Paraules del Cardenal en la inauguració del curs de la Universitat Ramon Llull

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració del curs acadèmic de la Universitat Ramon Llull. Barcelona 22 de setembre de 2015 És un goig reunir-nos per celebrar la inauguració d’un curs acadèmic més de la nostra estimada Universitat Ramon Llull, com un signe de vitalitat d’aquesta institució i […]

23 Set, 2015
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració del curs acadèmic de la Universitat Ramon Llull. Barcelona 22 de setembre de 2015

És un goig reunir-nos per celebrar la inauguració d’un curs acadèmic més de la nostra estimada Universitat Ramon Llull, com un signe de vitalitat d’aquesta institució i del bon servei que presta als universitaris, a les famílies i a la societat. Per això em plau posar en relleu un cop més la gran intuïció que va tenir l’estimat predecessor meu en aquesta seu el Cardenal Narcís Jubany en promoure la creació d’aquesta creixent realitat universitària.

Els fundadors de la Universitat i de les Facultats que la composen, tenien una intenció molt clara: oferir una formació universitària sòlida i molt competent per a la formació de persones que descobreixin i visquin la seva vocació cristiana i el seu compromís en portar la creació a la seva plenitud d’acord amb la doctrina social de l’Església. El talent com els béns materials té una dimensió social i cal que es posi al servei de la humanitat i de les persones que han rebut menys dons i capacitats. És la paràbola evangèlica dels talents. Penso que les finalitats que perseguien estaven molt d’acord amb el contingut de la lliçó inaugural del Dr. Josep Mª Lozano.

Penso que aquest humanisme cristià ha d’estar sempre molt present en totes les activitats docents i de recerca de la nostra Universitat, d’acord també amb la vida i obra del nostre Patró que esperem que aviat sigui canonitzat i declarat doctor de l’Església. És el desig de tots nosaltres. Aniria molt bé que això s’esdevingués durant les celebracions dels 25 anys de la nostra Universitat Ramon Llull.

La solidaritat universal, entre tots els pobles i tots els grups humans és molt necessària i urgent, com va apareixent constantment en els mitjans de comunicació i aquests dies amb imatges esfereïdores dels refugiats, famílies, infants, ancians, que per salvar la seva vida ho deixen tot i demanen asil als nostres països de la Unió Europea. Potser ja ens hem acostumat a les imatges de les pasteres dels immigrants que surten del seu país perquè no allà no hi ha feina. Tot això toca la nostra consciència humana i cristiana. Tot això demana respostes immediates d’acolliment i d’ajuda, però també afrontar les seves causes. La justícia i la caritat van juntes.

A aquesta solidaritat que ens cal a tots, penso que les institucions universitàries poden contribuir-hi oferint tota la riquesa del pensament, de la ciència i de la tècnica amarat d’un esperit de fraternitat universal, de justícia i de solidaritat. Desitjo agrair tot el que s’està fent en aquest sentit en la nostra Universitat i encoratjo a tots a intensificar-ho per a contribuir així a la nostra responsabilitat solidària per a millorar el món. Moltes gràcies. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)