Paraules del Cardenal en la inauguració de l’exposició d’Antoni Gaudí a Mallorca

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de l’exposició d’Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca. 28 de juliol de 2014. En la celebració del Centenari Campins-Gaudí, de la restauració del presbiteri de la Catedral de Palma, en el si de la Seu inaugurem una exposició sobre Antoni […]

31 Jul, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de l’exposició d’Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca. 28 de juliol de 2014.

En la celebració del Centenari Campins-Gaudí, de la restauració del presbiteri de la Catedral de Palma, en el si de la Seu inaugurem una exposició sobre Antoni Gaudí i la Basílica de la Sagrada Família.

Estem celebrant el Centenari de la mort del gran bisbe mallorquí Pere Campins i Barceló i el final de l’obra de reforma de la Catedral de Mallorca que va realitzar l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Amb goig inaugurem aquesta exposició en aquesta commemoració tenint molt present l’especial relació entre la Catedral de Palma i la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, pel treball que realitzà el mateix arquitecte a la Catedral mallorquina i a la “Catedral dels pobres” barcelonina.

El bisbe Campins va encarregar a Gaudí la restauració de la Catedral de Palma. L’objectiu principal de la seva intervenció artística era restituir a la Catedral la grandiositat espacial que tenia en el seu origen el temple gòtic. Gaudí sabia perfectament que no s’havien sol·licitat els seus serveis a l’illa per a realitzar una imitació de l’estil del segle XV. L’arquitecte va adoptar una decisió molt contemporània, una arquitectura inequívocament pròpia del trànsit entre els segles XIX i XX i no respon a una imitació del gòtic.

Com vaig dir en la meva conferència que vaig donar el proppassat mes de maig en la Catedral, parlant de Gaudí com a precursor del Concili Vaticà II, aquesta restauració Antoni Gaudí la realitzà a començaments del segle XX i en uns anys llunyans encara de la celebració del Concili Vaticà II que fou convocat pel Papa Sant Joan XXIII, i que s’inicià el 12 d’octubre de 1962, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Tanmateix en aquesta restauració del presbiteri de la Catedral de sa ciutat de Mallorca i en la construcció de la Basílica de la Sagrada Família, el nostre arquitecte genial es va avançar a l’esmentat Concili.

En definitiva commemorem dos personatges: Campins i Gaudí. Dos personatges que en les estades de Gaudí al bisbat de Mallorca, mantenien perllongades converses sobre arquitectura religiosa i litúrgia. Les obres de restauració de la Catedral de Palma es van perllongar fins el 1914, ara fa cent anys. Em plau felicitar al Sr. Bisbe Xavier Salinas i al Capítol Catedral per l’organització de la commemoració del Centenari Campins-Gaudí amb un programa molt acurat i que posa en relleu la seva sensibilitat pastoral, artística i evangelitzadora.

Portar aquesta exposició a Palma de Mallorca ha estat per a nosaltres un desig d’agrair a aquesta Catedral, al Bisbe Pere Campins i a l’Església diocesana de Mallorca, el servei que prestaren demanant la restauració del presbiteri a Antoni Gaudí. El que va fer aquí l’arquitecte el va ajudar molt al que ha fet en el presbiteri de la Basílica de la Sagrada Família. Penso especialment, en el baldaquí.

L’obra arquitectònica i artística d’Antoni Gaudí era més extensa que la restauració del presbiteri d’aquesta bellíssima Catedral i que l’obra cimal del nostre arquitecte, la Basílica de la Sagrada Família. Per això en l’exposició que inaugurem podrem gaudir de diverses obres de Gaudí i de diverses facetes de l’obra gaudiniana.

L’arquitecte Gaudí – que després de la seva mort mossèn Trens, sacerdot culte de Barcelona, li atribuí el títol “arquitecte de Déu” – com a bon creient desitjava que les seves obres portessin a Déu a tots aquells que les contemplaven. Penso que admirant aquesta exposició, aquell desig de Gaudí es realitzarà en tots nosaltres. És la força de la bellesa, és la via pulchritudinis que ens porta cap el transcendent, cap a Déu. Les obres de Gaudí evangelitzen perquè parlen de Déu creador i salvador.

Desitjo que aquesta exposició sigui molt visitada per ajudar a valorar l’obra que va fer Gaudí en el presbiteri de la nostra Catedral que la motivaren la bellesa i l’espiritualitat litúrgica dels cristians per tal d’ajudar a una participació més fructuosa de l’Eucaristia que se celebra en l’altar de la Catedral.

Com a President de la Fundació de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família coincideixo plenament en els desigs que tenia el nostre arquitecte, i per això aquests són també els meus desigs per a tots vosaltres.

Moltes gràcies.

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)