(Diumenge, 11/08/2013) El proper dijous celebrem la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, dia en què moltes ciutats, viles i pobles de tot Catalunya celebren la seva festa major. Amb motiu de l’Any de la Fe que estem celebrant a tota l’Església per indicació de Benet XVI, sembla oportú reflexionar sobre aquesta festa […]
10 Ag, 2013
Església de Barcelona
(Diumenge, 11/08/2013)
El proper dijous celebrem la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, dia en què moltes ciutats, viles i pobles de tot Catalunya celebren la seva festa major. Amb motiu de l’Any de la Fe que estem celebrant a tota l’Església per indicació de Benet XVI, sembla oportú reflexionar sobre aquesta festa –també anomenada la Pasqua de Maria– com la culminació del seu itinerari i del fet d’haver estat, durant tota la seva vida terrenal, la dona de la fe.
Maria fou embellida per Déu perquè fou escollida per ser la mare del seu Fill. La plena de gràcia, preservada de tot pecat, fou assumpta al cel amb cos i ànima. Aquests dons divins que rebé Maria no la separen de nosaltres. Ella, per voluntat de Jesucrist en la creu, és la nostra mare, i allò que ella ha rebut ho esperen tots els cristians.
Les paraules que Elisabet dirigí a Maria ens apropen moltíssim aquesta noia de Natzaret: “Benaurada tu que has cregut”. És la gran lloança de la fe de la Mare de Déu. És el reconeixement que la seva major grandesa radica en la seva vida de fe.
Benet XVI, en la seva carta apostòlica sobre l’Any de la Fe, va voler confiar a Maria els fruits d’aquest temps de gràcia, la seva darrera proposta a tota l’Església abans de la seva renúncia. I en la carta titulada “La porta de la fe” fa una glossa de la vida de fe de Maria, des que va acollir la paraula de l’àngel i va creure en l’anunci que seria la Mare de Déu fins que, amb la mateixa fe, va seguir el Senyor en la seva predicació i va romandre amb ell fins al Calvari. I afegeix que, “amb fe, Maria va assaborir els fruits de la resurrecció de Jesús i, guardant tots els records en el seu cor, els va transmetre als Dotze, reunits amb ella al Cenacle per rebre l’Esperit Sant”.
Tots hem pogut ser testimonis, aquests mesos passats, del fet que el papa Francesc és profundament devot de la Verge Maria, com ho posen en relleu els seus gestos, en especial el seu recent pelegrinatge al santuari de la Immaculada Concepció d’Aparecida, patrona del Brasil, amb motiu del seu viatge a Rio de Janeiro per presidir els actes finals de la Jornada Mundial de la Joventut.
En els moments actuals, de tantes crisis de fe, és bo dirigir la mirada a Maria, la dona de fe. La fe de Maria fou total, ferma, serena, enmig de les dificultats i les foscors. Els cristians estem cridats a viure també l’aventura de la fe. Maria és el nostre model en el pelegrinatge que fem cap a la Jerusalem celestial. La fe és do de Déu, però també demana una resposta nostra. I aquesta resposta no estalvia incerteses, dificultats, contrarietats o sacrificis. Superar tot això amb la mirada posada en Déu és la condició indispensable per poder merèixer, com Maria, la benaurança de la fe.
Que aquesta festa de Maria, enmig de l’estiu, faci que durant els propers mesos siguin molts els qui, posant “la mirada fixa en Jesucrist”, s’acostin a Jesús i experimentin la misericòrdia del Pare que surt a trobar tots els qui s’acosten a ell.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...