(Diumenge, 23/02/2014) Amb aquest comentari voldria comunicar una iniciativa per a l’any que hem començat: la celebració a Barcelona d’un Congrés internacional de Pastoral a les Grans Ciutats, que ja està en una fase bastant avançada de programació. És un esdeveniment que es farà a Barcelona durant aquest any, però que tindrà un abast internacional. […]
19 Febr, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 23/02/2014)
Amb aquest comentari voldria comunicar una iniciativa per a l’any que hem començat: la celebració a Barcelona d’un Congrés internacional de Pastoral a les Grans Ciutats, que ja està en una fase bastant avançada de programació. És un esdeveniment que es farà a Barcelona durant aquest any, però que tindrà un abast internacional.
Sempre he pensat que els pastors de les grans ciutats ens hauríem d’ajudar més. Durant les congregacions general prèvies al conclave, vaig parlar d’això amb el cardenal Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe d’una gran ciutat -Buenos Aires-, i coincidírem en aquest interès i preocupació. Un primer pas, previst per al proper mes de maig, serà un congrés de sociòlegs, teòlegs i experts en l’acció pastoral sobre com s’ha de fer present l’Evangeli i l’Església en les grans concentracions urbanes.
Després d’escoltar els experts, vindrà el segon pas: una trobada dels arquebisbes i bisbes d’una trentena de grans ciutats de tot el món per reflexionar especialment sobre les maneres d’aplicar a la vida pràctica les orientacions que ens hagin proposat els experts. Què pretenem amb aquesta iniciativa? Senzillament, millorar la vida cristiana en les grans ciutats. Sabem que el tema ha preocupat sempre el nostre Sant Pare Francesc, des dels anys en què fou bisbe auxiliar primer i després arquebisbe d’una gran concentració urbana, coneguda com el gran Buenos Aires. En l’audiència que em va concedir el 6 de setembre passat, em va donar un informe sobre aquesta tema que li havien enviat des de Buenos Aires i que em guardava pensant en el nostre congrés. Una prova d’aquest interès del Sant Pare és el que diu en els números 71 a 75 de la seva Exhortació apostòlica titulada La joia de l’Evangeli.
Atenent a aquest fet, el desig dels arquebisbes i bisbes reunits a Barcelona és que, acabades les reunions, puguem posar en mans del Sant Pare les conclusions dels nostres treballs i escoltar les seves orientacions. Podríem dir que l’Església no ho té fàcil a les grans ciutats. Francesc parla dels “desafiaments de les cultures urbanes” en l’apartat que he citat de l’Exhortació Evangelii gaudium. Tanmateix, l’Església no pot oblidar que les primeres comunitats cristianes foren urbanes, nascudes en les grans ciutats d’aquell temps, i que només més tard nasqueren les comunitats cristianes al món rural, als anomenats pagus, on fou més persistent el paganisme.
Si he de dir amb quin propòsit esperem realitzar aquesta iniciativa, no trobo unes paraules millors que aquestes del papa Francesc a l’Exhortació esmentada (n. 71): “Necessitem reconèixer la ciutat des d’una mirada contemplativa, això és, una mirada de fe que descobreixi el Déu que habita a les seves llars, als seAmb aquest comentari voldria comunicar una iniciativa per a l’any que hem començat: la celebració a Barcelona d’un Congrés internacional de Pastoral a les Grans Ciutats, que ja està en una fase bastant avançada de programació. És un esdeveniment que es farà a Barcelona durant aquest any, però que tindrà un abast internacional. us carrers, a les seves places. Déu viu entre els ciutadans promovent la solidaritat, la fraternitat, el desig de bé, veritat i justícia. Aquesta presència no ha de ser fabricada, sinó descoberta, encara que sigui a les palpentes, de manera imprecisa i difusa”.
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less