Paraules del Sr Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr Lluís Martínez Sistach, amb motiu del Mobile World Congress de Barcelona en la roda de premsa del dia 25 de febrer del 2014

Benvinguts a Barcelona, convertida aquests dies en la capital del món de les tecnologies mòbils. És per a mi un plaer compartir amb vostès aquest temps, en el qual també l’arxidiòcesi de Barcelona vol aportar la seva contribució a les noves tecnologies des d’una perspectiva que no només resulta estimulant per a la nostra arxidiòcesi, […]

25 Febr, 2014
Església de Barcelona

Benvinguts a Barcelona, convertida aquests dies en la capital del món de les tecnologies mòbils. És per a mi un plaer compartir amb vostès aquest temps, en el qual també l’arxidiòcesi de Barcelona vol aportar la seva contribució a les noves tecnologies des d’una perspectiva que no només resulta estimulant per a la nostra arxidiòcesi, sinó que forma part d’un pla establert que ens permet avui situar-nos, sens dubte, al cap de la innovació tecnològica aplicada al món religiós. Hem estat la primera diòcesi a aplicar la realitat augmentada facilitant la transversalitat entre el contingut del Full Dominical i els vídeos que es produeixen per a la pàgina web.

Quan el Papa Francesc ens convida al que ell manifesta en l’Evangelii Gaudium: “Somio amb una opció missionera capaç de transformar-ho tot”, la nostra diòcesi -des d’un pla pastoral que abasta tots els aspectes de la Nova Evangelització- no oblida que Internet i els mitjans de comunicació ens ofereixen millors possibilitats de trobada i solidaritat entre tots, i això és bo, és un do de Déu i que permet que, a més d’una diòcesi tangible, també hi hagi una diòcesi digital. Però la dificultat rau en passar dels “carrers digitals” que comenta el Papa fins a l’ “autèntica cultura de la trobada”.

Internet i la telefonia mòbil, juntament amb els mitjans diocesans, ens ofereixen un ampli espai per transmetre la Bona Nova i promoure autèntiques trobades, però també ha creat una nova forma de comunicació que sobrepassa els límits geogràfics i que es basa en la interacció entre emissors i receptors, creant una comunicació bidireccional i propera entre tots els internautes. Ja no només arribem, com succeeix amb el Full Dominical, als fidels de l’arxidiòcesi sinó que el nostre missatge traspassa fronteres i el nostre públic és també internacional.

Gràcies a les noves tecnologies, ens assabentem gairebé al moment de tot el que passa al món. L’Església , per tant , ha d’aprofitar aquesta nova manera de comunicar i endinsar-se en les noves tecnologies sense cap temor. La diòcesi de Barcelona ve aprofitant, des de l’any 2006, les tecnologies disponibles articulant amb elles un espai per poder presentar la fe i la vida diocesana com a resposta tant a l’interès personal com a l’interès col·lectiu fent d’aquest espai, no només un espai d’informació, sinó aprofitant la seva articulació com a espai d’intermediació i de resposta a la recerca que cadascun dels nostres feligresos desitja trobar en resposta a la seva fe, a la seva vida comunitària i la seva relació amb els pastors diocesans.

En el Pla pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona establert l’any 2010 i vigent fins al 2015, es valora la necessitat d’utilitzar nous espais tecnològics als mitjans de comunicació de la diòcesi, per tal que la informació religiosa diocesana sigui recollida en els mateixos i vehiculada adequadament per poder arribar a nous segments de població més familiaritzats amb les mitjà tecnològic.

En diferents informes sociològics efectuats, se’ns revela l’alt percentatge de persones adultes i joves del món catòlic que utilitzen assíduament l’accés a Internet, les xarxes socials com Facebook i Twitter com a mitjà de comunicació o de transmissió de la informació. El fet és que entre les poblacions més joves busquen en les xarxes de comunicació crear comunitats d’amistat com a manera d’autoafirmació i entre els segments de més edat una utilització cada vegada més freqüent com a sistema d’informació i de diàleg entre persones d’una mateixa esfera o com a vincle de connexió a altres cultures , a altres societats o altres tipus de persones.

La Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social treballa molt activament per aprofitar les xarxes socials digitals per anunciar Jesucrist, fer present l’Església i oferir l’acollida de les comunitats i institucions eclesials als que s’interessin pels seus continguts.

A mode de resum aquesta és l’aportació a la pastoral a Internet:

1 . Oferim una bona informació originada en la pròpia diòcesi sense intermediació d’altres mitjans de comunicació de manera que es presenta objectivament allò que es realitza a la pròpia diòcesi ajustant al medi i al llenguatge propi d’aquest notícies, informacions, catequesi, textos institucionals.

2 . El sistema informatiu de la diòcesi promou una transversalitat de la informació i la comunicació en usar de manera convergent la informació al web, al Facebook, al Twitter en els documents impresos, creant una interrelació comunitària.

3 . Des del punt de vista de suport a l’espiritualitat oferim una litúrgia de les hores, els materials de lectura dels Evangelis, la possibilitat de seguir esdeveniments litúrgics mitjançant la nostra pròpia xarxa mitjançant la transmissió en línia, de la qual es fa especial ús en transmissions en streaming des de la Catedral, la Sagrada Família i alguns altres centres tant a la web com al telèfon mòbil.

4 . Donem una gran importància al canvi multimèdia i a la utilització del transmèdia per tal que la informació difosa a través de múltiples canals interactuï efectivament amb els feligresos.

5 . Augmentar la interrelació entre mitjans de comunicació digital i mitjans de comunicació impresos, mitjançant la transversalitat de tecnologies amb l’ús de la realitat augmentada.

Així doncs, amb aquesta breu presentació, també l’Arxidiòcesi de Barcelona es troba integrada en el món del telèfon mòbil i d’Internet, coincidint de ple en els múltiples exemples que des de l’àmbit públic i privat fan de Barcelona una ciutat exemple en la seva aportació a l’ús de les noves tecnologies, que redunden en una millor comunicació entre la ciutadania gràcies a l’accés a uns serveis d’informació i ajuda que, des de l’Església de Barcelona, aportem al conjunt de la ciutadania. I també com a clar exemple que la nostra Església juntament amb el Papa -com a líder mundial del major impacte a Internet i a les xarxes socials- té en aquesta diòcesi un clar exemple del que significa el “púlpit” obert, el fòrum del digital com a mitjà de comunicació eclesial i l’obertura a totes les persones que a través de les xarxes socials volen trobar en l’Església una font de vida i d’inspiració. Moltes gràcies a tots.

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)