Les vocacions, futur de l’Església

(Diumenge, 15/05/2011)

Aquest quart diumenge de Pasqua l’Església celebra la 48a Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions, que enguany té com a lema “Proposar les vocacions a l’Església local”. Aquest lema és una invitació a les diòcesis de tot el món –i en primer lloc als bisbes- a preguntar-nos si fem tot el que cal per tal que l’Església actual i la del futur compti amb les vocacions que necessita per seguir exercint la seva missió.

He dit diverses vegades que la nostra societat seria molt diferent si hi desapareguessin les institucions de l’Església. Malgrat les limitacions de les persones i de les institucions, creiem que l’aportació de les obres cristianes a la nostra societat és altament positiva. I aquesta aportació està en entredit si falten vocacions que assegurin el relleu generacional, tant vocacions sacerdotals com a la vida religiosa.

Aquesta és una responsabilitat especial dels bisbes, i en sóc molt conscient. Tanmateix, també és cert que aquesta responsabilitat és de tots. Ho diu clarament el Papa Benet XVI en el missatge que ha publicat per a aquesta jornada amb aquestes paraules: “Especialment en el nostre temps, en què la veu del Senyor sembla ofegada per unes altres veus, i la proposta de seguir-lo tot lliurant la pròpia vida sembla ser massa difícil, tota comunitat cristiana, tot fidel, hauria d’assumir conscientment el compromís de promoure les vocacions”.

El mateix Benet XVI ha donat exemple de sentir aquesta responsabilitat en fer un acte inhabitual en les activitats papals: adreçar una carta als seminaristes de tota l’Església, el 18 d’octubre del darrer any. Ell mateix cita aquest fet per tal d’animar tots a ser conscients de la pròpia responsabilitat en el naixement i la cura de les vocacions al ministeri ordenat i a la vida consagrada a Déu.

Adreçant-se als que ja es decidiren a entrar en un seminari, el Papa els diu en aquesta carta: “Heu fet bé. Perquè els homes, també en l’època del domini tecnològic del món i de la globalització, seguiran tenint necessitat de Déu, del Déu manifestat en Jesucrist i que ens reuneix en l’Església universal, per aprendre amb Ell i per mitjà d’Ell la vida veritable, i tenir presents i operatius els criteris d’una humanitat vertadera”.

Qui em llegeixi (o m’escolti) potser es preguntarà què pot fer, com a membre de l’Església, davant el problema del foment de les vocacions. El missatge del Papa per a aquesta jornada insisteix precisament en la missió de cada membre de l’Església i de cada comunitat per animar i acollir les vocacions, tant sacerdotals com religioses. I en aquest sentit recorda que la pregària és el primer mitjà per a suscitar i acompanyar les vocacions sacerdotals i religioses.

I amb la pregària, cal crear allò que el Sant Pare anomena humus vital –és a dir, la terra fèrtil- per tal que sorgeixin les vocacions al sacerdoci ministerial i a la vida consagrada a Déu i al servei dels germans. De les vocacions depèn, certament, el futur de l’Església. Però són també un test per a cada diòcesi, perquè –com diu el Papa en el missatge que he citat- “la capacitat de cultivar les vocacions és un signe característic de la vitalitat d’una Església local”.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO