectuosos amb els principis de l’humanisme cristià que ha estat la constant seguida a l’Hospital al llarg de la seva història. Això i les finalitats assenyalades en els estatuts de la Fundació, cal tenir-ho molt present per al seu assoliment en els projectes i decisions d’atorgar els convenis pertinents d’ús dels pavellons modernistes a institucions i realitats de casa i de fora.
Penso que estem contents de poder inaugurar la restauració de l’antic Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, joia modernista de Barcelona, que viu unit per l’avinguda d’Antoni Gaudí, amb la joia modernista d’aquest geni de l’arquitectura i de l’art i cristià exemplar, que és la Basílica de la Sagrada Família.
Tot això posa en relleu les arrels històriques, culturals, religioses i socials de casa nostra, de Barcelona, del Cap i Casal de Catalunya, i demana que sapiguem valorar aquestes arrels i que les fem fructificar generosament avui pel bé de les persones, de la societat, de la cultura i de la solidaritat. Moltes gràcies!
