Maria Assumpta, signe d’esperança

(Diumenge, 15/08/2010)

Maria Assumpta és un nom entranyable i molt freqüent. Hi ha moltes mares i germanes nostres que el porten. I és el dia en què celebren el seu sant la majoria de nenes, joves i dones que porten el nom de Maria. És un misteri entranyable de la Mare de Déu. El celebrem a la meitat d’aquest mes d’agost i aquest any encara diríem que és més festa pel fet d’escaure’s en diumenge. Són molt nombrosos els pobles, viles i ciutats de la nostra terra que celebren avui la seva festa major.

L’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima és un dogma recent. El va proclamar el Sant Pare Pius XII l’any 1950. La veritat de fe del l‘Assumpció ha estat reafirmada pel Concili Vaticà II, que expressa així la creença de l’Església: “la Verge Immaculada, que havia estat preservada de qualsevol taca de pecat original, acabat el curs de la seva vida terrenal, fou emportada amb cos i ànima vers la glòria del cel i exaltada per Déu en qualitat de Reina de l’univers, perquè tingués una més plena semblança amb el seu Fill, Senyor dels senyors  i vencedor del pecat i de la mort.”

L’Assumpció de la Mare de Déu és una participació singular en la resurrecció del seu Fill i una anticipació de la resurrecció dels altres cristians. Ella ja viu allò que cada creient, l’Església sencera i tota la humanitat, anhela viure un dia: la vida plena de Déu, la vida  nova del seu Fill Jesucrist.

La litúrgia bizantina celebra aquesta meravella que Déu féu en Maria amb aquests paraules: “A l’hora de l’infantament heu guardat la virginitat; a l’hora de la dormició no heu deixat el món, oh Mare de Déu! Us heu unit a la font de la Vida, vós que heu concebut el Déu vivent i que, amb les vostres pregàries, deslliuràreu les nostres ànimes de la mort”.

La Mare del Crist és glorificada  com a reina universal. Aquella que en l’anunciació es definí com a “esclava del Senyor”, imità durant tota la seva vida terrenal fidelment el seu Fill, aquell que vingué “a servir i a donar la seva vida”.

Maria, Assumpta al cel, no acaba aquell servei salvífic, sinó que el continua “fins a la consumació perpètua de tots els elegits”, manifestant així la seva mediació maternal. El Concili Vaticà II afirma que Maria Assumpta al cel “no s’ha desentès de la seva dedicació salvadora, sinó que amb la seva intercessió múltiple continua procurant-nos els dons de la salvació eterna”. Maria, amb la seva caritat maternal, té cura dels germans del seu Fill que encara peregrinen i que es troben en perills i angoixes, fins que siguin conduïts a la pàtria benaurada.

Cap a la Jerusalem celestial ens precedeix Maria. I, com diu també el Concili Vaticà II, Maria és “signe d’esperança ferma i de consol per al poble de Déu que està en camí”.

 Invoquem-la amb les diverses pregàries que ens ha llegat la tradició de la pietat mariana de  l’Església. A més de la breu i tan profunda oració de l‘Ave Maria, penso ara en la bellíssima pregària de la Salve, en la que la invoquem qualificant Santa Maria com la “vida, dolcesa i esperança nostra”.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO