Nadal solidari

(Diumenge, 19/12/2010)

 Un any més, som ja a les portes de la celebració del Nadal. Per als cristians, aquesta festa és la commemoració del naixement del Fill de Déu en carn humana a Betlem. Sant Pau ho diu a la carta als Gàlates: “Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills”.

Nadal és una festa de la solidaritat, perquè és la manifestació d’un Déu solidari amb el món. Sant Pau ho expressa amb unes paraules plenes de sentit en la seva carta a Titus: “S’ha manifestat Déu, Salvador nostre, amb la seva bondat i el seu amor als homes”. Nadal inclou un misteri de fe, però també inclou un missatge profundament humà.

Com a misteri de fe, el sentit del Nadal ens l’ha explicat, aquest any, amb paraules a la vegada profundes i ben entenedores el Sant Pare, a qui hem tingut el goig d’acollir a Santiago i a Barcelona.

“Per mitjà de la fe –va dir el Sant Pare a Santiago- som introduïts en el misteri d’amor que és la Santíssima Trinitat. Som, d’alguna manera, abraçats per Déu, transformats pel seu amor. L’Església és aquesta abraçada de Déu, en la qual els homes aprenen també a abraçar els seus germans, descobrint en ells la imatge i la semblança divina, que constitueix la veritat més profunda del seu ésser i que és l’origen de la genuïna llibertat”.

El Sant Pare ens ha invitat, en aquesta visita recent, a “viure il·luminats per la veritat de Crist, confessant la fe amb alegria, coherència i senzillesa, a casa, a la feina i en el compromís com a ciutadans”.

Nadal ens diu sobretot que Déu no és l’antagonista de l’home, sinó que és l’amic de l’home. Aquest Déu i aquest home –va remarcar també el Sant Pare- són els qui s’han manifestat de manera concreta i històrica en Crist. I va afegir que ha estat una tragèdia que a Europa, sobretot en el segle XIX, s’afirmés i es divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. El Papa, que és un gran teòleg, no va dubtar a dir que “amb això es volia enfosquir la veritable fe bíblica en Déu, que envià al món el seu Fill Jesucrist, amb la finalitat que ningú no es perdi, sinó que tots tinguin vida eterna”.

Aquesta és la llum de Nadal. Aquesta és la llum que brillà a la ciutat de David fa més de dos mil anys: “Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Crist, el Senyor”. Això em sembla que és a l’origen del gran ressò popular d’aquesta festa, també en la nostra societat tan secularitzada en molts aspectes.

He dit abans que Nadal inclou també un missatge profundament humà. El fet que en Crist s’hagi manifestat la humanitat i la benignitat de Déu ens ha de fer més humans. I no solament els dies de Nadal. Perquè la vocació de la persona humana és sobretot l’amor, l’amor rebut i l’amor ofert. Només en aquesta experiència l’home pot trobar el sentit més profund de la seva vida.

Per això la gràcia de la festa de Nadal hauria de ser la de fer-nos a tots més humans, més solidaris amb els qui pateixen fam i set, amb els malalts i els pobres, aquí i arreu del món. Es tracta de globalitzar l’amor, com ens va dir Benet XVI en la seva primera encíclica i com ens ho ha recordat en la seva recent estada entre nosaltres. Un Nadal solidari ens demana acostar-nos a les moltes persones que sofreixen, especialment en aquests moments de serioses dificultats econòmiques.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO