Maria Immaculada, signe d’esperança

(Diumenge, 02/12/2012)

En aquesta primera setmana de desembre s’escauen dues celebracions que tenen una gran significació per als cristians: avui iniciem el temps d’Advent, temps de preparació espiritual per al Nadal, i el proper dissabte s’escau la solemnitat de la Concepció Immaculada de Santa Maria Verge, la popular festa de la Puríssima.

En aquest Any de la Fe és oportú recordar que en aquesta festa els cristians celebrem sobretot un fet de la història de la salvació. La celebració de la Concepció Immaculada de Maria ens porta a reviure que Déu atorgà a Maria un paper molt important en la història de la nostra redempció. Aquella noia de Natzaret fou escollida per Déu i rebé una missió cabdal: ser la mare del Fill de Déu que s’encarnà en les seves entranyes virginals per obra de l’Esperit Sant. I tot això per a la salvació de la humanitat. Déu, creador de l’home i la dona, en la plenitud dels temps, assumí la naturalesa humana creada per ell i demanà la col·laboració de Maria.

 Maria és aquella dona que Déu volgué “santa i immaculada a la seva presència abans de la creació del món”. Aquesta presència de Maria en el pla de Déu està directament vinculada al misteri de Crist, perquè és la que havia de ser la seva mare. El prefaci de la festa ho expressa magníficament, donant gràcies a Déu Pare, “que preservàreu la Verge Maria de tota màcula de pecat original, per tal de preparar-vos en ella, enriquida amb la plenitud de la gràcia, una mare digna del vostre Fill, que prefigurés l’Església, l’esposa gloriosa del Crist, santa i immaculada”.

“Aquesta verge puríssima –diu també el prefaci que he citat- havia de donar-nos el vostre Fill, l’Anyell que esborra el pecat del món. I a ella, sobre tota criatura, la constituíreu per al vostre poble advocada de la gràcia i exemple de santedat”. Santa Maria està també íntimament relacionada amb el Crist d’una altra manera: ella és immaculada –exempta de tot pecat- perquè la riquesa de la gràcia de Déu, la que ens ve pel misteri de la mort i la resurrecció del Crist, s’ha desbordat en ella, s’ha anticipat en ella.

Celebrar aquesta solemnitat és, doncs, celebrar el misteri de Crist en el seu fruit més ple i preuat. Aquest missatge de la festa de la Puríssima no està lluny de nosaltres, perquè també nosaltres hem estat elegits i també a nosaltres ha arribat, pel baptisme i els altres sagraments de l’Església, l’eficàcia de la sang redemptora de Crist. Nosaltres participem constantment d’aquesta riquesa de gràcia sobretot en la celebració de l’Eucaristia, que és l’actualització del misteri pasqual de Jesucrist.

Benet XVI acaba la seva encíclica sobre l’esperança dient que Jesucrist és certament la llum per antonomàsia, el sol que brilla sobre totes les tenebres de la vida de les persones i sobre la història de la humanitat. Però afegeix que per arribar fins a ell necessitem també llums properes, persones que donen llum reflectint la llum de Crist.

Maria és certament una d’aquestes llums. Ella és una estrella d’esperança i Joan Pau II i Benet XVI l’han saludat com a “estrella de la nova evangelització”. La solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, en el clima de l’Advent, ens porta sempre una onada de tendresa i d’acció de gràcies en contemplar el que Déu ha fet en Maria i el que ha fet en nosaltres com una expressió palesa del seu amor.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO